L'apunt d'avui va dedicat a la Comissió de Festes de Santa Maria CFSM... Un any més ho han aconseguit, un any més la Diada de Formentera a Grà cia ha estat un èxit, un any més i ja en van tres s'han estret els llaços de la cultura d'arreu del PaÃs...
Tot començà el dissabte passat a les 17:00h a la seu del L'Ajuntament de Grà cia (seu del districte)... allà és va projectar el documental "Aigua Clara", que ens introduà a la història de mitjans del S.XX a Formentera, més concretament sobre a la història des Campament (sa colònia)... Fa ja un any que es va presentar el documental a la societat... però per jo fou la primera vegada que el vaig veure, impactant!!... El que allà s'explica ho hauria de conèixer tothom... tothom que vivim a Formentera i tothom que estimi Formentera...
En acabar el documental - col·loqui, les colles de cultura popular de Grà cia i de balladors de Balla Pagès, varen fer un cerca vila des de la Plaça Rius i Taulet fins a la Plaça de la Virreina, per en acabar dirigir-se a la Plaça de Nord, on hi havia muntant el necessari per donar de sopar (frita de porc, amanida de Bescuit i peix sec, pa amb sobrassada, flaó i herbes...) a 400 persones i per ballar un bon rato amb la música dels 4 de Copes i Pota Lait.
Un any més la CFSM va reunir (em consta) gent de diferents Comarques del Principat, gent d'arreu de les Illes i gent del PaÃs valencià ... al bell mig del la Vila de Grà cia.
Un any més, enhorabona!
És primordial, avui en dia, conèixer algun idioma més a part del matern, és a dir ser un poliglot... per diverses raons, ja sigui per haver de mantenir una conversa amb una persona estrangera, haver de llegir un text en un altre idioma o voler mirar una pel·lÃcula d'algun paÃs del món que no sigui el nostre... o simplement per buscar feina.
Actualment saber idiomes ja no és un valor afegit a l'hora de buscar feina, a l'actualitat els idiomes ja se't suposen...
L'anglès s'utilitza com a llengua comunicativa internacional... aquest factor és la raó d'aquest apunt d'avui... la xarxa es plena de llocs des d'on es pot "reciclar" el nostre anglès.
Un d'aquests enllaços me'l varen recomanar, el web és diu Mansión Inglès (no ho proveu de traduir a la llengua anglosaxona, ja que us endureu una sorpresa, i sinó prova-ho pel google)... hi ha diferents nivells des dels bà sics fins als més avançats... es poden fer escoltes de converses, fer exà mens... i consultar molts altres recursos.
L'altre és el portal AnglesOnline...
Ja no hi ha excusa... aixà que, a poliglotar-se !... anam a estendre la nostra cultura pel món i a aprendre el millor de les altres!...
A la revista National Geographic(ximateix)hi ha publicat un article sobre la cultura del "Tattoo", on s'explica l'ús d'aquest art sobre la pell que en fan diferents ètnies, cultures o tribus urbanes... és un bón documental per apendre unes quantes coses sobre els tatuatges d'arreu del mon.
Brasil
El tint de l'arbre Xingu, un arbre que creix a la Conca de l'Amazones, serveix per elaborar els tatuatges que llueixen les dones que viuen en el parc nacional del Xingu (Brasil). Aplicat amb un pal petit, les marques és fan en un disseny lineal, amb cada lÃnia és representa l'estat de la noia i si compleix els requisits per casar-se. Els tatuatges duren 6 mesos.
Samoa
Samoa és considerada l'epicentre de la cultura del tatuatge tribal al PacÃfic Sud. Al contrari que a la resta de la Polinèsia, aquà la cultura del tatuatge mai morirà . El tatuatge és. considerava una part integral a la iniciació a la cultura Samoa, principalment pels homes, però també per a les dones, les marques es fan a la pubertat. Els tatuatges dels homes representen sovint la canoa tradicional de Samoa.
Nova Zelanda
La cultura del tatuatge va ser proscrita en el passat, aquesta tradició tribal ha experimentat una renovació recent entre la gent maorà de Nova Zelanda i d'altres cultures de la polinèsia. Las marques facials completes, o el "moko", tal com mostra aquest Cap MaorÃ, és el més comú a Nova Zelanda.
Etiòpia.
Una dona Mursi de la vall de l'Omo (Etiòpia meridional) s'adorna amb marques a la cara i una placa al llavi, considerades les mostres de la bellesa entre els Mursi.
