Doncs això... aplica-ho a qui més rà bia us faci... que si som persones de bé, de ben segur que haurà algú que que amb la seva obra allargassada no ens deixi contemplar el Sol...
El poema és de Jordi Cornudella, la cançó de Gerard Quintana.
MATARÓ-LLAVANERES
Fills de la Gran Puta
d'ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedrà tics, apà tics, limfà tics, raquÃtics,
torracollons públicament mefÃtics,
à ugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crÃtics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diurètics,
bards neotÃsics i protorreumà tics
més bufanúvols que nefelobà tics,
cecs acadèmics, prostà tics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i cà rrecs
ben acoflats al tou dels vostres fems,
anue's-en tots plegats a fregir espà rrecs,
oh pústules de sempre i del meu temps!