Stat Català
21.3.15Stat Català: Estadístiques dels usos lingüístics del català a les Illes Balears.
Resum
Existeixen les veritats, les mentides i les estadístiques.
"Essencialment, tots els models [estadístics] estan equivocats, però alguns són útils" [ho va dir: George EP Box]. L'estadística com a ciència ens proporciona eines per a la recopilació, anàlisi, representació i interpretació de dades.
Les dades estadístiques es poden analitzar de centenars de maneres diferents, cadascuna de les quals pot donar a entendre conclusions properes a la veritable realitat o deduccions completament allunyades de la mateixa realitat. Cal confiar en els experts, però també s'ha ser crític quan et presenten dades estadístiques.
En aquest escrit s'analitzen gràficament les dades recopilades i tractades per l'Institut Balear d'Estadística - IBESTAT on s'estudien els coneixements i usos lingüístics a les Illes Balears.
L'enquesta treballà sobre la població major de 16 anys de les illes Balears i es situa temporalment a l'any 2010. Els resultats estan agrupats per comarques: Formentera, Eivissa, Menorca, Mallorca: Tramuntana, Raiguer, Nord, Llevant, Pla, Sud i Badia de Palma (Zona equivalent a Palma i el Pairatge).
Les conclusions gràfiques a les que s'ha arribat (sigueu crítics) es descriuen en la següent imatge.
Les comarques s'agrupen en tres grans grups per semblances en els coneixements i usos del català de la seva població estudiada.
- El primer grup, on els percentatges d'usos i coneixements són més elevats, està format per les comarques de Tramuntana, el Raiguer i el Pla. Tot i que la zona de Tramuntana despuntaria una més que el Raiguer i el Pla.
- El segon grup en nivell de coneixements està format per les comarques de Formentera, Menorca, el Nord, Llevant i Migjorn.
- I el tercer grup, on els coneixements són més pobres està format per les comarques d'Eivissa i les que formen la Badia de Palma.
Si mirem el volum de població de cada comarca l'ordre s'inverteix.
- Els municipis que formen la Badia de Palma i Eivissa són les que tenen més població
- Els que formen Tramuntana, el Raiguer i el Pla són els que tenen menys població. Excloent l'illa de Formentera que amb una població d'un 0,86% sobre el total de les Illes Balears es situa en el segon grup de coneixements i usos del català.
Les conclusions a les que s'arriba són semblants a les descrites en el Blog "Poesia Oral Improvisada"
Recursos utilitzats
- Programa R d'estadística.
- Microsoft Excel 2007.
- Minitab, versió 17.
- Microsoft Power Point 2007.
Les dades
Font de les dades
Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). ESP (CC BY 3.0)Telèfon: +34 971 784 575
Correu electrònic: info@ibestat.caib.es
http://www.ibestat.cat
Dades: http://ibestat.caib.es/ibestat/estadistiques/d5c5d125-653a-4fdc-b243-e9b590431f53/ca08202e-fe78-41c7-b178-92b24cb7bbda/ca/I902002_p100.px
Dades primàries
Les dades del 2010 analitzades es presenten en la taula següent.
Anàlisi gràfica
Diagrama de Pareto
El diagrama representa la població de cada comarca i el percentatge acumulat de població de cada una d'elles d'esquerra a dreta de major a menor població.
Es conclou
- El 61% de la població està en les Comarques de la Badia de Palma i Eivissa.
- Formentera en població representa el 0,86%.
Gràfic de Barres
Representen els percentatges de cada variable estudiada sobre els coneixements del català (entén el català, el sap parlar, el sap llegir i el sap escriure) per comarca.
Es conclou
- En general la gent entén més el català que el sap escriure.
- La comarca de Tramuntana despunta positivament en els percentatges. En canvi la Badia de Palma i Eivissa tenen els percentatges menors de coneixements i usos del català.
