Això és ca'n Pixa

Gent Normal (Pulp) per Manel

2009-07-26T10:38:00.004+02:00

Dijous passat varen arribar, varen fonyar l'illa, varen tocar i varen triomfar!...

Però per les circumstàncies actuals de ca'n pixa no vaig poder-hi assistir,
m'ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí... però vaja hauria preferit estar allí!!!

Val a dir que els Manel sonen d'allò més bé.

Petit gest

2009-07-25T17:35:00.006+02:00

Aquest és la meva petita aportació per a la fixació del diòxid de darboni atomosfèric. Són les meves quatre plantes... que a part de reduir la quantitat de CO2 a l'aire que respiram fan polit, tu!!!!... i amb el romaní i els llimons, d'aquí un temps hi faré unes costelletes de cabrit, mmmm...

Els petits gestos són poderosos!!!!...

Em tranquil·litza

2009-07-25T16:25:00.007+02:00

Ximateix fa pinta que'ls majorals fa dies que no passen per aquí i, com diria una bona amiga, el més calent és a l'aigüera... no hi ha res al seu lloc, tot està desendreçat... i tot està per fer!!... no hi ha dubte, Això és Ca'n Pixa!...

Però no penseu que ca'n pixa és una finca aïllada (culturalment, geogràficament potser sí)... és un petit terç des d'on es respiren els valors d'una gran societat...

La nostra societat avança lentament, podríem dir que va endavant, aguanta les batzegades del temps i de les "persones" (a vegades malanomenades personalitats) que ens posen traves a les cames i pals a les rodes... Avançam sí, però a vegades oblidant, perdent pel camí les glosses, les paraules i les maneres que ens ensenyaren d'al·lots... emperò em tranquil·litza que hi hagi gent que es preocupi de recordar-nos tot el que ens havien ensenyat, que ens ensenya tot el que tenim, i que ens il·lusiona amb el que podrem tenir. Em tranquil·litza que hi hagi organitzacions com la Comissió de festes de Santa Maria (que aquest any fa 20 anys), o com l'Obra cultural, el GOB... que dia rera dia lluiten pels nostres valors... em treu la inquietud veure els majors com ensenyen als garrits, i no tant garrits, les nostres costums, la nostra llengua...

Però no puc acabar d'estar tranquil si mir més enllà de l'horitzò i veig com el vesí ha posat una gran xemeneia, on hi crema els seus mals pensaments per així intoxicar els nostres valors...

Només puc dir, molts anys i bons a la Comissió de Festes de Santa Maria...

felicitats als varen començar la lluita,

als que durant anys han lluitat

i als que estant lluitant avui!...

i em tranquil·litzarà saber que hi haurà lluitadors durant molts anys

i que seran tan bons com els que hi ha hagut!... i que seran capaços de fer enderrocar les xemeneies que no ens deixen veure més enllà.

Visca Santa Maria, visca LA TERRA !

Vaga de blogs: Volem TV3 a les Illes.

2009-06-20T19:20:00.003+02:00

Mataró - LLavaneres: Fills de la gran puta...

2009-05-13T00:42:00.003+02:00

Doncs això... aplica-ho a qui més ràbia us faci... que si som persones de bé, de ben segur que haurà algú que que amb la seva obra allargassada no ens deixi contemplar el Sol...

El poema és de Jordi Cornudella, la cançó de Gerard Quintana.

MATARÓ-LLAVANERES

Fills de la Gran Puta

d'ombra allargada i petja diminuta:

llenguallargs llepaculs de gasetilla,

funcionaris de patilla i de cartilla,

tous de carrera i bufats de bandera

creuhonorats in pectore o a la pitrera,

aprovats purulents i pestilents de nota,

putrefactes doctors en bancarrota,

catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics,

torracollons públicament mefítics,

àugurs falsaris de sèquits gregaris

arraïmats pels lladrucs dels sicaris,

cagallons, cagadurs i cagadubtes

estupradors de ruïnes abruptes,

comerciants de merda selenita

llorejats amb corones d’uralita,

crítics cretins, crenetistes frenètics,

pixatinters d’excessos diurètics,

bards neotísics i protorreumàtics

més bufanúvols que nefelobàtics,

cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,

i saltimbanquis recontraacadèmics,

alts ocupants de poltrones i càrrecs

ben acoflats al tou dels vostres fems,

anue's-en tots plegats a fregir espàrrecs,

oh pústules de sempre i del meu temps!

