Ximateix: d’agost 2008

humor

D'un temps ençà, els ciutadans de Formentera podem observar les obres que s'estan duent a terme al costat de la depuradora, realitzades dins un pla de xoc per a millorar els recursos hídrics de Formentera. Aquestes passen per a construir les infraestructures necessàries per a realitzar el tractament terciari a les aigües residuals urbanes de l'Illa.

Totes aquestes noves instal·lacions es situen en els terrenys contigus a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR), adquirits pel Govern de les Illes segons indica el BOIB.

Resolució de la directora general de Patrimoni d’adscripció a la Conselleria d’Agricultura i Pesca [Govern Illes Balears] d’una porció de la finca registral de Formentera número 12.421 (parcel·la 141 del polígon 7), per a la construcció d’una bassa de regulació i emmagatzematge d’aigua residual depurada procedent de l’EDAR de Formentera, pel regadiu de la zona.

Extret del BOIB del 21/ febrer / 2008, pàgs. 16 - 17

La finca de 48.053 m² donarà cabuda a la planta potabilitzadora, a la bassa de reg (amb capacitat per a 87.000 m³ d'aigua) i l'estació de bombeig que permetrà fer arribar l'aigua als regants.

L'objectiu del tractament terciari sobre les aigües residuals urbanes és l'eliminació dels contaminants romanents que no hagin estat depurats eficaçment en els tractaments previs. És una etapa més intensiva i en alguns casos implica l'aplicació de determinats processos d'un elevat cost econòmic.

La manca de recursos hídrics, la necessitat de reutilitzar les aigües residuals, les exigències legals cada vegada més estrictes i la major consciència ecològica fan que, l'elevat cost no sigui un impediment tan gran a l'hora d'aplicar el tractament terciari a les EDAR. S'ha d'assenyalar en aquest punt que fins ara les aigües procedents del tractament secundari s'abocaven al mar, davant el Port de la Savina, dins la Reserva Marina d'Es Freus.

Abans emperò, com s'ha indicat a dalt, s'han d'haver aplicat un Pretactament: Homogeneïtzació, filtrat, eliminació d'arenes, eliminació de matèria insoluble de menor densitat; el tractament Primari: Eliminació per mètodes físics, dels sòlids en suspensió més fins; i el Secundari: Depuració aeròbia, anaeròbia i decantació.

En el tractament Terciari de les aigües procedents d'EDAR hi intervenen diferents processos fisicoquímics com són:

L'eliminació de sòlids en suspensió i matèries orgàniques biodegradables: (s'aconsegueix amb la coagulació, filtració i decantació en estanys).
Eliminació de compostos dissolts no biodegradables: (adsorció sobre carbó actiu, o reacció química amb ozó).
Eliminació del nitrogen i fosfor dissolt.
Eliminació de les salts dissoltes, (com es fa en una planta potabilitzadora).
Desinfecció de les aigües, ja que alguns patògens poden haver saltat els passos de tractament previs.

Cada un d'aquests passos individuals són tan importants com el seu conjunt. I tenen un elevat cost econòmic. Un cop s'hagi realitzat tot l'esforç de la construcció d'aquestes infraestructures és necessari que l'administració la mantingui dins els criteris de màxima operativitat, i qualitat, pel bé dels regants que utilitzin aquestes aigües i per la gent de Formentera en general.

És necessari que no s'escatimi res per fer que tot això funcioni (i funcioni bé), recordem que actualment (i des de que es va posar en marxa) viure al costat de la EDAR de Formentera és sinònim d'haver de viure amb una pinça al nas. L'olor que es desprèn durant els tractaments de les AR és a vegades insofrible pels veïns i per tota la gent que circula per la carretera a l'alçada de la Zona Industrial.

L'emissió de males olors a l'atmosfera mostra un punt on s'escatima per part dels gestors de l'EDAR doncs existeixen al mercat sistemes que fan que els compostos responsables de les males olors no siguin emesos al medi ambient... per solucionar aquest problema també és necessària una actuació.

Arribats a aquest punt només queda esperar (tenim de temps fins al 2010) que no facin potineries ni nyaps, que les coses funcionin, que els 8.000.000 € que costa aquesta infraestructura serveixi d'alguna cosa (sobretot als conreus a la que va destinada) i que la societat en surti beneficiada.