Una de les coses més preuades que tenim a la nostra illa és el nostre paisatge, no tenim grans boscos, i com va dir Villangomez no tenim hortades però no ens manquen tancons. Tancons on neixen moltes de les herbes remeires que ens han curat molts mals durant anys. D’aquí potser el títol de l’escrit d’avui, tenim un paisatge per observar-lo, però també per tastar-lo, aquesta pot ser un altra raó per preservar l’ambient on vivim.

Del líquid del que us parlaré n’hi ha que diuen que és un xarop estomacal amb propietats medicinal (un “digestiu”), emperò hi ha persones que l’utilitzen com a beguda espirituosa en haver menjat (quin sacrilegi... hehehe) o en sortir a fer un beure per algun dels nombrosos quioscs de platja, tasques, fondes o bars d’aquest territori nostre... d’aquest xarop en diuen licor d’herbes. N’hi ha de formentereres, eivissenques, menorquines i mallorquines... cadascuna diferent a l’anterior però millor que la posterior, tot depèn a qui ho pregunteu...

La trajectòria del licor d’herbes a les Pitiüses és relativament recent: degut a que la seva elaboració és a base de licor d’anís, depenia d’aquest producte per a produir-les. D’aquest només se’n començà a destil·lar a les Pitiüses cap a finals del s XIX. Al 1858 Joan Marí i Mayans va instal·lar el primer alambí a una casa a Formentera, concretament a Es Caló (l’edifici es coneix encara com Ca s’Alambí), aquest també fou l’embrió del que seria la fàbrica d’herbes Marí Mayans d’Eivissa.

Cada casa tenia, n’hi ha que encara en tenen, la seva pròpia recepta de licor d’herbes, emperò com si del beuratge de l’eterna joventut es tractés, aquesta la tenien ben guardada a pany i clau i cadascú se’n lluïa de tenir la més bona.

La quantitat i la varietat d’herbes que s’utilitzen en l’elaboració varia segons qui les fa i la formula de cadascú, n’hi ha que utilitzen 15, 17 o més varietats diferents d’herbes... m’atreveixo més avall a enumerar-vos-en algunes de les que s’utilitzarien, les quantitats ja us les deixo a gust... normalment amb una rameta de cada una d’elles ja n’hi ha prou, tanmateix teniu en compte que de les més fortes aromàticament parlant no se n’ha d’abusar.

El líquid sobre el que es diluiran les essències de les herbes sol ser Anís Dolç amb una part d’Anís Sec.

Les herbes que creixen als nostres camps i que ens servirien per fer aquest “xarop” són:

Salvia - Salvia officinalis

pell de llimó - Citrus limon

pell de taronja - citrus sinensis

poniol - Satureja fruticosa

romaní - rosmarinus officinalis

ruda - ruta sp.

Herba Sant Ponç - Teucrium capitatum

herba sana - mentha spicata

llorer - laurus nobilis

Mançanella - Helichrysum stoechas

orenga - origanum vulgare

frigola - corydothymus capitatus

fulla de llimoner

fulla de taronger

ginebre - juniperus oxycedrus

herba lluïsa - lippia citriodora

batafaluga - pimpinella anisum

camamil·la - santolina chamaecyparissus

Donzell - Artemisia absinthium

espigol - lavandula dentata

fonoll - foeniculum vulgare

Segurament n'hi han més, però crec que tendrem prou feina per trobar totes aquestes. Si vos animau a fer-ne ja m'en enviareu un tast.