madrid 2 - BARÇA 6

2009-05-02T21:52:00.001+02:00

SENSE PARAULES

IMPRESSIONANT... A MADRID HAN VIST QUE ERA EL FUTBOL...
VISCA EL BARÇA

Passió per Formentera - any 2009

2009-04-26T19:53:00.004+02:00

Fantàstic Anunci de Formentera, realitzat per n'Alfredo i Formedia... el de l'any passat estava molt bé... el d'aquest també... l'altre dia ja el vaig veure a la televisió.

Els Remots orígens d'una cançó

2009-04-26T19:27:00.003+02:00

Avui no escric jo, sinó n'Isidor Marí... bé, aprofit per transcriure un article que va fer per fer-se ressó de l'enorme riquesa de la cultura popular...

Estam equivocats del tot quan pensam que els mitjans d'expressió artística dels pagesos són sempre vulgars, grollers i sense interès. Es tracta d'un
prejudici injustificat i que convé oblidar.

Ja començam a reconèixer que l'arquitectura popular eivissenca és una manifestació important. A veure quan es manifesta pràcticament el bon gust que ja existeix en teoria.

En la consideració del valor de les cançons pageses anam més endarrerits. Els pagesos no les canten, perquè ha canviat el sistema de vida, i això ja no s'estila, i si no es fa aviat una recollida exhaustiva i metòdica, perdrem un dels magatzems més rics de la nostra cultura. Que no arribi massa tard la rectificació d'actitud.

És necessari que respectem i estudiem aquestes cançons nostres, perquè pot haver-n'hi de tan interessants com la que després veurem. Moltes cançons
pageses, i especialment els romanços, tenen un origen culte; el poble no ha fet més que de transmissor (poc o molt reformador) en aquests casos, que són
curiosos quan es pot reconstruir el procés seguit. Ara ho veurem.

La cançó que ens ocupa diu així:

Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors,
no hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós;
5 que enc que la mar tornàs tinta
i el cel que de paper fos,
fossen es hòmens notaris
i de cada un n'hi hagués dos,
no bastarien a escriure,
10 ma vida, nostros amors,
es que hem passat finsus ara,
es que passarem es dos.

Aquesta cançó, d'acord amb la música que l'acompanya ara, té tres estrofes de quatre versos. Fixem-nos en les dues estrofes finals, que són les que ens interessen. La força poètica d'aquest fragment és notable, i el fet que aparegui en una altra cançó (Sa serena cau menuda) demostra que agradà i es difongué a la nostra illa.

Llegint la novel·la Tirant lo Blanc, em va sorprendre trobar aquest passatge:

«...e Diafebus féu principi a un tal parlar:
—Si la mar se tornava tinta e l'arena paper, jo pens no bastaria d'escriure l'amor, la voluntat, les
infinides recomandacions que aquell pròsper e virtuós
Tirant tramet a la majestat vostra,»...

Encara vaig quedar més admirat en llegir al Llibre de Fortuna e Prudència, de Bernat Metge, aquests versos:

e que sofir adversitats
pijors que ocells que em devoren,
los quals celis que Déus adoren
no podien imaginar
ne escriure, posat que la mar
fos tinta e lo cel paper.

Evidentment, amb el tema d'aquesta cançó passava una cosa rara. Vaig continuar buscant referències, i en el Cançoner Popular de Mallorca hi havia aquestes cançons:

Si la mar tornava tinta
i el cel paper daurat,
escriuria tot lo dia
cartes a s'enamorat.