Burkina Faso
Per a molts homes de l'oest d'Àfrica, marcar-se amb una cicatriu és una forma d'iniciació tribal i d'una mostra de valor. Fet amb unes fulles d'afaitar, el dolorós procés comença a la pubertat i continua a l'edat adulta. Cada tribu té dissenys del tatuatge diferents i distintius; Les marques d'aquest home indiquen el seu llogaret i el seu clan, però també són sÃmbols de mà gia negra per protegir-se dels mals esperits.
Nova Zelanda
La cultura maorà té una llarga tradició de tatuatges, es va imposar durant segles fins que cap a l'any 1800 els europeus la van proscriure. Aquests homes de Auckland pertanyen al "Anti-European Black Power Group ". Els seus tatuatges són una combinació d'art maorà tradicional del tatuatge, anomenat "moko", i sÃmbols escollits dels que utilitzaven el grup "U.S. Black Power movement " dels anys '60. A la foto, un membre de la brigada maorÃ.
Japó
Dins de la cultura dels mafiosos japonesos, els Yakuza s'omplen els seus cossos amb tatuatges amb motius mitològics. Els tatuatges també es consideren una mostra en la iniciació a la mà fia. El procés (ara realitzat amb les tècniques més modernes del tatuatge) pot arribar a durar fins a dos anys abans no s'hagi completat. Els tatuatges s'admiren pel seu color i patrons.
USA (Califòrnia)
La tribu californiana, aquests homes (fotografiats sota el Golden Gate Bridge a San Francisco) son lÃders del moviment modern local de "Primitivism". La tribu té una sala de tatuatges que fa tan sols la marca tribal. Varis dels artistes del tatuatge han viatjat fins a Borneo i han après l'art dels Caps tribals.
Panamà (Illa de San Blas)
Els indis Cuna viuen aillats a les illes de San Blas, davant la costa panamenya. Coneixen a les dones de Cuna, com aquestes dues germanes albines, per les seves marques del coll i els anells del nas. En la fotografia les dos germanes van vestides amb les tradicionals " molas", teles decorades amb patrons vistosos, coneguts arreu del mon. Dins de la cultura Cuna, els albins, anomenats "fills de la lluna" són tractats com èssers sagrats.
Etiòpia (cristians)
Encara que els tatuatges són considerats primitius per la majoria del etÃops, mols cristians " Coptic", com aquesta dona Lalibela, es tatuen creus per demostrar la seva fe forta. Aplicat amb agulles, les marques s'estenen voltant el coll i poden arribar fins al pit.
A algun lloc del món
Brasil
El tint de l'arbre Xingu, un arbre que creix a la Conca de l'Amazones, serveix per elaborar els tatuatges que llueixen les dones que viuen en el parc nacional del Xingu (Brasil). Aplicat amb un pal petit, les marques és fan en un disseny lineal, amb cada lÃnia és representa l'estat de la noia i si compleix els requisits per casar-se. Els tatuatges duren 6 mesos.
Samoa
Samoa és considerada l'epicentre de la cultura del tatuatge tribal al PacÃfic Sud. Al contrari que a la resta de la Polinèsia, aquà la cultura del tatuatge mai morirà . El tatuatge és. considerava una part integral a la iniciació a la cultura Samoa, principalment pels homes, però també per a les dones, les marques es fan a la pubertat. Els tatuatges dels homes representen sovint la canoa tradicional de Samoa.
Nova Zelanda
La cultura del tatuatge va ser proscrita en el passat, aquesta tradició tribal ha experimentat una renovació recent entre la gent maorà de Nova Zelanda i d'altres cultures de la polinèsia. Las marques facials completes, o el "moko", tal com mostra aquest Cap MaorÃ, és el més comú a Nova Zelanda.
Etiòpia.
Una dona Mursi de la vall de l'Omo (Etiòpia meridional) s'adorna amb marques a la cara i una placa al llavi, considerades les mostres de la bellesa entre els Mursi.
Burkina Faso
Per a molts homes de l'oest d'Àfrica, marcar-se amb una cicatriu és una forma d'iniciació tribal i d'una mostra de valor. Fet amb unes fulles d'afaitar, el dolorós procés comença a la pubertat i continua a l'edat adulta. Cada tribu té dissenys del tatuatge diferents i distintius; Les marques d'aquest home indiquen el seu llogaret i el seu clan, però també són sÃmbols de mà gia negra per protegir-se dels mals esperits.
