Ja fa alguns anys que varen aparèixer els resultats d’un estudi oceanogrà fic dut a terme en el buc Hespèrides i realitzat en el mar catalano-balear per a investigar el fons marà amb les noves tècniques que es disposaven en aquell dia, cap allà l’any 2000.
El resultats foren en el seu dia sorprenents degut a les noves dades que es revelaren sobre la superfÃcie marina. Sense à nims de reproduir tots els resultats de l’estudi, m’agradaria destacar-ne alguns dels que es varen aconseguir doncs no deixen de ser sorprenent avui encara... no tan sols pel que signifiquen (que fotre!... prou important és), sinó per la proximitat en que es troben de casa nostra (el més proper 8,5 milles nà utiques des del far de la Mola) i per l’enorme desconeixença que en tenim d’ells. Ja ho diuen alguns cientÃfics, coneixem més detalls de l’univers, de les galà xies i els sistemes planetaris a anys llum de distà ncia, que sobre els oceans i els fons que els sostenen que tenim al nostre costat.
Una de les finalitats de l’estudi fou crear un nou mapa batimètric del fons marÃ, fent una cartografia en 3D de la superfÃcie del fons de la mar. En aquest estudi es desvetllar l’existència de tres illes submergides entre les illes de Formentera, Eivissa i Cabrera, aquestes illes es troben a poc menys de 200 metres de profunditat. Fa 18.000 anys, durant l’ultima glaciació, quan el nivell de la mar baixà fins a 200 metres aquestes illes es trobaven emergides, juntament amb una gran illa formada per les Pitiüses i una altra més grossa encara per les Gimnèsies, la més gran de “les noves illes” formaria una superfÃcie més extensa que la que forma Formentera avui dia, de 85 kilòmetres quadrats.
A la imatge es pot observar una vista d’aquest estudi batimètric del fons marà on s’observa la situació geogrà fica d’aquestes illes. Els monts (ara submergits) reben el nom d’Emile Baudot (a 42,5 milles nà utiques des del far de la Mola), de Mont Ausias March (a 8,5 milles nà utiques des del far) i de Mont dels Oliva (més proper a Eivissa i a 23,6 milles de la Mola).
Un altre resultat de l’estudi fou la descoberta de l’existència d’una regió d’uns 500 Km2 d’origen volcà nic al sud de l’Illa de Mallorca, al voltant del mont Emile Baudot, amb la presència d’uns 118 cons volcà nics (adormits!). Tanmateix al seu voltant existeix una zona on s’ha detectat la fuita de gasos (metà , diòxid de carboni), petroli... a la superfÃcie.
Un altre punt és la descoberta de que els sediments marins dipositats als marges continentals es podrien desestabilitzar (per terratrèmols, sobre-excavacions, rà pides descomposicions...) produint lliscaments marins cap al fons de les enormes parets verticals (de fins 3000 metres) i ocasionar la destrucció de cablejats, canonades submarines, aixà com produir grans onades (tsunamis!)...
Aixà que... ximateix tenim illes del passat, volcans adormits... i tsunamis pels que resarem perquè no es produeixin.
Doncs ja podem cuidar aquesta mar, tan “nostrum” que ens la creiem, tan tranquil•la que mos pareix... perquè si mai s’enfada, de ben segur tenim les de perdre.
M’agradaria indicar-vos un lloc web (aquà mateix) des d’on es pot abaixar un mapa 3D (per obrir amb el Google Earth) des d’on es pot consultar la toponÃmia del mar catalano-balear... no tan sols el que emergeix de les aigües té nom... tenim un fons marà ple de topònims.
El resultats foren en el seu dia sorprenents degut a les noves dades que es revelaren sobre la superfÃcie marina. Sense à nims de reproduir tots els resultats de l’estudi, m’agradaria destacar-ne alguns dels que es varen aconseguir doncs no deixen de ser sorprenent avui encara... no tan sols pel que signifiquen (que fotre!... prou important és), sinó per la proximitat en que es troben de casa nostra (el més proper 8,5 milles nà utiques des del far de la Mola) i per l’enorme desconeixença que en tenim d’ells. Ja ho diuen alguns cientÃfics, coneixem més detalls de l’univers, de les galà xies i els sistemes planetaris a anys llum de distà ncia, que sobre els oceans i els fons que els sostenen que tenim al nostre costat.
Una de les finalitats de l’estudi fou crear un nou mapa batimètric del fons marÃ, fent una cartografia en 3D de la superfÃcie del fons de la mar. En aquest estudi es desvetllar l’existència de tres illes submergides entre les illes de Formentera, Eivissa i Cabrera, aquestes illes es troben a poc menys de 200 metres de profunditat. Fa 18.000 anys, durant l’ultima glaciació, quan el nivell de la mar baixà fins a 200 metres aquestes illes es trobaven emergides, juntament amb una gran illa formada per les Pitiüses i una altra més grossa encara per les Gimnèsies, la més gran de “les noves illes” formaria una superfÃcie més extensa que la que forma Formentera avui dia, de 85 kilòmetres quadrats.
A la imatge es pot observar una vista d’aquest estudi batimètric del fons marà on s’observa la situació geogrà fica d’aquestes illes. Els monts (ara submergits) reben el nom d’Emile Baudot (a 42,5 milles nà utiques des del far de la Mola), de Mont Ausias March (a 8,5 milles nà utiques des del far) i de Mont dels Oliva (més proper a Eivissa i a 23,6 milles de la Mola).
Un altre resultat de l’estudi fou la descoberta de l’existència d’una regió d’uns 500 Km2 d’origen volcà nic al sud de l’Illa de Mallorca, al voltant del mont Emile Baudot, amb la presència d’uns 118 cons volcà nics (adormits!). Tanmateix al seu voltant existeix una zona on s’ha detectat la fuita de gasos (metà , diòxid de carboni), petroli... a la superfÃcie.
Un altre punt és la descoberta de que els sediments marins dipositats als marges continentals es podrien desestabilitzar (per terratrèmols, sobre-excavacions, rà pides descomposicions...) produint lliscaments marins cap al fons de les enormes parets verticals (de fins 3000 metres) i ocasionar la destrucció de cablejats, canonades submarines, aixà com produir grans onades (tsunamis!)...
Aixà que... ximateix tenim illes del passat, volcans adormits... i tsunamis pels que resarem perquè no es produeixin.
Doncs ja podem cuidar aquesta mar, tan “nostrum” que ens la creiem, tan tranquil•la que mos pareix... perquè si mai s’enfada, de ben segur tenim les de perdre.
M’agradaria indicar-vos un lloc web (aquà mateix) des d’on es pot abaixar un mapa 3D (per obrir amb el Google Earth) des d’on es pot consultar la toponÃmia del mar catalano-balear... no tan sols el que emergeix de les aigües té nom... tenim un fons marà ple de topònims.