Una de les coses mĂ©s preuades que tenim a la nostra illa Ă©s el nostre paisatge, no tenim grans boscos, i com va dir Villangomez no tenim hortades perĂ² no ens manquen tancons. Tancons on neixen moltes de les herbes remeires que ens han curat molts mals durant anys. D’aquĂ potser el tĂtol de l’escrit d’avui, tenim un paisatge per observar-lo, perĂ² tambĂ© per tastar-lo, aquesta pot ser un altra raĂ³ per preservar l’ambient on vivim.
Del lĂquid del que us parlarĂ© n’hi ha que diuen que Ă©s un xarop estomacal amb propietats medicinal (un “digestiu”), emperĂ² hi ha persones que l’utilitzen com a beguda espirituosa en haver menjat (quin sacrilegi... hehehe) o en sortir a fer un beure per algun dels nombrosos quioscs de platja, tasques, fondes o bars d’aquest territori nostre... d’aquest xarop en diuen licor d’herbes. N’hi ha de formentereres, eivissenques, menorquines i mallorquines... cadascuna diferent a l’anterior perĂ² millor que la posterior, tot depèn a qui ho pregunteu...
La trajectĂ²ria del licor d’herbes a les PitiĂ¼ses Ă©s relativament recent: degut a que la seva elaboraciĂ³ Ă©s a base de licor d’anĂs, depenia d’aquest producte per a produir-les. D’aquest nomĂ©s se’n començà a destil·lar a les PitiĂ¼ses cap a finals del s XIX. Al 1858 Joan MarĂ i Mayans va instal·lar el primer alambĂ a una casa a Formentera, concretament a Es CalĂ³ (l’edifici es coneix encara com Ca s’AlambĂ), aquest tambĂ© fou l’embriĂ³ del que seria la fĂ brica d’herbes MarĂ Mayans d’Eivissa.
Cada casa tenia, n’hi ha que encara en tenen, la seva prĂ²pia recepta de licor d’herbes, emperĂ² com si del beuratge de l’eterna joventut es tractĂ©s, aquesta la tenien ben guardada a pany i clau i cadascĂº se’n lluĂ¯a de tenir la mĂ©s bona.
La quantitat i la varietat d’herbes que s’utilitzen en l’elaboraciĂ³ varia segons qui les fa i la formula de cadascĂº, n’hi ha que utilitzen 15, 17 o mĂ©s varietats diferents d’herbes... m’atreveixo mĂ©s avall a enumerar-vos-en algunes de les que s’utilitzarien, les quantitats ja us les deixo a gust... normalment amb una rameta de cada una d’elles ja n’hi ha prou, tanmateix teniu en compte que de les mĂ©s fortes aromĂ ticament parlant no se n’ha d’abusar.
El lĂquid sobre el que es diluiran les essències de les herbes sol ser AnĂs Dolç amb una part d’AnĂs Sec.
Les herbes que creixen als nostres camps i que ens servirien per fer aquest “xarop” sĂ³n:
pell de taronja - citrus sinensis
romanĂ - rosmarinus officinalis
ruda - ruta sp.
Herba Sant Ponç - Teucrium capitatum
Mançanella - Helichrysum stoechas

orenga - origanum vulgare
frigola - corydothymus capitatus
herba lluĂ¯sa - lippia citriodora
camamil·la - santolina chamaecyparissus
Donzell - Artemisia absinthium
fonoll - foeniculum vulgare
Segurament n'hi han mĂ©s, perĂ² crec que tendrem prou feina per trobar totes aquestes. Si vos animau a fer-ne ja m'en enviareu un tast.
Salut.
Beu amb moderaciĂ³ Ă©s la teva responsabilitat.









