Faig salivera pensant amb el pa amb oli que vull. Fet, però, no amb un pa i oli qualsevol. El vull amb pa exquisit, com el d'abans, i amb oli de 24 quirats. Ja és hora de deixar de fer bombolles mastegant pa prefabricat d'Ãnfima qualitat.
Com diu Jaume Pubill al seu bloc, - demanar pa amb oli és no demanar res i demanar-ho tot. [...] les utopies s'aconsegueixen fent un primer pas. -
Com diu Jaume Pubill al seu bloc, - demanar pa amb oli és no demanar res i demanar-ho tot. [...] les utopies s'aconsegueixen fent un primer pas. -
La cançó popular diu aixÃ:
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens el donen ,
si no ens el donen
ens el prendrem!
"Els esquirols" l'allargaren a "Volem més pa amb oli" afegint-hi:
Si repasseu la història
ben clar comprovareu
que demanar pa amb oli
és més vell que anar peu.
Temps era temps cantà vem,
cantà vem xics i grans,
tot fent la botifarra
als exèrcits romans.
Omnes volumus
Oleum et panem (ter)
et si non dabunt, et si non dabunt
robatorem!
En temps del rei en Jaume
tenÃem pa al graner;
mai no ens faltava l'oli,
podÃem fer i desfer.
Fins que el duc d'Olivares
va armar un sagramental
i els segadors cantaren
tot aixecant les falç.
Volem pa amb oli...
L’any mil set-cents catorze
Felip Cinquè el Borbó
que no estava per orgues
va vedar la cançó.
La gent, però no oblidava
les antigues cançons
i a can Felip cantava
baixant-se els pantalons:
Volem pa amb oli...
En lloc d'aquest Pa amb oli,
que tan hem mantingut,
que el Cara al sol cantéssim
volgué en Franco, orellut (cornut)!
I hi ha qui diu encara
que ens hem d’harmonitzar,
i és que no tenen barra.
Diguem clar i català :
Volem pa amb oli...
En el llibre "Viatge a la Felicitat" d'Eduard Punset es pot llegir un precepte necessari per aconseguir arribar al final de qualsevol viatge ben satisfet. Si malament no record deia que - Al principi i al final d'un projecte sempre hi ha d'haver una il·lusió perquè en el cas contrari no es tractaria d'un projecte -.
Ara ve quan us fixeu de reüll amb el tÃtol, el rellegiu i pensau que cony tenen a veure les figues amb tot això!... doncs veritablement poca cosa... però ho podria lligar dient-vos que vaig comprar unes figues amb molta il·lusió pensant que me les menjaria (havia de fer figues amb nata) i al final s'han fet malbé cobrint-se de floridura. La il·lusió final ha vingut quan he contemplat que el vestit florit era molt fotogènic... al final la figa vestida de mort ha servit per quedar immortalitzada.
La moralitat d'aquest fet ens duria a pensar que hauria de fer un curs per aprendre a triar aliments que al final serveixin per menjar i no només per fotografiar.
A cada alenada d'aire que aspiro hi ha difosa una voluntat de independència cada cop més concentrada... que lluny de sortir i esfumar-se, es queda impertèrritament a dins, on roman esperant la següent alenada.
Cada dia hi ha més sentències que justifiquen la nostra voluntat sobiranista. Cada dia hi ha més persones curtes de mires, que menyspreen el que ignoren, que gosen assenyalar-nos amb el dit i intenten fer-nos a miques... Arredecony... que estem fent aquÃ!!
Corrandes colonials
Mesclat - Cròniques colonials (2007)
Amb la mateixa sonsònia,
tres segles anar-nos queixant,
però hem acabat resultant
ser la darrera colònia.
De Flandes a la Patagònia
tots han anat esquitllant,
i amb tota la parsimònia
aquà nosaltres anar badant.
No resolc pas cap misteri
si dic que no és cap honor
ser la darrera nació
que fot el camp de l’imperi.
Sembla un grotesc encanteri
i una vil humiliació
que el qui mena el captiveri
sigui un pobre beneitó.
Aviat alçarem el vol,
ara ja fem les maletes,
que l’imperi espanyol
per fi se’n va a fer punyetes.
Més que una gran aventura
ha estat un joc d’acrobà cia,
però dintre de la desgrà cia
hem mantingut la cultura:
ho hem fet en la dictadura
i ara en aquesta fal·là cia
que amb tota la cara dura
anomenen democrà cia.
Mentre, dins de la caverna,
creuen les ombres del foc,
sotmeses al tripijoc
dels demòcrates de caserna,
ara és qüestió de saber-ne
i no fer més el badoc:
deien que Espanya era eterna
però ara ja li queda poc.
Ai adéu, Espanya, adéu,
ja marxem, fotem el camp,
que ara és hora de ser lliures,
de trencar el darrer lligam.
Lletra: Francesc Ribera 'Titot; Música (original):
Via el bloc Diccitionari he trobat aquesta cita de Martà i Pol... L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica; és una actitud fÃsica.
M'atreveixo a fer un afegitó: Si ens quedem quiets tenim el perill de que ens coguin... això serveix també pels caragols. Que per cert no varen quedar gaire ben estofats... hauré de buscar una nova recepta.