Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc,
ja li’n peta una als morros,
ja en teniu Marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort!

Marrameu i Marrameua,
s’embolica amb el llençol!
Feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort!

Marrameu ja no s’enfila
pels terrats ni pels balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort!