Això és ca'n Pixa: 2009.02

24 / febrer / 2009

Això vol dir que era...

Enviat per ximateix! a 24.2.09 1 comentaris Enllaços a aquest missatge

15 / febrer / 2009

Filoacudits II

Enviat per ximateix! a 15.2.09 0 comentaris Enllaços a aquest missatge

Trudy i Josephine es van apuntar a un safari per les terres més remotes d'Austràlia. Un dia, a altes hores de la nit, un aborigen que només portava un tapall va irrompre a la seva tenda, va arrencar Trudy del catre i la va arrossegar fins a la jungla, on "va fer el que va voler amb ella". No la van trobar fins l'endemà al matí, estesa i atordida al peu d'una palmera. De seguida la van portar a un hospital de Sidney perquè es recuperés. L'endemà, Josephine va anar a veure Trudy i va trobar la seva amiga molt abatuda.

Josephine: Et deus sentir molt malament.

Trudy: És clar que sí! Ja han passat vint-i-quatre hores i res de res: ni una postal, ni un ram de flors... Ni tan sols m'ha trucat!

---- ---- ---- ----

Venedor: Senyora, aquesta aspiradora li reduirà la feina a la Meitat.

Clienta: Fantàstic! Doni-me'n dues!

---- ---- ---- ----

Norman va començar a respirar amb dificultat quan va veure el metge:

- Estic segur que tinc una malaltia de fetge.

- Això és ridícul - diu el metge -. No es pot saber mai, si s'està malalt del fetge. No se sent cap mena de molèstia.

- Exacte! - va dir Norman -. Aquests són precisament els meus símptomes.

---- ---- ---- ----

Un francès entra en un bar. Sobre l'espatlla duu un lloro vestit d'esmòquing. El cambrer li diu:

- Caram, que és bufó! D'on l'ha tret?

- De França - diu el lloro -. Allà n'hi ha motíssims com aquest.

---- ---- ---- ----

Un jutge crida al seu despatx els advocats de l'acusació i de la defensa i els diu:

- La raó per la qual som aquí és que tots dos m'han subornat. - Els dos advocats es remouen avergonyits a la cadira. - Vostè, Alan, m'ha donat 15.000 dolars. Vostè, Phil, me n'ha donat 10.000.

El jutge lliure un xec per valor de 5.000 dòlars a l'Alan i diu:

- Ara estem en paus, i penso decidir en aquest cas basant-me estrictament en criteris legals.

---- ---- ---- ----

Un advocat envia una nota a un client:

"Benvolgut Frank, ahir en va semblar veure't pel centre. Vaig travessar el carrer per saludar-te, però no eres tu. Això és una desena part d'una hora: 50 dòlars."

---- ---- ---- ----

Sigueu bons...

12 / febrer / 2009

Filoacudits

Enviat per ximateix! a 12.2.09 0 comentaris Enllaços a aquest missatge

Holmes i Watson han anat de càmping.
A mitja nit, Holmes es desperta i clava un copet de colze a Watson.

- Watson - li diu -, mira cap al cel i digue'm què veus.
- Veig milions d'estels, Holmes - diu Watson.

L'home hi pensa un moment.

- Bé - contesta -, astronòmicament, això m'indica que hi ha milions de galàxies i potencialment bilions de planetes. Astrològicament, observo que Saturn està situat a Lleo. Horològicament, dedueixo que són si fa no fa un quart de quatre. Meteorològicament, sospito que demà farà un dia molt bonic. Teològicament, veig que Déu és totpoderòs i que nosaltres som petits i insignificants. Mmm, i tu què en penses, Holmes?

- Que n'ets d'idiota, Watson! Algú ens ha robat la tenda!

----

Un caçador truca molt nerviós al telèfon d'emergències:

- M'acabo de trobar una persona tota tacada de sang al bosc! És un home, i crec que està mort. Què haig de fer?

El telefonista li contesta amb molta calma:

- Tranquil·litzi's, senyor. Vostè segueixi les meves instrucions. El primer que ha de fer és deixar un moment el telèfon i assegurar-se que està mort.

Es fa un silenci i tot seguit se sent l'espetec d'un tret. Després es torna a sentir la veu de l'home:

- Molt bé, ara que faig?

----

Un octogenari que viu en un asil s'acosta a una senyora gran que porta uns pantalons de color rosa llampant i li dius:

- Avui és el meu aniversari!
- Fantàstic! - contesta ella -. Segur que endevino quants anys tens.
- De veritat? Com?
- És fàcil - diu la dona -. Abaixa't els pantalons.

L'home s'abaixa els pantalons.
- Molt bé - diu -, ara abaixa't els calçotets.

L'home fa el que li demanen. Ella l'acaricia un moment i diu:
- En tens vuitanta-quatre!
- Com ho saps? - diu ell.

La dona contesta:
- M'ho vas dir ahir.

----

Ell: Te n'aniries al llit amb mi per un milió de dòlars?
Ella: Un milió? Buf!, em sembla que sí!.
Ell: I per dos dòlars?
Ella: Vés a pastar fang, nano! Qui et penses que sóc?
Ell: Això ja ha quedat clar. Ara només estem regatejant el preu.

7 / febrer / 2009

Quanta saviesa... By Magdalena Álvarez

Enviat per ximateix! a 7.2.09 1 comentaris Enllaços a aquest missatge

Aquesta imatge me la va enviar una amiga... no voldria deixar passar l’ocasió d’ensenyar-vos-la. Quanta saviesa que hi ha pels “Ministerios”... i que cara que ens surt la broma!!!... una altra vegada hi ha hagut actuació de na Magdalena Álvarez, aquesta vegada a causa del mal temps (nevades...) i el caos que d’una manera o altra el “ministerio” d’aquesta senyora no va saber minimitzar per les seves terres...