Vinyeta de Franchu

Gent Normal (Pulp) per Manel

Dijous passat varen arribar, varen fonyar l'illa, varen tocar i varen triomfar!...

Però per les circumstàncies actuals de ca'n pixa no vaig poder-hi assistir,
m'ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí... però vaja hauria preferit estar allí!!!

Val a dir que els Manel sonen d'allò més bé.

Petit gest

Aquest és la meva petita aportació per a la fixació del diòxid de darboni atomosfèric. Són les meves quatre plantes... que a part de reduir la quantitat de CO2 a l'aire que respiram fan polit, tu!!!!... i amb el romaní i els llimons, d'aquí un temps hi faré unes costelletes de cabrit, mmmm...

Els petits gestos són poderosos!!!!...

Em tranquil·litza

Ximateix fa pinta que'ls majorals fa dies que no passen per aquí i, com diria una bona amiga, el més calent és a l'aigüera... no hi ha res al seu lloc, tot està desendreçat... i tot està per fer!!... no hi ha dubte, Això és Ca'n Pixa!...

Però no penseu que ca'n pixa és una finca aïllada (culturalment, geogràficament potser sí)... és un petit terç des d'on es respiren els valors d'una gran societat...

La nostra societat avança lentament, podríem dir que va endavant, aguanta les batzegades del temps i de les "persones" (a vegades malanomenades personalitats) que ens posen traves a les cames i pals a les rodes... Avançam sí, però a vegades oblidant, perdent pel camí les glosses, les paraules i les maneres que ens ensenyaren d'al·lots... emperò em tranquil·litza que hi hagi gent que es preocupi de recordar-nos tot el que ens havien ensenyat, que ens ensenya tot el que tenim, i que ens il·lusiona amb el que podrem tenir. Em tranquil·litza que hi hagi organitzacions com la Comissió de festes de Santa Maria (que aquest any fa 20 anys), o com l'Obra cultural, el GOB... que dia rera dia lluiten pels nostres valors... em treu la inquietud veure els majors com ensenyen als garrits, i no tant garrits, les nostres costums, la nostra llengua...

Però no puc acabar d'estar tranquil si mir més enllà de l'horitzò i veig com el vesí ha posat una gran xemeneia, on hi crema els seus mals pensaments per així intoxicar els nostres valors...

Només puc dir, molts anys i bons a la Comissió de Festes de Santa Maria...

felicitats als varen començar la lluita,

als que durant anys han lluitat

i als que estant lluitant avui!...

i em tranquil·litzarà saber que hi haurà lluitadors durant molts anys

i que seran tan bons com els que hi ha hagut!... i que seran capaços de fer enderrocar les xemeneies que no ens deixen veure més enllà.

Visca Santa Maria, visca LA TERRA !

Vaga de blogs: Volem TV3 a les Illes.

Mataró - LLavaneres: Fills de la gran puta...

Doncs això... aplica-ho a qui més ràbia us faci... que si som persones de bé, de ben segur que haurà algú que que amb la seva obra allargassada no ens deixi contemplar el Sol...

El poema és de Jordi Cornudella, la cançó de Gerard Quintana.

MATARÓ-LLAVANERES

Fills de la Gran Puta 

d'ombra allargada i petja diminuta: 

llenguallargs llepaculs de gasetilla, 

funcionaris de patilla i de cartilla, 

tous de carrera i bufats de bandera 

creuhonorats in pectore o a la pitrera, 

aprovats purulents i pestilents de nota, 

putrefactes doctors en bancarrota, 

catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics, 

torracollons públicament mefítics, 

àugurs falsaris de sèquits gregaris 

arraïmats pels lladrucs dels sicaris, 

cagallons, cagadurs i cagadubtes 

estupradors de ruïnes abruptes, 

comerciants de merda selenita 

llorejats amb corones d’uralita, 

crítics cretins, crenetistes frenètics, 

pixatinters d’excessos diurètics, 

bards neotísics i protorreumàtics 

més bufanúvols que nefelobàtics, 

cecs acadèmics, prostàtics i endèmics, 

i saltimbanquis recontraacadèmics, 

alts ocupants de poltrones i càrrecs 

ben acoflats al tou dels vostres fems, 

anue's-en tots plegats a fregir espàrrecs, 

oh pústules de sempre i del meu temps! 

madrid 2 - BARÇA 6

SENSE PARAULES

IMPRESSIONANT... A MADRID HAN VIST QUE ERA EL FUTBOL...
VISCA EL BARÇA

Passió per Formentera - any 2009

Fantàstic Anunci de Formentera, realitzat per n'Alfredo i Formedia... el de l'any passat estava molt bé... el d'aquest també... l'altre dia ja el vaig veure a la televisió.

