Avui comença l'estiu... n'hi ha que encara mos queda un mes de feina, però hi ha afortunats que ja comencen les vacances un dia d'aquests o ja hi estan. Sigui com sigui es barco es comença a omplir... emperò no el balandrejem gaire, que amb la gentada que arribarem a ser l'estabilitat pot perillar...
Hi ha moltes revistes, diaris, publicitats, etc... que utilitzen programes informà tics, per a retocar la imatge de les persones que surten a les fotografies o dels productes que es publiciten... moltes vegades, els consumidors no ens hi fixem... però n'hi ha d'altres que salta a la vista que hi ha retoc, a vegades per petits detalls... però moltes vegades per autèntics desastres.
Hi ha un blog a l'adreça http://photoshopdisasters.blogspot.com/ on es dediquen a trobar aquests errors colossals i a vegades inútils, que fan que la notÃcia o el producte perdi interès, o no!!... qui sap el que ens volen amagar (són famoses les imatges trucades de la guerra d'Irak... o d'altres afers que ens volien encobrir).
Aquà vos deix un recull d'aquestes imatges que podreu trobar en aquest blog, autèntiques perles...
Fins i tot, la tot poderosa Fox, cau en aquest parany... tants de sous que tenen, i han d'anar copiant el fons d'una imatge...
Tots sabem lo difÃcil que arriba ser fer fotografies a boixos, sempre s'estan movent... i ja es sap, després la foto surt moguda.
N'hi també que volen obtenir reflexes d'una imatge... i res millor que donar la volta a la fotografia, no?... unes classes d'eixos de rotació reflexió els hi aniria bé!!...
N'hi ha que es retoquen per poder complir la llei... es veu que a alguns estats dels Estats Units està prohibit ensenyar els mugrons pel carrer, ja siguin imatges, homes o dones...
N'hi ha que s'obliden d'esborrar les marques que demostren que has agafat la imatge gratuïtament d'Internet d'una pà gina de pagament.
En aquesta, pobre Batman, si segueix gaire estona més aixà mirant el paisatge es quedarà guenyo... quina mala folla que té qui li va pintar la finestra al mig de la cara...
Els reflexes del terra tampoc quadren...
A vegades surten mans invisibles... i clar després pensam que hi ha esperits i éssers estranys que ens persegueixen...
En canvi n'hi ha d'altres que les tenen massa llargues i algú decideix escurçar-lis...
Però realment, el millor reflex que demostra el que som... és la nostra ombra...
I es que quan comences amb el Photoshop no hi ha qui et pari...
A vegades s'han de vendre bens o objectes que no són el que pareix... i a vegades s'han de tapar o fer desaparèixer alguna que altra cosa... i on millor que baix terra.
Ha vegades, els dissenyadors que treballen amb PS fan els mateixos errors que els que podria fer un arquitecte... qui no s'ha trobat mai, fer una casa ben polida amb un garatge ben polit... i després trobar que el garatge no té sortida.
La curiositat d'aquesta us la deix per a vosaltres...
Salut,
Hi ha un blog a l'adreça http://photoshopdisasters.blogspot.com/ on es dediquen a trobar aquests errors colossals i a vegades inútils, que fan que la notÃcia o el producte perdi interès, o no!!... qui sap el que ens volen amagar (són famoses les imatges trucades de la guerra d'Irak... o d'altres afers que ens volien encobrir).
Aquà vos deix un recull d'aquestes imatges que podreu trobar en aquest blog, autèntiques perles...
Fins i tot, la tot poderosa Fox, cau en aquest parany... tants de sous que tenen, i han d'anar copiant el fons d'una imatge...
Tots sabem lo difÃcil que arriba ser fer fotografies a boixos, sempre s'estan movent... i ja es sap, després la foto surt moguda.
N'hi també que volen obtenir reflexes d'una imatge... i res millor que donar la volta a la fotografia, no?... unes classes d'eixos de rotació reflexió els hi aniria bé!!...
