A vegades desitjaríem poder anar al cul de món i fer-hi un forat per saltar al nostre món paral·lel, i així poder refer algunes de les decisions que varem prendre aquell dia que perdérem el món de vista, potser també per crear-hi un nou lloc, on donar la benvinguda als bons i treure del món als dolents... deixar enrere el teatre de la vida humana del vell món (carregat de drama, intoxicat d'obres políciaques, de musicals polítics que ens entabanen i comèdies econòmiques que fan plorar) i crear-nos el nostre propi home-cinema (o món-cinema) on poder veure i viure el que desitgéssim i com volguéssim. Viure en una masia-món o en un edifici-món amb un sòl pis, sense primer ni tercer...

Tot això és una anada d'olla, doncs per ara els mons paral·lels només existeixen filosòficament, i ja sabem com són les coses filosòfiques, a tothom li agraden però ningú les aplica... però almenys durant el rato que hem estat creant-nos els nostre món paral·lel, hem estat fent els planells del nostre altre món... i perquè no, podem fer una requalificació de terrenys en aquest món que ja tenim i construir-hi la nostra vida futura...

Aturem el món!, mirem qui ens està dopant, expulsem-lo del "tour" i tornem a pedalejar tots junts...

Fotre, quanta filosofia, no?!