Nova Zelanda
La cultura maorà té una llarga tradició de tatuatges, es va imposar durant segles fins que cap a l'any 1800 els europeus la van proscriure. Aquests homes de Auckland pertanyen al "Anti-European Black Power Group ". Els seus tatuatges són una combinació d'art maorà tradicional del tatuatge, anomenat "moko", i sÃmbols escollits dels que utilitzaven el grup "U.S. Black Power movement " dels anys '60. A la foto, un membre de la brigada maorÃ.
Japó
Dins de la cultura dels mafiosos japonesos, els Yakuza s'omplen els seus cossos amb tatuatges amb motius mitològics. Els tatuatges també es consideren una mostra en la iniciació a la mà fia. El procés (ara realitzat amb les tècniques més modernes del tatuatge) pot arribar a durar fins a dos anys abans no s'hagi completat. Els tatuatges s'admiren pel seu color i patrons.
USA (Califòrnia)
La tribu californiana, aquests homes (fotografiats sota el Golden Gate Bridge a San Francisco) son lÃders del moviment modern local de "Primitivism". La tribu té una sala de tatuatges que fa tan sols la marca tribal. Varis dels artistes del tatuatge han viatjat fins a Borneo i han après l'art dels Caps tribals.
Panamà (Illa de San Blas)
Els indis Cuna viuen aillats a les illes de San Blas, davant la costa panamenya. Coneixen a les dones de Cuna, com aquestes dues germanes albines, per les seves marques del coll i els anells del nas. En la fotografia les dos germanes van vestides amb les tradicionals " molas", teles decorades amb patrons vistosos, coneguts arreu del mon. Dins de la cultura Cuna, els albins, anomenats "fills de la lluna" són tractats com èssers sagrats.
Etiòpia (cristians)
Encara que els tatuatges són considerats primitius per la majoria del etÃops, mols cristians " Coptic", com aquesta dona Lalibela, es tatuen creus per demostrar la seva fe forta. Aplicat amb agulles, les marques s'estenen voltant el coll i poden arribar fins al pit.
A algun lloc del món
Sense comentaris...
© National Geographic (menys les últimes)
Aquest dissabte, 26 d'abril, es celebrarà la tercera diada de Formentera a la vila de Grà cia de Barcelona i organitzada per la Comissió de Festes de Santa Maria.
Reproduiexo el programa que la CFSM ha publicat a la xarxa.
III Diada de Formentera a la Vila de Grà cia
Per tercer any consecutiu la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM) organitza aquest proper dissabte 26 d'abril la seva III Diada de Formentera a la Vila de Grà cia amb l'ajuda de la coordinadora de Colles de Cultura de Grà cia i amb la col·laboració del Consell de Formentera i de l'Ajuntament de Barcelona, Districte de Grà cia.
Com en els darrers anys, la III Diada de Formentera a la Vila de Grà cia adopta el mateix format que les dues edicions anteriors. Aquest dissabte 26 d'abril a partir de les 17:00 hores es té previst que s'iniciïn les seves activitats amb la projecció del documental Aigua Clara amb la presència del seu director, Carmelo Convalia i de l'historiador formenterer Santiago Colomar a la capella de Lluïsos de Grà cia, a la plaça del Nord (canvi respecte al cartell d'abaix). Es tracta d'un documental que segueix la lÃnia temporal de la vida d'un mariner anarquista, Joan Colomar Torres, per fer un recorregut històric des de l'any 1913 fins la mort del dictador, posant especial atenció a la colònia penitencià ria que va haver-hi durant els anys 1940 i 1942 a l'illa de Formentera, coneguda amb el nom de Sa Colònia o Es Campament, on arribaren a haver uns 1500 presoners republicans de tot arreu. A més a més el documental visualitza la Formentera rural i l'emigració de principis del segle XX i repassa els seus progressos, l'arribada de la II República i els esdeveniments que es varen viure a l'illa durant la Guerra Civil.
A partir de les 19:00 hores s'iniciarà la Cercavila a la plaça Rius i Taulet i des d'on partirà el seu recorregut pels carrers més emblemà tics de la Vila de Grà cia amb la presència de les diferents colles de cultura de Grà cia i les colles de ball popular de Formentera, que realitzaran una mostra del seu ball tÃpic al final de la Cercavila, a la plaça de la Virreina, on al mateix temps hi haurà el tÃpic convit d'orelletes (pasta dolça) que es fa durant una ballada popular formenterera.