Sí la mar tornava tinta
i la Ciutat paper hermós,
no em cansaria d'escriure
cartes per^enviar-vós.

Si la mar tornava tinta
i los peixos paper d'or,
escriuria una carteta
a la prenda del meu cor.

Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s'amor que tenim jo i vós.

Les coincidències amb la cançó eivissenca, per bé que parcials, també són notables. Això demostrava que com a cançó popular també tenia parentela, i més quan a Menorca m'han dit que hi ha una cançó (no la recordaven literalment) que parla també de la mar que es torna tinta i les muntanyes paper fi. Però això no és tot. Un llibre de cançons del pla d'Urgell duu aquesta:

Si la mar se tornés tinta
i los peixos escrivans,
no abastarien a escriure
la virtut de vostres mans;

SI la mar se tornés tinta
i els peixos fulls de paper,
no s'abastaria a escriure
la virtut que vostè té.

I per si això fos poc, unes altres de recollides al peu de Montserrat diuen:

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper d'or,
bon amor, com hi vindrien
les cartes a vostre cor!

Si la mar se tornés tinta
i los peixos escrivans,
les cartes com hi vindrien,
bon amor, a vostres mans!

Si la mar se tornés tinta
i l'arena paper d'or,
n'escriuria una carteta
a l'estimat del meu cor.

Qualsevol veu clarament que la cançó està escampada en moltíssimes variants (pensem que no estan recollides totes les cançons) per la totalitat de les terres catalanes. És possible que n'hi hagi alguna versió al Rosselló o al País Valencià, cosa que no puc afirmar ara per ara, però ja és prou tot això que acabam de veure per a provar que és una de les peces més esteses en l'àmbit català.

Ara bé, quin és l'origen d'aquesta cançó catalana? Una nota del darrer llibre citat ens ho explica. A l'Edat Mitjana, s'atribuïa a un docte rabí, Johanan
ben Zachai, la frase:

Si tot el cel fos pergamí i tots els fills dels homes escrivents, i tots els arbres
del camp plomes, no es podria abastar a transcriure tot allò que he après.

El Talmud, llibre sagrat dels jueus de després de Crist, també diu:

Si tots els mars fossin tinta,
tots els joncs plomes, tot el cel un pergamí, i tots els
fills dels homes escrivents, no s'arribarien a assentar
els sentiments secrets del cor d'un rei.

Un altre rabí del segle xi, Mir ben Isaak, en un cant hebreu arameu, va dir una cosa molt semblant:

Si el firmament fos pergamí i tots els joncs
plomes, i tots els mars i tots els llacs tinta, i tots els
habitants de la terra escrivents llestos, no s'abastaria
a descriure la majestat del senyor del cel i del príncep
de la terra.

No hi ha dubte que l'origen es jueu. El tema, amb diverses mutilacions, variants i reinterpretacions, apareix a l'Alcorà, en cançons populars (gregues, sèrbies, italianes, alemanyes i angleses), i és adaptat per un escriptor italià i un d'alemany. Es tracta, per tant, d'una idea d'expansió gairebé mundial. Notem, però, que de totes les versions, la que sembla ajustar-se més a la frase repetida hebrea és la cançó eivissenca. Va ser que un poeta català conegué la idea jueva i la va adaptar a les seves experiències d'enamorat?

Qui sap! De tota manera, ja veis si tenen importància o no les cançons
pageses.

ISIDOR MARÍ

pdf

Nou premi per a la CFSM

2009-04-17T10:59:00.005+02:00

Enhorabona a la Comissió de Festes de Santa Maria per aquest nou premi l'any del seu 20è aniversari. Enhorabona als que varen començar la feina, als que la varen seguir i als que la continuen!!... Per molts anys i bons!!

La notícia surt al Diario de Ibiza.

Mención de honor para la comisión de fiestas de Santa María

L´Institut d´Estudis Eivissencs ha otorgado la mención de honor a esta asociación que será entregada en el transcurso de una cena el 25 de abril en el Hotel Argos, en Talamanca

Foto de grupo de algunos los miembros de la Comisión de fiestas de Santa María. C. C.

