Gràfica de les cares de Chernoff sobre els usos lingüístics de la població (Catalunya). 2013

Població de 15 anys i més.

Ús exclusiu del català. Per àmbits d'ús.

Stat Català: Estadístiques dels usos lingüístics del català a les Illes Balears.

Resum

Existeixen les veritats, les mentides i les estadístiques.

• El primer grup, on els percentatges d'usos i coneixements són més elevats, està format per les comarques de Tramuntana, el Raiguer i el Pla. Tot i que la zona de Tramuntana despuntaria una més que el Raiguer i el Pla.
• El segon grup en nivell de coneixements està format per les comarques de Formentera, Menorca, el  Nord, Llevant i Migjorn. 
• I el tercer grup, on els coneixements són més pobres està format per les comarques d'Eivissa i les que formen la Badia de Palma. 

• Els municipis que formen la Badia de Palma i Eivissa són les que tenen més població 
• Els que formen Tramuntana, el Raiguer i el Pla són els que tenen menys població. Excloent l'illa de Formentera que amb una població d'un 0,86% sobre el total de les Illes Balears es situa en el segon grup de coneixements i usos del català.

Recursos utilitzats

• Programa R d'estadística.
• Microsoft Excel 2007.
• Minitab, versió 17.
• Microsoft Power Point 2007.

Les dades

Font de les dades

Dades primàries

Anàlisi gràfica

Diagrama de Pareto

 

• El 61% de la població està en les Comarques de la Badia de Palma i Eivissa.
• Formentera en població representa el 0,86%.

Gràfic de Barres

• En general la gent entén més el català que el sap escriure.
• La comarca de Tramuntana despunta positivament en els percentatges. En canvi la Badia de Palma i Eivissa tenen els percentatges menors de coneixements i usos del català.

Gràfic de Mosaic

Gràfic de matriu

• S'observen tres grups diferents. (marcats amb cercles, quadrats i rombs)
• La comarca de Tramuntana (cercle negre) té un comportament "outlier" respecte les altres comarques.

Gràfic de bombolles

 

• Tret de Formentera que té un comportament de comarca mitjana (pel que fa a coneixements i usos del català) la resta mostren que a part d'agrupar-se per coneixements també ho fan per volum de població. Es veu molt amb Eivissa i Badia de Palma, menys en la resta (que tenen una població semblant).

Gràfic d'estel

• S'observa el mateix que en el cas del gràfic de matriu. 
• El dibuix del rombe és semblant entre les comarques d' Eivissa i Badia de Palma formant així el primer grup.
• Un altre grup està format per Llevant, Nord, Formentera, Sud, Menorca.
• Un altre el formen el Pla i el Raiguer. I una mica més separat d'aquest últim però a prop la comarca de Tramuntana.

Cares de Chernoff

Llegenda

• Somriure.
• Amplada i alçada de la boca.
• Ample del nas.

• Ample de l'orella.
• Ample, alçada i forma dels cabells.

• Alçada, amplada i forma de la cara.
• Alçada del nas.

• Alçada, amplada de l'ull.
• Alçada de l'orella.

• Es confirmen els resultats observat anteriorment. 
• La Badia de Palma i Eivissa s'assemblen molt.
• Llevant, Nord, Formentera, Sud i Menorca, amb petites diferències formarien un altre grup.
• El Pla i el Raiguer Semblen bessons. 
• I Tramuntana és "qui té cara de més despert": té la cara (els resultats) més diferents.

Dendrograma

• Es veu matemàticament com els diferents territoris s'agrupen per semblances en els usos i els coneixements del català.

Referències:

Estam equivocats del tot quan pensam que els mitjans d'expressió artística dels pagesos són sempre vulgars, grollers i sense interès. Es tracta d'un

prejudici injustificat i que convé oblidar.

Ja començam a reconèixer que l'arquitectura popular eivissenca és una manifestació important. A veure quan es manifesta pràcticament el bon gust que ja existeix en teoria.

En la consideració del valor de les cançons pageses anam més endarrerits. Els pagesos no les canten, perquè ha canviat el sistema de vida, i això ja no s'estila, i si no es fa aviat una recollida exhaustiva i metòdica, perdrem un dels magatzems més rics de la nostra cultura. Que no arribi massa tard la rectificació d'actitud.

És necessari que respectem i estudiem aquestes cançons nostres, perquè pot haver-n'hi de tan interessants com la que després veurem. Moltes cançons

pageses, i especialment els romanços, tenen un origen culte; el poble no ha fet més que de transmissor (poc o molt reformador) en aquests casos, que són

curiosos quan es pot reconstruir el procés seguit. Ara ho veurem.

La cançó que ens ocupa diu així:

Bona nit, blanca roseta,

plena de bones olors,

no hi ha al cel tantes estrelles

com vegades pens en vós;

5 que enc que la mar tornàs tinta

i el cel que de paper fos,

fossen es hòmens notaris

i de cada un n'hi hagués dos,

no bastarien a escriure,

10 ma vida, nostros amors,

es que hem passat finsus ara,

es que passarem es dos.

Aquesta cançó, d'acord amb la música que l'acompanya ara, té tres estrofes de quatre versos. Fixem-nos en les dues estrofes finals, que són les que ens interessen. La força poètica d'aquest fragment és notable, i el fet que aparegui en una altra cançó (Sa serena cau menuda) demostra que agradà i es difongué a la nostra illa.

Llegint la novel·la Tirant lo Blanc, em va sorprendre trobar aquest passatge:

«...e Diafebus féu principi a un tal parlar:

—Si la mar se tornava tinta e l'arena paper, jo pens no bastaria d'escriure l'amor, la voluntat, les

infinides recomandacions que aquell pròsper e virtuós

Tirant tramet a la majestat vostra,»...

Encara vaig quedar més admirat en llegir al Llibre de Fortuna e Prudència, de Bernat Metge, aquests versos:

e que sofir adversitats

pijors que ocells que em devoren,

los quals celis que Déus adoren

no podien imaginar

ne escriure, posat que la mar

fos tinta e lo cel paper.

Evidentment, amb el tema d'aquesta cançó passava una cosa rara. Vaig continuar buscant referències, i en el Cançoner Popular de Mallorca hi havia aquestes cançons:

Si la mar tornava tinta

i el cel paper daurat,

escriuria tot lo dia

cartes a s'enamorat.

Sí la mar tornava tinta

i la Ciutat paper hermós,

no em cansaria d'escriure

cartes per^enviar-vós.

Si la mar tornava tinta

i los peixos paper d'or,

escriuria una carteta

a la prenda del meu cor.

Si la mar tornava tinta

i les ones paper fos,

no en tendríem per escriure

s'amor que tenim jo i vós.

Les coincidències amb la cançó eivissenca, per bé que parcials, també són notables. Això demostrava que com a cançó popular també tenia parentela, i més quan a Menorca m'han dit que hi ha una cançó (no la recordaven literalment) que parla també de la mar que es torna tinta i les muntanyes paper fi. Però això no és tot. Un llibre de cançons del pla d'Urgell duu aquesta:

Si la mar se tornés tinta

i los peixos escrivans,

no abastarien a escriure

la virtut de vostres mans;

SI la mar se tornés tinta

i els peixos fulls de paper,

no s'abastaria a escriure

la virtut que vostè té.

I per si això fos poc, unes altres de recollides al peu de Montserrat diuen:

Si la mar se tornés tinta,

les muntanyes paper d'or,

bon amor, com hi vindrien

les cartes a vostre cor!

Si la mar se tornés tinta

i los peixos escrivans,

les cartes com hi vindrien,

bon amor, a vostres mans!

Si la mar se tornés tinta

i l'arena paper d'or,

n'escriuria una carteta

a l'estimat del meu cor.

Qualsevol veu clarament que la cançó està escampada en moltíssimes variants (pensem que no estan recollides totes les cançons) per la totalitat de les terres catalanes. És possible que n'hi hagi alguna versió al Rosselló o al País Valencià, cosa que no puc afirmar ara per ara, però ja és prou tot això que acabam de veure per a provar que és una de les peces més esteses en l'àmbit català.

Ara bé, quin és l'origen d'aquesta cançó catalana? Una nota del darrer llibre citat ens ho explica. A l'Edat Mitjana, s'atribuïa a un docte rabí, Johanan

ben Zachai, la frase: 

Si tot el cel fos pergamí i tots els fills dels homes escrivents, i tots els arbres

del camp plomes, no es podria abastar a transcriure tot allò que he après.

El Talmud, llibre sagrat dels jueus de després de Crist, també diu: 

Si tots els mars fossin tinta,

tots els joncs plomes, tot el cel un pergamí, i tots els

fills dels homes escrivents, no s'arribarien a assentar

els sentiments secrets del cor d'un rei.

Un altre rabí del segle xi, Mir ben Isaak, en un cant hebreu arameu, va dir una cosa molt semblant:

Si el firmament fos pergamí i tots els joncs

plomes, i tots els mars i tots els llacs tinta, i tots els

habitants de la terra escrivents llestos, no s'abastaria

a descriure la majestat del senyor del cel i del príncep

de la terra. 

No hi ha dubte que l'origen es jueu. El tema, amb diverses mutilacions, variants i reinterpretacions, apareix a l'Alcorà, en cançons populars  (gregues, sèrbies, italianes, alemanyes i angleses), i és adaptat per un escriptor italià i un d'alemany. Es tracta, per tant, d'una idea d'expansió gairebé mundial. Notem, però, que de totes les versions, la que sembla ajustar-se més a la frase repetida hebrea és la cançó eivissenca. Va ser que un poeta català conegué la idea jueva i la va adaptar a les seves experiències d'enamorat? 

Qui sap! De tota manera, ja veis si tenen importància o no les cançons

pageses.

ISIDOR MARÍ

pdf