A les 21:00 hores a la plaça del Nord es realitzarà un tast de la gastronomia tÃpica de les Pitiüses realitzada amb productes locals de l'illa, que fan d'ella una gastronomia peculiar marcada pel seu aïllament temps enrera. Acte seguit es podrà gaudir a la mateixa plaça del Nord d'un concert de Rock Illenc amb l'actuació del grup formenterer 4 de Copes i de l'eivissenc Pota Lait, aquest últim mÃtic durant els dos anys anteriors de la Diada.
En les dues edicions anteriors, la Diada es va convertir en un punt de trobada que va tenir la sort d'aplegar a un gran nombre de gent, la majoria d'ella estudiants pitiüsos a Barcelona i molts d'illencs que resideixen durant tot l'any a Catalunya, aixà com també amics amants de l'illa. Per això mateix, la Comissió de Festes de Santa Maria us vol convidar un any més a la tercera edició de la Diada, per tal de fer d'aquesta la consolidació d'un punt d'encontre entre tots els illencs i Catalunya per tal de fer més fort el vincle que tenim entre la cultura, la llengua i la identitat que ens uneix.
Comissió de Festes de Santa Maria
Reproduiexo el programa que la CFSM ha publicat a la xarxa.
III Diada de Formentera a la Vila de Grà cia
Per tercer any consecutiu la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM) organitza aquest proper dissabte 26 d'abril la seva III Diada de Formentera a la Vila de Grà cia amb l'ajuda de la coordinadora de Colles de Cultura de Grà cia i amb la col·laboració del Consell de Formentera i de l'Ajuntament de Barcelona, Districte de Grà cia.
Com en els darrers anys, la III Diada de Formentera a la Vila de Grà cia adopta el mateix format que les dues edicions anteriors. Aquest dissabte 26 d'abril a partir de les 17:00 hores es té previst que s'iniciïn les seves activitats amb la projecció del documental Aigua Clara amb la presència del seu director, Carmelo Convalia i de l'historiador formenterer Santiago Colomar a la capella de Lluïsos de Grà cia, a la plaça del Nord (canvi respecte al cartell d'abaix). Es tracta d'un documental que segueix la lÃnia temporal de la vida d'un mariner anarquista, Joan Colomar Torres, per fer un recorregut històric des de l'any 1913 fins la mort del dictador, posant especial atenció a la colònia penitencià ria que va haver-hi durant els anys 1940 i 1942 a l'illa de Formentera, coneguda amb el nom de Sa Colònia o Es Campament, on arribaren a haver uns 1500 presoners republicans de tot arreu. A més a més el documental visualitza la Formentera rural i l'emigració de principis del segle XX i repassa els seus progressos, l'arribada de la II República i els esdeveniments que es varen viure a l'illa durant la Guerra Civil.
A partir de les 19:00 hores s'iniciarà la Cercavila a la plaça Rius i Taulet i des d'on partirà el seu recorregut pels carrers més emblemà tics de la Vila de Grà cia amb la presència de les diferents colles de cultura de Grà cia i les colles de ball popular de Formentera, que realitzaran una mostra del seu ball tÃpic al final de la Cercavila, a la plaça de la Virreina, on al mateix temps hi haurà el tÃpic convit d'orelletes (pasta dolça) que es fa durant una ballada popular formenterera.
A les 21:00 hores a la plaça del Nord es realitzarà un tast de la gastronomia tÃpica de les Pitiüses realitzada amb productes locals de l'illa, que fan d'ella una gastronomia peculiar marcada pel seu aïllament temps enrera. Acte seguit es podrà gaudir a la mateixa plaça del Nord d'un concert de Rock Illenc amb l'actuació del grup formenterer 4 de Copes i de l'eivissenc Pota Lait, aquest últim mÃtic durant els dos anys anteriors de la Diada.
En les dues edicions anteriors, la Diada es va convertir en un punt de trobada que va tenir la sort d'aplegar a un gran nombre de gent, la majoria d'ella estudiants pitiüsos a Barcelona i molts d'illencs que resideixen durant tot l'any a Catalunya, aixà com també amics amants de l'illa. Per això mateix, la Comissió de Festes de Santa Maria us vol convidar un any més a la tercera edició de la Diada, per tal de fer d'aquesta la consolidació d'un punt d'encontre entre tots els illencs i Catalunya per tal de fer més fort el vincle que tenim entre la cultura, la llengua i la identitat que ens uneix.
