Llunà tic, irregular, oceà nic, capriciós, volà til, impredictible, variable. En Pau Riba admet aquesta raça d'adjectius però de fet es mereix un treball més seriós que aquestes simples paraules. És l'artista més total com diuen alguns. El seu disc Diòptria va ser considerat per la revista Enderrock com el millor disc en català del segle XX.
Segons es pot llegir a internet: En Pau Riba i els Gripaus es preparen per cel·lebrar els 40 anys del disc "Jo, la donya i el gripau". Concert que tindrà lloc al CAT de Grà cia el 24 de novembre del 2011 i que coincidirà amb la sortida al mercat de la reedició especial del disc.
www.copdecap.com
Any: 1971
Discogrà fica: Edigsa
Cançons:
La lluna, la pruna
Mesquinet
La marramua
Mel
Mama nen
L'avioloncel
Donya mixeires (Maqueires o no maqueires, tquiero donya mixeiro).
Jo, la Donya i el Gripau.
La vella del fons del pou. (versió nova)
Ora Catalina
La dansa de la terra.
Llà grimes i petons.