FORMENTERA| C. CONVALIA El Institut d´Estudis Eivissencs (IEE) ha otorgado este año su mención de honor a a la Comisión de fiestas de Santa María de Formentera, que desde 1989 da contenido cultural y reivindicativo a la fiesta del 5 de agosto. De esta forma, el IEE hace un reconocimiento público al trabajo realizado por este colectivo, que se ha caracterizado por esfuerzo en reivindicar el valor de la lengua y la cultura de la isla.
Este colectivo se caracteriza por su capacidad de mantenerse activo en el tiempo, con jóvenes miembros que se van renovando de forma periódica. Este detalle hace que los organizadores siempre sean jóvenes. Su entusiasmo, capacidad y compromiso a la hora de organizar esta fiesta ha quedado largamente demostrado, tanto por sus aciertos como por sus escándalos. Incluso, el Ayuntamiento de Formentera que gobernaba el PP les retiró la subvención a la que tenían derecho cuando leyeron un pregón de fiestas en el que incluyeron una leve crítica a la Monarquía.
Todo empezó en 1989, cuando el autoproclamado Kol·lectiu Bassetja transformó la celebración religiosa en un día de reivindicación. Entonces y ahora la comisión de fiestas considerarque la advocación a Santa María va íntimamente ligada a la conquista catalana de las Pitiüses de 1235. Con esa excusa convirtieron la fiesta en un referente para reivindicar la cultura, el medio ambiente, la identidad, la lengua y otros aspectos sociales propios de la cultura local.
Al año siguiente ese colectivo de jóvenes estudiantes, algunos de los cuales ocupan cargos de dirección en entidades públicas y empresas, se convierten en la Comisión de Fiestas de Santa María, que se inscribe oficialmente en el registro de asociaciones de la Comunidad Autónoma en el año 2000 como un colectivo juvenil.
La protección del territorio, la defensa de los valores culturales e históricos, con el foco puesto en el patrimonio y estableciendo la relación directa con la lengua catalana, son los principios que alumbran y motivan a los miembros de esta comisión.
Además de la fiesta del mes de agosto organizan conjuntamente con la coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, la Diada de Formentera en la Vila de Gràcia, que comenzó a celebrarse en 2004 y que se ha convertido en una muestra de la cultura que se hace en la isla en Barcelona.
De esa colaboración nació una estrecha relación con las diferentes colles de Gràcia. Desde entonces, los colectivos culturales del barrio barcelonés han participado en las Festes de la Terra de Formentera en los últimos 4 años.

Across the Universe

2009-04-14T23:48:00.004+02:00

Post dedicat a "dues" persones que han decidit corre món per anar a aprendre, i aprendre dels que saben... ser que allà (que a més no és le mateix indret) no és Ítaca, per és un bon port per explorar i "enriquir-se"... Que tingueu una estada plena d'aventures i que prompte ens ho poguem explicar.

Across the Universe, és una canço dels Beatles i aquesta versió està cantada pel Cor Kennedy de Buenos Aires. Bon viatge...

Across the universe

Words are flying out like

endless rain into a paper cup

They slither while they pass

They slip away across the universe

Pools of sorrow waves of joy

are drifting thorough my open mind

Possessing and caressing me

Jai guru deva om

Nothing's gonna change my world

Images of broken light which

dance before me like a million eyes

That call me on and on across the universe

Thoughts meander like a

restless wind inside a letter box

they tumble blindly as

they make their way across the universe

Jai guru deva om

Nothing's gonna change my world

Sounds of laughter shades of life

are ringing through my open ears

exciting and inviting me

Limitless undying love which

shines around me like a million suns

It calls me on and on across the universe

Jai guru deva om

Nothing's gonna change my world

Jai guru deva

Bocins de Cultura

2009-04-12T21:04:00.009+02:00

El títol es d'un espai radiofònic que es difonia per les ones de Radio Illa fa uns anys, però també és el que han pogut tastar els habitants i visitants de Formentera, entre una mossegada de flaó i una altra.