N'hi ha que es retoquen per poder complir la llei... es veu que a alguns estats dels Estats Units està prohibit ensenyar els mugrons pel carrer, ja siguin imatges, homes o dones...
N'hi ha que s'obliden d'esborrar les marques que demostren que has agafat la imatge gratuïtament d'Internet d'una pà gina de pagament.
En aquesta, pobre Batman, si segueix gaire estona més aixà mirant el paisatge es quedarà guenyo... quina mala folla que té qui li va pintar la finestra al mig de la cara...
Els reflexes del terra tampoc quadren...
A vegades surten mans invisibles... i clar després pensam que hi ha esperits i éssers estranys que ens persegueixen...
En canvi n'hi ha d'altres que les tenen massa llargues i algú decideix escurçar-lis...
Però realment, el millor reflex que demostra el que som... és la nostra ombra...
I es que quan comences amb el Photoshop no hi ha qui et pari...
A vegades s'han de vendre bens o objectes que no són el que pareix... i a vegades s'han de tapar o fer desaparèixer alguna que altra cosa... i on millor que baix terra.
Ha vegades, els dissenyadors que treballen amb PS fan els mateixos errors que els que podria fer un arquitecte... qui no s'ha trobat mai, fer una casa ben polida amb un garatge ben polit... i després trobar que el garatge no té sortida.
La curiositat d'aquesta us la deix per a vosaltres...
Salut,
L'atre dia vaig trobar una entrevista a Stephen Hawking... durant aquesta i com a resposta de si hi ha vida intel·ligent a l'exterior... el geni va respondre:
"Espero que hi hagi vida intel·ligent a algun lloc de l’Univers, no hi ha signe d'ella a La Terra."
Aquesta mateixa frase que en tò d'humor va fer servir Hawking, la va utilitzar el Grup Monty Python, en la cançó Galaxy Song de la pel·lÃcula "El Sentit de la Vida".
És una cançó d'humor però que molt intel·ligentment fa un respà s a tot de xifres astronòmiques, en el sentit astronòmic de la paraula.
La pel·lÃcula "El Sentit de la Vida" (The Meaning of Life), és una de les moltes magnifiques obres d'aquest grup... i potser també la desencadenant de la fi del grup... sigui com sigui aquà vos deix la cançó...
I com deien els genis Python i Hawking (sona més cientÃfic aixÃ, no?)... "Preguem perquè allà fora hi hagi vida intel·ligent..."
"Espero que hi hagi vida intel·ligent a algun lloc de l’Univers, no hi ha signe d'ella a La Terra."
Aquesta mateixa frase que en tò d'humor va fer servir Hawking, la va utilitzar el Grup Monty Python, en la cançó Galaxy Song de la pel·lÃcula "El Sentit de la Vida".
És una cançó d'humor però que molt intel·ligentment fa un respà s a tot de xifres astronòmiques, en el sentit astronòmic de la paraula.
La pel·lÃcula "El Sentit de la Vida" (The Meaning of Life), és una de les moltes magnifiques obres d'aquest grup... i potser també la desencadenant de la fi del grup... sigui com sigui aquà vos deix la cançó...
I com deien els genis Python i Hawking (sona més cientÃfic aixÃ, no?)... "Preguem perquè allà fora hi hagi vida intel·ligent..."
No l'he traduida perquè s'enten més o menys bé... però si ho voleu traduït, hi ha un blog a la xarxa que ha fet la feina: aximateix.
"Whenever life gets you down, Mrs. Brown
And things seem hard or tough
And people are stupid, obnoxious or daft
And you feel that you've had quite enough...
Just remember that you're standing on a planet that's evolving
And revolving at 900 miles an hour
That's orbiting at 19 miles a second, so it's reckoned
A sun that is the source of all our power
The sun and you and me, and all the stars that we can see
Are moving at a million miles a day
In an outer spiral arm, at 40,000 miles an hour
Of the galaxy we call the Milky Way
Our galaxy itself contains 100 billion stars
It's 100,000 light-years side-to-side
It bulges in the middle, 16,000 light-years thick
But out by us it's just 3000 light-years wide
We're 30,000 light-years from galactic central point
We go round every 200 million years
And our galaxy is only one of millions of billions
In this amazing and expanding universe
The universe itself keeps on expanding and expanding
In all of the directions it can whiz
As fast as it can go, at the speed of light you know
Twelve million miles a minute and that's the fastest speed there is
So remember, when you're feeling very small and insecure
How amazingly unlikely is your birth
And pray that there's intelligent life somewhere up in space
Because there's bugger all down here on Earth"
The Galaxy Song, by Monty Python
La lletra de la cançó l'he treta del blog: Backreaction.
Salut!.
Dos cançons d'aquest cantautor multicultural (entre francès, grec, arab...)
LE MÉTÈQUE
George Moustaki
Avec ma gueule de mètéque
De juif errant de pâtre Grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Avec mes yeux tout delavés
Qui me donnent l'air de rêver
Moi que ne rêve plus souvent
Avec mes mains de maraudeur
De musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins
Avec ma bouche qui a bu
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim
Avec ma gueule de mètéque
De juif errant de pâtre Grec
De voleur et de vagabond
Avec ma peau que s'est froteé
Au soleil de tous les étés
Et tout ce que portait jupon
Avec mon coeur que a su faire
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire
Avec ma gueule de météque
De juif errant de pà tre Grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Je viendrai ma douce captive
Mon âme soeur, ma source vivre
Je viendrai boire tes vingt an
Et je serais prince de sang
Rêveur ou bien adolescent
Comme il te plaire de choisir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons á en mourir.
LE MÉTÈQUE
George Moustaki
Avec ma gueule de mètéque
De juif errant de pâtre Grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Avec mes yeux tout delavés
Qui me donnent l'air de rêver
Moi que ne rêve plus souvent
Avec mes mains de maraudeur
De musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins
Avec ma bouche qui a bu
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim
Avec ma gueule de mètéque
De juif errant de pâtre Grec
De voleur et de vagabond
Avec ma peau que s'est froteé
Au soleil de tous les étés
Et tout ce que portait jupon
Avec mon coeur que a su faire
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire
Avec ma gueule de météque
De juif errant de pà tre Grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Je viendrai ma douce captive
Mon âme soeur, ma source vivre
Je viendrai boire tes vingt an
Et je serais prince de sang
Rêveur ou bien adolescent
Comme il te plaire de choisir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons á en mourir.
EL FORASTER (Le Métèque)
Georges Moustaki.
Adaptació : Miquel Pujadó
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'un altre lloc, d'un altre temps;
amb una espurna de tristor
en aquests ulls de somniador,
jo que ja no somnio gens;
amb aquests dits tan llargs i fins,
uns dits de músic que els jardins
sovint saquegen pam a pam ;
amb una boca que ha menjat,
begut, besat i mossegat
i mai no ha sadollat la fam.
Amb el meu aire foraster,
de rodamón, d'aventurer,
de lladre i de jueu errant;
amb aquest cos que he refregat
amb cada estiu assolellat
i amb la pell de tantes amants;
amb el meu cor, que sempre ha fet
sofrir tant com ell ha sofert
sense queixar-se ni plorar;
amb la meva à nima, que no
pot esperar la salvació,
i al Purgatori acabarà .
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'algun paÃs desconegut,
germana, amiga, arribaré
i et faré meva, i em beuré
d'un glop la teva joventut.
I seré un prÃncep insolent,
un trobador, un adolescent…
allò que vulguis, jo ho seré.
I aixà farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
I aixà farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
LA SOLITUD (Ma Solitude)
Georges Moustaki.
Adaptació: Roger Mas
Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una doça virtud
com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
i no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que jo reaccioni
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjat
Jamais elle ne désarme
s'ha quedat amb mi igualment
i encara que trobi l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà al darrer moment
ma última companya
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
Georges Moustaki.
Adaptació : Miquel Pujadó
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'un altre lloc, d'un altre temps;
amb una espurna de tristor
en aquests ulls de somniador,
jo que ja no somnio gens;
amb aquests dits tan llargs i fins,
uns dits de músic que els jardins
sovint saquegen pam a pam ;
amb una boca que ha menjat,
begut, besat i mossegat
i mai no ha sadollat la fam.
Amb el meu aire foraster,
de rodamón, d'aventurer,
de lladre i de jueu errant;
amb aquest cos que he refregat
amb cada estiu assolellat
i amb la pell de tantes amants;
amb el meu cor, que sempre ha fet
sofrir tant com ell ha sofert
sense queixar-se ni plorar;
amb la meva à nima, que no
pot esperar la salvació,
i al Purgatori acabarà .
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'algun paÃs desconegut,
germana, amiga, arribaré
i et faré meva, i em beuré
d'un glop la teva joventut.
I seré un prÃncep insolent,
un trobador, un adolescent…
allò que vulguis, jo ho seré.
I aixà farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
I aixà farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
MA SOLITUDE
Georges Moustaki
Pour avoir si souvent dormi avec ma solitude,
Je m'en suis fait presque une amie, une douce habitude.
Elle ne me quitte pas d'un pas, fidle comme une ombre.
Elle m'a suivi a et l, aux quatres coins du monde.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Quand elle est au creux de mon lit, elle prend toute la place,
Et nous passons de longues nuits, tous les deux face face.
Je ne sais vraiment pas jusqu'o ira cette complice,
Faudra-t-il que j'y prenne got ou que je ragisse?
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Par elle, j'ai autant appris que j'ai vers de larmes.
Si parfois je la rpudie, jamais elle ne dsarme.
Et, si je prfre l'amour d'une autre courtisane,
Elle sera mon dernier jour, ma dernire compagne.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Georges Moustaki
Pour avoir si souvent dormi avec ma solitude,
Je m'en suis fait presque une amie, une douce habitude.
Elle ne me quitte pas d'un pas, fidle comme une ombre.
Elle m'a suivi a et l, aux quatres coins du monde.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Quand elle est au creux de mon lit, elle prend toute la place,
Et nous passons de longues nuits, tous les deux face face.
Je ne sais vraiment pas jusqu'o ira cette complice,
Faudra-t-il que j'y prenne got ou que je ragisse?
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Par elle, j'ai autant appris que j'ai vers de larmes.
Si parfois je la rpudie, jamais elle ne dsarme.
Et, si je prfre l'amour d'une autre courtisane,
Elle sera mon dernier jour, ma dernire compagne.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
LA SOLITUD (Ma Solitude)
Georges Moustaki.
Adaptació: Roger Mas
Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una doça virtud
com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
i no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que jo reaccioni
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjat
Jamais elle ne désarme
s'ha quedat amb mi igualment
i encara que trobi l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà al darrer moment
ma última companya
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
Aquesta cançó de "Sopa", està inclosa en el disc de tribut a Sopa de Cabra "Podré tornar enrere"... el disc va apareixer cinc anys després de dos esdeveniment clau: l'últim concert dels Sopa al Razzmatazz i de la mort del Joan Cardona NinyÃn.
La cançó la va compondre Josep Thió, al seu torn a la presentació del disc explicà ...
Aquà doncs queda aquest apunt d'avui i que serveixi d'homenatge a un dels millors grups de la Història.
La cançó la va compondre Josep Thió, al seu torn a la presentació del disc explicà ...
"Vaig començar a compondre'l després de veure
en Joan malalt a casa seva. En aquell
moment no em va semblar bé comercialitzar-la,
però ara que es tracta d'un homenatge,
em sembla normal treure-la."
ritmes.cat
en Joan malalt a casa seva. En aquell
moment no em va semblar bé comercialitzar-la,
però ara que es tracta d'un homenatge,
em sembla normal treure-la."
ritmes.cat
Aquà doncs queda aquest apunt d'avui i que serveixi d'homenatge a un dels millors grups de la Història.