Comissió de Festes de Santa Maria
Fantà stic curt del dibuixant italià Bruno Bozzetto on explica l'història de les civilitzacions. Sigui quin sigui el nostre final... en acabar l'herba ho cobrirà tot!... us recoman que mireu les històrietes de Bozzetto realitzades en flash (ximateix).
“Imatges per la dignitat” és el nom d'una exposició impulsada per l’entitat Fotógrafos por un Mundo sin Guerras y sin Violencia que s'ha vist a Formentera, Barcelona... i d'altres ciutats, a on s'exhibiren més de vuitanta imatges realitzades per una quarantena de fotògrafs professionals d’arreu del món, sovint en països en guerra o amb problemes socials extrems, deixant de banda paternalismes i actituds compassives.
El cartell que es va poder veure a Formentera fou el que hi ha més avall, amb la fotografia de Fernando Moleres.
El cartell que es va poder veure a Formentera fou el que hi ha més avall, amb la fotografia de Fernando Moleres.
Font:
http://barcelona.photobloggers.org/
http://dignitat.blogspot.com/
Worlds apart: aquest és el tÃtol de la cançó que va fer Bruce Springsteen i que va versionar Maria del Mar Bonet amb el tÃtol Mons a part i que reflexa la història d'una trobada entre civilitzacions, personificada en el món de la parella.
Amb aquesta aplicació podreu escoltar la cançó del Boss. La versió de la nostra "Boss" la podreu trobar en aquest enllaç de youtube (aximateix)
Amb aquesta aplicació podreu escoltar la cançó del Boss. La versió de la nostra "Boss" la podreu trobar en aquest enllaç de youtube (aximateix)
Segona entrega de la vinyeta de Le Chat.
Ja fa alguns anys que varen aparèixer els resultats d’un estudi oceanogrà fic dut a terme en el buc Hespèrides i realitzat en el mar catalano-balear per a investigar el fons marà amb les noves tècniques que es disposaven en aquell dia, cap allà l’any 2000.
El resultats foren en el seu dia sorprenents degut a les noves dades que es revelaren sobre la superfÃcie marina. Sense à nims de reproduir tots els resultats de l’estudi, m’agradaria destacar-ne alguns dels que es varen aconseguir doncs no deixen de ser sorprenent avui encara... no tan sols pel que signifiquen (que fotre!... prou important és), sinó per la proximitat en que es troben de casa nostra (el més proper 8,5 milles nà utiques des del far de la Mola) i per l’enorme desconeixença que en tenim d’ells. Ja ho diuen alguns cientÃfics, coneixem més detalls de l’univers, de les galà xies i els sistemes planetaris a anys llum de distà ncia, que sobre els oceans i els fons que els sostenen que tenim al nostre costat.
Una de les finalitats de l’estudi fou crear un nou mapa batimètric del fons marÃ, fent una cartografia en 3D de la superfÃcie del fons de la mar. En aquest estudi es desvetllar l’existència de tres illes submergides entre les illes de Formentera, Eivissa i Cabrera, aquestes illes es troben a poc menys de 200 metres de profunditat. Fa 18.000 anys, durant l’ultima glaciació, quan el nivell de la mar baixà fins a 200 metres aquestes illes es trobaven emergides, juntament amb una gran illa formada per les Pitiüses i una altra més grossa encara per les Gimnèsies, la més gran de “les noves illes” formaria una superfÃcie més extensa que la que forma Formentera avui dia, de 85 kilòmetres quadrats.
A la imatge es pot observar una vista d’aquest estudi batimètric del fons marà on s’observa la situació geogrà fica d’aquestes illes. Els monts (ara submergits) reben el nom d’Emile Baudot (a 42,5 milles nà utiques des del far de la Mola), de Mont Ausias March (a 8,5 milles nà utiques des del far) i de Mont dels Oliva (més proper a Eivissa i a 23,6 milles de la Mola).
Un altre resultat de l’estudi fou la descoberta de l’existència d’una regió d’uns 500 Km2 d’origen volcà nic al sud de l’Illa de Mallorca, al voltant del mont Emile Baudot, amb la presència d’uns 118 cons volcà nics (adormits!). Tanmateix al seu voltant existeix una zona on s’ha detectat la fuita de gasos (metà , diòxid de carboni), petroli... a la superfÃcie.