Aquest cap de setmana d'Abril, coincidint amb la Setmana Santa, s'ha programat una agenda cultural molt interessant. D'una banda la presentació del llibre "El Silenci" de Gaspar Hernàndez a Formentera, a on s'ambienta la història. El llibre presentat per l'autor, a la sala de plens del Consell, és el guanyador de l'últim premi "Josep Pla". El llibre es va esgotar la les llibreries de l'illa... estic esperant que sigui dia feiner per anar-lo a comprar.

A la sala de Cultura de Sant Francesc es va presentar el documental "La Sal", realitzat pel mateix grup que ens va ensenyar els horrors des campament de La Savina. Aquesta vegada no s'allunya gaire d'aquell indret (a Formentera les distàncies són curtes), en aquest documental s'explica com era la vida a les salines de Formentera anys endarrere. Les Salines foren durant anys la principal, per no dir l'única, indústria de l'illa, de la que vivien moltes famílies abans de l'arribada del turisme... estic esperant que ben prompte surti el DVD per poder-lo gaudir.

Per una altra banda, aquesta vegada a Eivissa és va fer el concert dels Ressonadors, cançons de les Pitiüses d'abans, amb tonades actuals. Dels Ressonadors ja tenc el CD... ja els estic gaudint...

Presto - Pixar

2009-03-15T19:19:00.002+01:00

El far del sud

2009-03-14T10:55:00.007+01:00

Qui no necessita algú (o alguna cosa) que el guiï, algú que l'acompanyi en el camí, és que no es mou i es deixa guiar per la corrent (i moltes corrents no duen a cap port!, simplement van cap a remolins que t'enfonsen al mar)... hi ha simbols que et guien cap a un futur vulgut, llums que et guien cap a un destí i et marquen el camí per tornar a casa... i records que surten a navegar guiats per la música.

Tot i els enormes avanços en tecnologies de la navegació, radars, GPS, ... , els estels i els fars (i les músiques) sempre seran imprescindibles.

Rubianes

2009-03-02T22:49:00.004+01:00

Ha mort un gran estratega de la vida!...

... I els espanyols es varen enfadar per unes declaracions a El Club de TV3... potser perquè l'Espanya a la es referia en Rubianes, aquella que té la caspa més endins dels cabells, encara no ha desaparegut i té encara molts de fidels casposos...

Sons i sonades de ca nostra

2009-03-01T14:48:00.015+01:00

Fa alguns anys, quan encara existia el Consell d'Eivissa i Formentera, la conselleria de cultura va fer enrregistrar i després repartir un Disc Compacte amb la música de les nostres illes. La nostra música ve de sons molt antics... tan antics que potser en un futur no hi haurà lloc a la memòria per recordar-los. Per sort, avui en dia, encara hi ha sonadors que fan sonar la flaüta, el tambor i l'espasí, balladors que salten i giren enmig d'una plaça, i cantadors (sa majoria majors però també algún al·lot) que glosen i fan anar la imaginació (a veure qui la diu més grossa!!)... tot això és un bocinet de la nostra cultura, del nostre passat i del nostre present... Fa alguns anys és va emetre per "Radio Illa" el programa de "S'Aixademplada", que buscava no perdre aquests sons, potser des de les intitucions s'hauria de seguir recuperant la cultura dels glosadors. Esperem en que mos quedin gloses per molts d'anys... però com que sempre arribam tard a tot!...

Vuit d'aquelles cançons les podeu escoltar aquí mateix.

Si no podeu veure el codi flash, aquí teniu els enllaços a les cançons:

La Curta
Glosa d'una dona de Formentera
Uc: Expressió d'alegria i comunicació.
Sonada: Sa llorencera
Sonada: Xeremia I
La llarga
Cantada: Ja sé que vas fallona
Cantada: De porfidia

Reconstrucció Facial Extrema - Photoshop

2009-03-01T14:01:00.004+01:00

Reconstrucció extrema amb Photoshop:

Això vol dir que era...

