Formentera, i més concretament les relacions entre les persones que hi vivim, servim com a exemple per a l'estudi del terme de consanguinitat a l'assignatura de Biologia Humana que s'imparteix a la Universitat de Barcelona.

En el tema de Genètica de les poblacions humanes s'explica com estudiar la consanguinitat a partir dels cognoms, i com a exemple s'il·lustra la freqüència dels cognoms que es presenten en quatre poblacions aïllades: dos valls pirenaics, una població aïllada socioeconomicament i una població insular (Formentera).

A Formentera, es ben conegut aquest tema... fins al punt que el Doctor Isidor Costa va detectar que la majoria dels que tenen cognom Ferrer tenen o són portadors de l'anèmia del mediterrani o Talassèmia, molt freqüent a les Balears i les poblacions costeres de la mediterrània.

El següest gràfic s'ha realitzat amb les dades que s'exposen a l'assignatura i representa la freqüència dels cognoms formenterers (no apareix l'any de l'estudi ni la font de les dades).

Pitja-hi a dalt per veure'l més gros.




El text de més abaix és un fragment de l'article publicat a l'EEIF sobre etnografia i cultura popular on s'explica la consanguinitat que es produeix a Formentera.

[...] el matrimoni entre parents a Formentera, tot i que el matrimoni entre consanguinis és estadísticament inevitable en una població petita que practica un alt percentatge d’endogàmia local, fins i tot al nivell de parròquia. No cal oblidar que l’Església ha modificat històricament els seus criteris sobre els graus de consanguinitat i que més de la meitat de les dispenses matrimonials sol·licitades pels formenterers cauen dins el darrer grau de prohibició. Aquest grau, cosí/-ina tercer/a, a Formentera és entès com un parent llunyà amb el qual ja no es tenen obligacions de parentiu, però se’l reconeix com a parent, és a dir, ni massa parents i vesins, ni massa estranys o allunyats. El control social que suposa el festeig amb la supervisió constant de la generació superior sobre els fadrins, introdueix les consideracions de tipus econòmic, on l’estatus de la casa dels contraents es té molt en compte per establir la compatibilitat matrimonial. Prova d’aquest pes, és que a les dispenses matrimonials, a més de l’“estretor de l’illa”, també s’expressaven criteris econòmics com ara la conservació del patrimoni i la falta de dot o pobresa. La rigidesa del sistema matrimonial tenia la seua contrapartida en les fuites, que permetien accelerar el procés de formació de la parella.

Font: LS.