Gràfic de Mosaic
Representen el nombre de població (representada relativament per l'àrea del rectangle) que s'inclou dins cada grup de resultats (sap, no sap) i agrupat a l'hora per comarca. Aquest gràfic representa conjuntament el diagrama de Pareto de volum de població i el gràfic de barres pel percentatge de coneixement. Es visualitza bé el pes que tenen les comarques amb més població sobre la resta.
Gràfic de matriu
Es representa el resultats de cada variable entre elles mateixes (cada punt representa una comarca). Això permet d'una manera gràfica veure si els resultats formen grups de comportament.
Es conclou
- S'observen tres grups diferents. (marcats amb cercles, quadrats i rombs)
- La comarca de Tramuntana (cercle negre) té un comportament "outlier" respecte les altres comarques.
Gràfic de bombolles
És exactament igual al de matriu però en aquest cas la mida de les bombolles representa la població de cada comarca.
Es conclou
- Tret de Formentera que té un comportament de comarca mitjana (pel que fa a coneixements i usos del català) la resta mostren que a part d'agrupar-se per coneixements també ho fan per volum de població. Es veu molt amb Eivissa i Badia de Palma, menys en la resta (que tenen una població semblant).
Gràfic d'estel
Es representa sobre cada eix el percentatge de cada una de les variables estudiades. Es pinta l'area que forma el rombe i aquest formarà un dibuix característic d'aquell individu estudiat.
Representant el rombe per cada comarca ens permetrà agrupar-les per semblances de forma del rombe.
Es conclou
- S'observa el mateix que en el cas del gràfic de matriu.
- El dibuix del rombe és semblant entre les comarques d' Eivissa i Badia de Palma formant així el primer grup.
- Un altre grup està format per Llevant, Nord, Formentera, Sud, Menorca.
- Un altre el formen el Pla i el Raiguer. I una mica més separat d'aquest últim però a prop la comarca de Tramuntana.
Cares de Chernoff
Les cares de Chernoff és una respresentació multivariable (en aquest cas les variables són: Entén el català, el sap parlar, el sap escriure i el llegir) que es fa sobre grup d'individus.L'objectiu es fàcil, sobre un dibuix d'una cara es van variant els diferents elements que la conformen segons els resultats relatius entre els individus. Si es varia la mida de l'ull segons els coneixements de sap llegir el català que es tenen: qui tingui el resultat més baix tindrà l'ull més petit, qui el tingui més elevat, tindrà l'ull més gran.
No es tracta de dir si els diferents individus més més polits o més lletjos. Es tracta de comparar cares: de comparar resultats.
Llegenda
En el cas que ens ocupa les cares s'han modificat segons la següent llegenda:
% Coneixements de sap parlar:
- Somriure.
- Amplada i alçada de la boca.
- Ample del nas.
% Coneixements de l'entén:
- Ample de l'orella.
- Ample, alçada i forma dels cabells.
% Coneixements de sap escriure:
- Alçada, amplada i forma de la cara.
- Alçada del nas.
% Coneixements de sap llegir:
- Alçada, amplada de l'ull.
- Alçada de l'orella.
Es conclou.
- Es confirmen els resultats observat anteriorment.
- La Badia de Palma i Eivissa s'assemblen molt.
- Llevant, Nord, Formentera, Sud i Menorca, amb petites diferències formarien un altre grup.
- El Pla i el Raiguer Semblen bessons.
- I Tramuntana és "qui té cara de més despert": té la cara (els resultats) més diferents.
Dendrograma
El dendrograma ens permet agrupar d'una manera més matemàtica i esquemàtica els diferents individus.
Es conclou
- Es veu matemàticament com els diferents territoris s'agrupen per semblances en els usos i els coneixements del català.
Aquest escrit no és una avaluació de com està la situació del català a les Illes, això és digne d'una investigació més elaborada, tan sols és una exploració de com s'agrupen els diferents territoris en el parlà que ens arribà d'antic a les Illes i el pes que té cadascun d'ells sobre el global.
Referències:
(1) http://en.wikiquote.org/wiki/Statistics(2) Enquesta modular d'hàbits socials. Mòdul de coneixements i usos lingüístics (2010)
(3) Poesia oral improvisada
0 comentaris