Un altre punt és la descoberta de que els sediments marins dipositats als marges continentals es podrien desestabilitzar (per terratrèmols, sobre-excavacions, rà pides descomposicions...) produint lliscaments marins cap al fons de les enormes parets verticals (de fins 3000 metres) i ocasionar la destrucció de cablejats, canonades submarines, aixà com produir grans onades (tsunamis!)...
Aixà que... ximateix tenim illes del passat, volcans adormits... i tsunamis pels que resarem perquè no es produeixin.
Doncs ja podem cuidar aquesta mar, tan “nostrum” que ens la creiem, tan tranquil•la que mos pareix... perquè si mai s’enfada, de ben segur tenim les de perdre.
M’agradaria indicar-vos un lloc web (aquà mateix) des d’on es pot abaixar un mapa 3D (per obrir amb el Google Earth) des d’on es pot consultar la toponÃmia del mar catalano-balear... no tan sols el que emergeix de les aigües té nom... tenim un fons marà ple de topònims.
El resultats foren en el seu dia sorprenents degut a les noves dades que es revelaren sobre la superfÃcie marina. Sense à nims de reproduir tots els resultats de l’estudi, m’agradaria destacar-ne alguns dels que es varen aconseguir doncs no deixen de ser sorprenent avui encara... no tan sols pel que signifiquen (que fotre!... prou important és), sinó per la proximitat en que es troben de casa nostra (el més proper 8,5 milles nà utiques des del far de la Mola) i per l’enorme desconeixença que en tenim d’ells. Ja ho diuen alguns cientÃfics, coneixem més detalls de l’univers, de les galà xies i els sistemes planetaris a anys llum de distà ncia, que sobre els oceans i els fons que els sostenen que tenim al nostre costat.
Una de les finalitats de l’estudi fou crear un nou mapa batimètric del fons marÃ, fent una cartografia en 3D de la superfÃcie del fons de la mar. En aquest estudi es desvetllar l’existència de tres illes submergides entre les illes de Formentera, Eivissa i Cabrera, aquestes illes es troben a poc menys de 200 metres de profunditat. Fa 18.000 anys, durant l’ultima glaciació, quan el nivell de la mar baixà fins a 200 metres aquestes illes es trobaven emergides, juntament amb una gran illa formada per les Pitiüses i una altra més grossa encara per les Gimnèsies, la més gran de “les noves illes” formaria una superfÃcie més extensa que la que forma Formentera avui dia, de 85 kilòmetres quadrats.
A la imatge es pot observar una vista d’aquest estudi batimètric del fons marà on s’observa la situació geogrà fica d’aquestes illes. Els monts (ara submergits) reben el nom d’Emile Baudot (a 42,5 milles nà utiques des del far de la Mola), de Mont Ausias March (a 8,5 milles nà utiques des del far) i de Mont dels Oliva (més proper a Eivissa i a 23,6 milles de la Mola).
Un altre resultat de l’estudi fou la descoberta de l’existència d’una regió d’uns 500 Km2 d’origen volcà nic al sud de l’Illa de Mallorca, al voltant del mont Emile Baudot, amb la presència d’uns 118 cons volcà nics (adormits!). Tanmateix al seu voltant existeix una zona on s’ha detectat la fuita de gasos (metà , diòxid de carboni), petroli... a la superfÃcie.
Un altre punt és la descoberta de que els sediments marins dipositats als marges continentals es podrien desestabilitzar (per terratrèmols, sobre-excavacions, rà pides descomposicions...) produint lliscaments marins cap al fons de les enormes parets verticals (de fins 3000 metres) i ocasionar la destrucció de cablejats, canonades submarines, aixà com produir grans onades (tsunamis!)...
Aixà que... ximateix tenim illes del passat, volcans adormits... i tsunamis pels que resarem perquè no es produeixin.
Doncs ja podem cuidar aquesta mar, tan “nostrum” que ens la creiem, tan tranquil•la que mos pareix... perquè si mai s’enfada, de ben segur tenim les de perdre.
M’agradaria indicar-vos un lloc web (aquà mateix) des d’on es pot abaixar un mapa 3D (per obrir amb el Google Earth) des d’on es pot consultar la toponÃmia del mar catalano-balear... no tan sols el que emergeix de les aigües té nom... tenim un fons marà ple de topònims.