Poema de Joseba Sarrionandia "Sarri".
Inork agintzen ez didalako.
"perquè ningú no m'ho ordena".
Inok agintzen ez didalako
dut maite
maite dudana.
Inork agintzen ez didalako
ditut basamortua eta izarlokak maite.
Itsasontzi noragabeak, gauerdiko biolinak
ilunabarren margoa, xorino hezurttoen higidura,
sagarrondoetan eskegiriko bihotz horik,
tristura handiegia zaien neskatxak
eta zure irria, zure irria ere
inork agintzen ez didalakodut maite.
Estimo el que estimo
perquè ningú no m'ho ordena.
Estimo el desert i els estels fugaços
perquè ningú no m'ho ordena
Els vaixells sense rumb, els violins de la mitjanit
el color del solpost, el moviment dels ossets dels ocellets
els cors grocs que pengen dels pomers
les noies a les què la tristor se'ls fa massa gran
i el teu somriure, el teu somriure també
perquè ningú no m'ho ordename l'estimo.