Els Remots orígens d'una cançó

Avui no escric jo, sinó n'Isidor Marí... bé, aprofit per transcriure un article que va fer per fer-se ressó de l'enorme riquesa de la cultura popular... 

Estam equivocats del tot quan pensam que els mitjans d'expressió artística dels pagesos són sempre vulgars, grollers i sense interès. Es tracta d'un

prejudici injustificat i que convé oblidar.

Ja començam a reconèixer que l'arquitectura popular eivissenca és una manifestació important. A veure quan es manifesta pràcticament el bon gust que ja existeix en teoria.

En la consideració del valor de les cançons pageses anam més endarrerits. Els pagesos no les canten, perquè ha canviat el sistema de vida, i això ja no s'estila, i si no es fa aviat una recollida exhaustiva i metòdica, perdrem un dels magatzems més rics de la nostra cultura. Que no arribi massa tard la rectificació d'actitud.

És necessari que respectem i estudiem aquestes cançons nostres, perquè pot haver-n'hi de tan interessants com la que després veurem. Moltes cançons

pageses, i especialment els romanços, tenen un origen culte; el poble no ha fet més que de transmissor (poc o molt reformador) en aquests casos, que són

curiosos quan es pot reconstruir el procés seguit. Ara ho veurem.

La cançó que ens ocupa diu així:

Bona nit, blanca roseta,

plena de bones olors,

no hi ha al cel tantes estrelles

com vegades pens en vós;

5 que enc que la mar tornàs tinta

i el cel que de paper fos,

fossen es hòmens notaris

i de cada un n'hi hagués dos,

no bastarien a escriure,

10 ma vida, nostros amors,

es que hem passat finsus ara,

es que passarem es dos.

Aquesta cançó, d'acord amb la música que l'acompanya ara, té tres estrofes de quatre versos. Fixem-nos en les dues estrofes finals, que són les que ens interessen. La força poètica d'aquest fragment és notable, i el fet que aparegui en una altra cançó (Sa serena cau menuda) demostra que agradà i es difongué a la nostra illa.

Llegint la novel·la Tirant lo Blanc, em va sorprendre trobar aquest passatge:

«...e Diafebus féu principi a un tal parlar:

—Si la mar se tornava tinta e l'arena paper, jo pens no bastaria d'escriure l'amor, la voluntat, les

infinides recomandacions que aquell pròsper e virtuós

Tirant tramet a la majestat vostra,»...

Encara vaig quedar més admirat en llegir al Llibre de Fortuna e Prudència, de Bernat Metge, aquests versos:

e que sofir adversitats

pijors que ocells que em devoren,

los quals celis que Déus adoren

no podien imaginar

ne escriure, posat que la mar

fos tinta e lo cel paper.

Evidentment, amb el tema d'aquesta cançó passava una cosa rara. Vaig continuar buscant referències, i en el Cançoner Popular de Mallorca hi havia aquestes cançons:

Si la mar tornava tinta

i el cel paper daurat,

escriuria tot lo dia

cartes a s'enamorat.

Sí la mar tornava tinta

i la Ciutat paper hermós,

no em cansaria d'escriure

cartes per^enviar-vós.

Si la mar tornava tinta

i los peixos paper d'or,

escriuria una carteta

a la prenda del meu cor.

Si la mar tornava tinta

i les ones paper fos,

no en tendríem per escriure

s'amor que tenim jo i vós.

Les coincidències amb la cançó eivissenca, per bé que parcials, també són notables. Això demostrava que com a cançó popular també tenia parentela, i més quan a Menorca m'han dit que hi ha una cançó (no la recordaven literalment) que parla també de la mar que es torna tinta i les muntanyes paper fi. Però això no és tot. Un llibre de cançons del pla d'Urgell duu aquesta:

Si la mar se tornés tinta

i los peixos escrivans,

no abastarien a escriure

la virtut de vostres mans;

SI la mar se tornés tinta

i els peixos fulls de paper,

no s'abastaria a escriure

la virtut que vostè té.

I per si això fos poc, unes altres de recollides al peu de Montserrat diuen:

Si la mar se tornés tinta,

les muntanyes paper d'or,

bon amor, com hi vindrien

les cartes a vostre cor!

Si la mar se tornés tinta

i los peixos escrivans,

les cartes com hi vindrien,

bon amor, a vostres mans!

Si la mar se tornés tinta

i l'arena paper d'or,

n'escriuria una carteta

a l'estimat del meu cor.

Qualsevol veu clarament que la cançó està escampada en moltíssimes variants (pensem que no estan recollides totes les cançons) per la totalitat de les terres catalanes. És possible que n'hi hagi alguna versió al Rosselló o al País Valencià, cosa que no puc afirmar ara per ara, però ja és prou tot això que acabam de veure per a provar que és una de les peces més esteses en l'àmbit català.

Ara bé, quin és l'origen d'aquesta cançó catalana? Una nota del darrer llibre citat ens ho explica. A l'Edat Mitjana, s'atribuïa a un docte rabí, Johanan

ben Zachai, la frase: 

Si tot el cel fos pergamí i tots els fills dels homes escrivents, i tots els arbres

del camp plomes, no es podria abastar a transcriure tot allò que he après.

El Talmud, llibre sagrat dels jueus de després de Crist, també diu: 

Si tots els mars fossin tinta,

tots els joncs plomes, tot el cel un pergamí, i tots els

fills dels homes escrivents, no s'arribarien a assentar

els sentiments secrets del cor d'un rei.

Un altre rabí del segle xi, Mir ben Isaak, en un cant hebreu arameu, va dir una cosa molt semblant:

Si el firmament fos pergamí i tots els joncs

plomes, i tots els mars i tots els llacs tinta, i tots els

habitants de la terra escrivents llestos, no s'abastaria

a descriure la majestat del senyor del cel i del príncep

de la terra. 

No hi ha dubte que l'origen es jueu. El tema, amb diverses mutilacions, variants i reinterpretacions, apareix a l'Alcorà, en cançons populars  (gregues, sèrbies, italianes, alemanyes i angleses), i és adaptat per un escriptor italià i un d'alemany. Es tracta, per tant, d'una idea d'expansió gairebé mundial. Notem, però, que de totes les versions, la que sembla ajustar-se més a la frase repetida hebrea és la cançó eivissenca. Va ser que un poeta català conegué la idea jueva i la va adaptar a les seves experiències d'enamorat? 

Qui sap! De tota manera, ja veis si tenen importància o no les cançons

pageses.

ISIDOR MARÍ

pdf

Nou premi per a la CFSM

Enhorabona a la Comissió de Festes de Santa Maria per aquest nou premi l'any del seu 20è aniversari. Enhorabona als que varen començar la feina, als que la varen seguir i als que la continuen!!... Per molts anys i bons!!

La notícia surt al Diario de Ibiza.

Mención de honor para la comisión de fiestas de Santa María

L´Institut d´Estudis Eivissencs ha otorgado la mención de honor a esta asociación que será entregada en el transcurso de una cena el 25 de abril en el Hotel Argos, en Talamanca

Foto de grupo de algunos los miembros de la Comisión de fiestas de Santa María.  C. C.

FORMENTERA| C. CONVALIA El Institut d´Estudis Eivissencs (IEE) ha otorgado este año su mención de honor a a la Comisión de fiestas de Santa María de Formentera, que desde 1989 da contenido cultural y reivindicativo a la fiesta del 5 de agosto. De esta forma, el IEE hace un reconocimiento público al trabajo realizado por este colectivo, que se ha caracterizado por esfuerzo en reivindicar el valor de la lengua y la cultura de la isla.
Este colectivo se caracteriza por su capacidad de mantenerse activo en el tiempo, con jóvenes miembros que se van renovando de forma periódica. Este detalle hace que los organizadores siempre sean jóvenes. Su entusiasmo, capacidad y compromiso a la hora de organizar esta fiesta ha quedado largamente demostrado, tanto por sus aciertos como por sus escándalos. Incluso, el Ayuntamiento de Formentera que gobernaba el PP les retiró la subvención a la que tenían derecho cuando leyeron un pregón de fiestas en el que incluyeron una leve crítica a la Monarquía. 
Todo empezó en 1989, cuando el autoproclamado Kol·lectiu Bassetja transformó la celebración religiosa en un día de reivindicación. Entonces y ahora la comisión de fiestas considerarque la advocación a Santa María va íntimamente ligada a la conquista catalana de las Pitiüses de 1235. Con esa excusa convirtieron la fiesta en un referente para reivindicar la cultura, el medio ambiente, la identidad, la lengua y otros aspectos sociales propios de la cultura local.
Al año siguiente ese colectivo de jóvenes estudiantes, algunos de los cuales ocupan cargos de dirección en entidades públicas y empresas, se convierten en la Comisión de Fiestas de Santa María, que se inscribe oficialmente en el registro de asociaciones de la Comunidad Autónoma en el año 2000 como un colectivo juvenil. 
La protección del territorio, la defensa de los valores culturales e históricos, con el foco puesto en el patrimonio y estableciendo la relación directa con la lengua catalana, son los principios que alumbran y motivan a los miembros de esta comisión.
Además de la fiesta del mes de agosto organizan conjuntamente con la coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, la Diada de Formentera en la Vila de Gràcia, que comenzó a celebrarse en 2004 y que se ha convertido en una muestra de la cultura que se hace en la isla en Barcelona. 
De esa colaboración nació una estrecha relación con las diferentes colles de Gràcia. Desde entonces, los colectivos culturales del barrio barcelonés han participado en las Festes de la Terra de Formentera en los últimos 4 años.