2009-02-24T09:43:00.004+01:00

Filoacudits II

2009-02-15T17:22:00.001+01:00

Trudy i Josephine es van apuntar a un safari per les terres més remotes d'Austràlia. Un dia, a altes hores de la nit, un aborigen que només portava un tapall va irrompre a la seva tenda, va arrencar Trudy del catre i la va arrossegar fins a la jungla, on "va fer el que va voler amb ella". No la van trobar fins l'endemà al matí, estesa i atordida al peu d'una palmera. De seguida la van portar a un hospital de Sidney perquè es recuperés. L'endemà, Josephine va anar a veure Trudy i va trobar la seva amiga molt abatuda.

Josephine: Et deus sentir molt malament.

Trudy: És clar que sí! Ja han passat vint-i-quatre hores i res de res: ni una postal, ni un ram de flors... Ni tan sols m'ha trucat!

---- ---- ---- ----

Venedor: Senyora, aquesta aspiradora li reduirà la feina a la Meitat.

Clienta: Fantàstic! Doni-me'n dues!

---- ---- ---- ----

Norman va començar a respirar amb dificultat quan va veure el metge:

- Estic segur que tinc una malaltia de fetge.

- Això és ridícul - diu el metge -. No es pot saber mai, si s'està malalt del fetge. No se sent cap mena de molèstia.

- Exacte! - va dir Norman -. Aquests són precisament els meus símptomes.

---- ---- ---- ----

Un francès entra en un bar. Sobre l'espatlla duu un lloro vestit d'esmòquing. El cambrer li diu:

- Caram, que és bufó! D'on l'ha tret?

- De França - diu el lloro -. Allà n'hi ha motíssims com aquest.

---- ---- ---- ----

Un jutge crida al seu despatx els advocats de l'acusació i de la defensa i els diu:

- La raó per la qual som aquí és que tots dos m'han subornat. - Els dos advocats es remouen avergonyits a la cadira. - Vostè, Alan, m'ha donat 15.000 dolars. Vostè, Phil, me n'ha donat 10.000.

El jutge lliure un xec per valor de 5.000 dòlars a l'Alan i diu:

- Ara estem en paus, i penso decidir en aquest cas basant-me estrictament en criteris legals.

---- ---- ---- ----

Un advocat envia una nota a un client:

"Benvolgut Frank, ahir en va semblar veure't pel centre. Vaig travessar el carrer per saludar-te, però no eres tu. Això és una desena part d'una hora: 50 dòlars."

---- ---- ---- ----

Sigueu bons...

Filoacudits

2009-02-12T18:54:00.003+01:00

Holmes i Watson han anat de càmping.
A mitja nit, Holmes es desperta i clava un copet de colze a Watson.

- Watson - li diu -, mira cap al cel i digue'm què veus.
- Veig milions d'estels, Holmes - diu Watson.

L'home hi pensa un moment.

- Bé - contesta -, astronòmicament, això m'indica que hi ha milions de galàxies i potencialment bilions de planetes. Astrològicament, observo que Saturn està situat a Lleo. Horològicament, dedueixo que són si fa no fa un quart de quatre. Meteorològicament, sospito que demà farà un dia molt bonic. Teològicament, veig que Déu és totpoderòs i que nosaltres som petits i insignificants. Mmm, i tu què en penses, Holmes?

- Que n'ets d'idiota, Watson! Algú ens ha robat la tenda!

----

Un caçador truca molt nerviós al telèfon d'emergències:

- M'acabo de trobar una persona tota tacada de sang al bosc! És un home, i crec que està mort. Què haig de fer?

El telefonista li contesta amb molta calma:

- Tranquil·litzi's, senyor. Vostè segueixi les meves instrucions. El primer que ha de fer és deixar un moment el telèfon i assegurar-se que està mort.

Es fa un silenci i tot seguit se sent l'espetec d'un tret. Després es torna a sentir la veu de l'home:

- Molt bé, ara que faig?

