Com diu en Victorí - "Villangómez era poc amic dels homenatges..."-, des de la meva més humil opinió em donaré el luxe de creure que el vertader homenatge és aquell que fa el poble recordant l'obra i figura d'un autor.
Tanmateix, l'any 1983 el Govern Balear concedí la medalla d'Or de Balears (juntament a Francesc de Borja Moll) a l'escriptor i referent cultural a les Pitiüses, Marià Villangómez...
Degut a aquest esdeveniment Victorí Planells (UC) va publicar un escrit referit a la vida obra de Villangómez al Diari Última Hora. Uns anys més tard la revista Eivissa va publicar aquest escrit, que és el que us adjunt més avall.
La figura de Villangómez, lloada amb les paraules d'un altre referent cultural com és Victorí Planells, em serveix per guiar-vos fins a un lloc a la xarxa des del que he pogut descarregar aquest escrit... potser ja el coneixíeu, o potser no!... des d'aquí he pogut consultar nombrosos articles publicats a la nostra terra... n'hi ha, i no pocs, que fan esment a la geografia, antropologia, biologia i cultura en general de les nostres illes, i com no, de les nostres terres a la península. Són articles que han estat publicats arreu, en revistes dels Països Catalans (des de fa molts anys). Aquest indret és el Raco.cat i hi trobareu, com diu el títol, Revistes Catalanes amb Accés Obert... val la pena navegar fins aquí i atracar-hi un rato.
El text que segueix el firmà en Victorí l'any 1983, com he dit abans, referenciant Villangómez.
Tanmateix, l'any 1983 el Govern Balear concedí la medalla d'Or de Balears (juntament a Francesc de Borja Moll) a l'escriptor i referent cultural a les Pitiüses, Marià Villangómez...
Degut a aquest esdeveniment Victorí Planells (UC) va publicar un escrit referit a la vida obra de Villangómez al Diari Última Hora. Uns anys més tard la revista Eivissa va publicar aquest escrit, que és el que us adjunt més avall.
La figura de Villangómez, lloada amb les paraules d'un altre referent cultural com és Victorí Planells, em serveix per guiar-vos fins a un lloc a la xarxa des del que he pogut descarregar aquest escrit... potser ja el coneixíeu, o potser no!... des d'aquí he pogut consultar nombrosos articles publicats a la nostra terra... n'hi ha, i no pocs, que fan esment a la geografia, antropologia, biologia i cultura en general de les nostres illes, i com no, de les nostres terres a la península. Són articles que han estat publicats arreu, en revistes dels Països Catalans (des de fa molts anys). Aquest indret és el Raco.cat i hi trobareu, com diu el títol, Revistes Catalanes amb Accés Obert... val la pena navegar fins aquí i atracar-hi un rato.
El text que segueix el firmà en Victorí l'any 1983, com he dit abans, referenciant Villangómez.
Teníem la boca closa de por, naixíem orfes de terra, i la nit portava mots i ombres estranyes. Llavors tinguérem els versos d'en Marià Villangómez, clarianes que ens descobrireu l'illa: Eivissa:«D'ara endavant, sota un cel variable,veuràs muntanyes i petites valls, dins un anell d'escuma;veuràs camins i cases perdudes, i els arbres i els sembrats,i les herbes i mates que no sembra ningú».Versos que ens feren estimar amb tendresa el pi, les margalides i roselles, l'oratge d'una tardor i un tany de romaní. També amb Villangómez, a la vora de la mar, descobrirem els somnis:«Aquesta lluna pagesaaquí es més lluna que enlloc.Sortia grossa i encesa:ara ha pres un color groc».I ja llavors exclamàrem amb ell:«Bé comprenc que això és tota la meva vida».En Josep Maria Llompart, parlant de la poesia d'en Marià Villangómez, diu que no hi ha «compromís» però tampoc cap «deserció». Cert. No hi havia temps per a panflets: l'illa volia «ésser dita», i el treball dels seus homes:«Contempleu el paisatge estès per llargues línies,solcs, camins, horitzons, el torrent i la mar,i alceu-vos cap als núvols que a dalt s'esfilagarsen.Esguardeu el treball petit, constant, de l'home,i el mateix home mut que es perd enmig dels camps».No hi ha deserció, ho diu la «Cançó pensarosa»:«i eb altres de la humanitat...Ja no sé si sóc jo mateixo aquesta gent i aquests vells camps».Però també és cert que la poesia d'en Villangómez ens va empènyer al compromís. Hores i hores amb n'Isidor i en Joan cercàrem «dir l'illa» amb la poesia d'en Villangómez tot repicant les castanyoles i fent sonar la flauta. A més, l'illa era i vol ésser dita en una llengua:«Amb la terra rebien uns costums i una parla;aquesta parla pròpia per la qual eren ells,no uns altres; una parla de terrassans, de mariners,que conformava el seu pensar,no estranya als puigs, ais camps,a l'ona repetida que els cenyia».Record l'estiu eivissenc del 73, es volia tergiversar el nom dels mots que retrobàvem (a Mallorca parlen de gonellisme) i en Villangómez al mig d'una viva polèmica escriu un article memorable: «Macabich i la llengua de la terra»:«Els eivissencs, gent de parla catalana com els lleidatans,empordanesos, tarragonins o mallorquins, poden considerarcom a propi el català en completa extensió i riquesa».Així s'acabà la polèmica. Ningú podia negar l'eivissenquisme d'en Villangómez:«Però no renuncio —massa amples són els braços—a tot aquest paisatge esdevingut paraules,i el faig i el roure estimaré amb els pins».«Puc dir terra, camí o núvol com vosaltrespuc dir germà i sentir-me entre germansi quan dic pàtria dic els vostres somnis».«Ens entendrem amb llengua que serà feix d'espigues,i dins la nostra veu es gronxarà la pàtria».Ara que en Marià Villangómez, enemic d'homenatges, rep el reconeixement de la Comunitat Autònoma, amb ell i per ell l'olor de bosc i la salabror marina estan de festa:«El tambor ja fan sonar,laflaütajasesent».Sobreviurem amb els versos d'en Villangómez:«Voler l'impossible ens cali no que mori el desig».VICTORÍ PLANELLSÚltima Hora, 6-XII-83
Serveixin (com diu l'escrit publicat a la revista) aquestes ratlles per testimoniar el record i l'admiració en vers a aquelles dues medalles (ments) d'Or de les Illes... i a tots aquells que d'una manera o altra fan de la cultura una eina esmolada que ens perfila el nostre temps i dona sentit a la nostra realitat.
Descarrega el poema El Combat
i Terra Natal narrat per Villangómez.
i Terra Natal narrat per Villangómez.
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d'un poc de vent.
no ser núvol endut d'un poc de vent.
...
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.