Trudy i Josephine es van apuntar a un safari per les terres més remotes d'Austràlia. Un dia, a altes hores de la nit, un aborigen que només portava un tapall va irrompre a la seva tenda, va arrencar Trudy del catre i la va arrossegar fins a la jungla, on "va fer el que va voler amb ella". No la van trobar fins l'endemà al matí, estesa i atordida al peu d'una palmera. De seguida la van portar a un hospital de Sidney perquè es recuperés. L'endemà, Josephine va anar a veure Trudy i va trobar la seva amiga molt abatuda.
Josephine: Et deus sentir molt malament.
Trudy: És clar que sí! Ja han passat vint-i-quatre hores i res de res: ni una postal, ni un ram de flors... Ni tan sols m'ha trucat!
---- ---- ---- ----
Venedor: Senyora, aquesta aspiradora li reduirà la feina a la Meitat.
Clienta: Fantàstic! Doni-me'n dues!
---- ---- ---- ----
Norman va començar a respirar amb dificultat quan va veure el metge:
- Estic segur que tinc una malaltia de fetge.
- Això és ridícul - diu el metge -. No es pot saber mai, si s'està malalt del fetge. No se sent cap mena de molèstia.
- Exacte! - va dir Norman -. Aquests són precisament els meus símptomes.
---- ---- ---- ----
Un francès entra en un bar. Sobre l'espatlla duu un lloro vestit d'esmòquing. El cambrer li diu:
- Caram, que és bufó! D'on l'ha tret?
- De França - diu el lloro -. Allà n'hi ha motíssims com aquest.
---- ---- ---- ----
Un jutge crida al seu despatx els advocats de l'acusació i de la defensa i els diu:
- La raó per la qual som aquí és que tots dos m'han subornat. - Els dos advocats es remouen avergonyits a la cadira. - Vostè, Alan, m'ha donat 15.000 dolars. Vostè, Phil, me n'ha donat 10.000.
El jutge lliure un xec per valor de 5.000 dòlars a l'Alan i diu:
- Ara estem en paus, i penso decidir en aquest cas basant-me estrictament en criteris legals.
---- ---- ---- ----
Un advocat envia una nota a un client:
"Benvolgut Frank, ahir en va semblar veure't pel centre. Vaig travessar el carrer per saludar-te, però no eres tu. Això és una desena part d'una hora: 50 dòlars."
---- ---- ---- ----
Sigueu bons...
Holmes i Watson han anat de càmping.
A mitja nit, Holmes es desperta i clava un copet de colze a Watson.
- Watson - li diu -, mira cap al cel i digue'm què veus.
- Veig milions d'estels, Holmes - diu Watson.
L'home hi pensa un moment.
- Bé - contesta -, astronòmicament, això m'indica que hi ha milions de galàxies i potencialment bilions de planetes. Astrològicament, observo que Saturn està situat a Lleo. Horològicament, dedueixo que són si fa no fa un quart de quatre. Meteorològicament, sospito que demà farà un dia molt bonic. Teològicament, veig que Déu és totpoderòs i que nosaltres som petits i insignificants. Mmm, i tu què en penses, Holmes?
- Que n'ets d'idiota, Watson! Algú ens ha robat la tenda!
----
Un caçador truca molt nerviós al telèfon d'emergències:
- M'acabo de trobar una persona tota tacada de sang al bosc! És un home, i crec que està mort. Què haig de fer?
El telefonista li contesta amb molta calma:
- Tranquil·litzi's, senyor. Vostè segueixi les meves instrucions. El primer que ha de fer és deixar un moment el telèfon i assegurar-se que està mort.
Es fa un silenci i tot seguit se sent l'espetec d'un tret. Després es torna a sentir la veu de l'home:
- Molt bé, ara que faig?
----
Un octogenari que viu en un asil s'acosta a una senyora gran que porta uns pantalons de color rosa llampant i li dius:
- Avui és el meu aniversari!
- Fantàstic! - contesta ella -. Segur que endevino quants anys tens.
- De veritat? Com?
- És fàcil - diu la dona -. Abaixa't els pantalons.
L'home s'abaixa els pantalons.
- Molt bé - diu -, ara abaixa't els calçotets.
L'home fa el que li demanen. Ella l'acaricia un moment i diu:
- En tens vuitanta-quatre!
- Com ho saps? - diu ell.
La dona contesta:
- M'ho vas dir ahir.
----
Ell: Te n'aniries al llit amb mi per un milió de dòlars?
Ella: Un milió? Buf!, em sembla que sí!.
Ell: I per dos dòlars?
Ella: Vés a pastar fang, nano! Qui et penses que sóc?
Ell: Això ja ha quedat clar. Ara només estem regatejant el preu.
Aquesta imatge me la va enviar una amiga... no voldria deixar passar l’ocasió d’ensenyar-vos-la. Quanta saviesa que hi ha pels “Ministerios”... i que cara que ens surt la broma!!!... una altra vegada hi ha hagut actuació de na Magdalena Álvarez, aquesta vegada a causa del mal temps (nevades...) i el caos que d’una manera o altra el “ministerio” d’aquesta senyora no va saber minimitzar per les seves terres...
Uns quants temes d'aquest grup revelació per avui que comença el febrer...
Grup: Manel
Album: Els millors professors europeus
Any: 2008
Aquest videoclip
és el guanyador del Premi al
millor videoclip de l'any al festival CineMAD'08.
Aquesta última s'enganxa com els escards,
tan enganxadissa com bona; Ai, Dolors
(que tindran les Dolors que molts els hi fan cançons...?).
Passa-ho bé...
Per cert si voleu passar vídeos de Youtube, i d'altres .flv, a .mp3 hi ha una adreça web http://www.flvto.com/ que ens farà la feina.