----

Un octogenari que viu en un asil s'acosta a una senyora gran que porta uns pantalons de color rosa llampant i li dius:

- Avui és el meu aniversari!
- Fantàstic! - contesta ella -. Segur que endevino quants anys tens.
- De veritat? Com?
- És fàcil - diu la dona -. Abaixa't els pantalons.

L'home s'abaixa els pantalons.
- Molt bé - diu -, ara abaixa't els calçotets.

L'home fa el que li demanen. Ella l'acaricia un moment i diu:
- En tens vuitanta-quatre!
- Com ho saps? - diu ell.

La dona contesta:
- M'ho vas dir ahir.

----

Ell: Te n'aniries al llit amb mi per un milió de dòlars?
Ella: Un milió? Buf!, em sembla que sí!.
Ell: I per dos dòlars?
Ella: Vés a pastar fang, nano! Qui et penses que sóc?
Ell: Això ja ha quedat clar. Ara només estem regatejant el preu.

Quanta saviesa... By Magdalena Álvarez

2009-02-07T18:30:00.000+01:00

Aquesta imatge me la va enviar una amiga... no voldria deixar passar l’ocasió d’ensenyar-vos-la. Quanta saviesa que hi ha pels “Ministerios”... i que cara que ens surt la broma!!!... una altra vegada hi ha hagut actuació de na Magdalena Álvarez, aquesta vegada a causa del mal temps (nevades...) i el caos que d’una manera o altra el “ministerio” d’aquesta senyora no va saber minimitzar per les seves terres...

Manel

2009-02-01T13:16:00.011+01:00

Uns quants temes d'aquest grup revelació per avui que comença el febrer...

Grup: Manel
Album: Els millors professors europeus
Any: 2008

Aquest videoclip
és el guanyador del Premi al
millor videoclip de l'any al festival CineMAD'08.

Aquesta última s'enganxa com els escards,
tan enganxadissa com bona; Ai, Dolors
(que tindran les Dolors que molts els hi fan cançons...?).

Passa-ho bé...
Per cert si voleu passar vídeos de Youtube, i d'altres .flv, a .mp3 hi ha una adreça web http://www.flvto.com/ que ens farà la feina.

Kobe Bryant del Barça

2009-01-31T20:02:00.007+01:00

Kobe Bryant és aficionat al futbol i a més és del Barça... en un reportatge de la revista ESPN en el seu número del Febrer/09, on surt el famós jugador de basquet vestit de blaugrana. El Barça traspassa fronteres, fins i tot les del futbol.

"Illes" i "No", poemes

2009-01-29T19:17:00.006+01:00

"Illes" i "No" ... Aquests són els noms de dos Poemes d'en Jaume Ribas i Prats, que he pogut llegir a la revista "Eivissa" núm.: 42 - 43 de l'any 2005. Aquí us deixc el retall de la revista.

També som ignorants... ?

2009-01-28T15:28:00.003+01:00

Des del sud i del nord cap al centre

2009-01-26T20:55:00.009+01:00

Varem venir del Nord i del Sud i al centre varem anar a parar... aquest cap de setmana (el dia 25... ep, felicitats Ignasi!) vaig corroborar que la millor forma de conèixer un lloc és carregant el cos sobre les cames i anar a donar una passejada. Aquest cap de setmana amb una Colla Bona, varem anar a fer "La marxa del terme" de Sant Fruitós de Bages a la Catalunya Central... varem fer un total de 18 km (una xifra no menystinguda, almenys per un no iniciat en l'art de les caminades com jo) com si hagués anat de punta a punta de s'Illa en 4 hores... a part de passar-nos-ho bé, de contemplar un gran paisatge, varem poder compartir instants amb colla... tot impagable!.

Tot esperant nous paisatges de v(b)ells territoris per conèixer... Salut i caminem sempre endavant (sempre hi ha coses que descobrir).

Montserrat al fons.

Vista cap a les mines de Sal de Cardona.

Paisatge del Bages.