Cada dia, per aquestes dates, per postres a casa sempre hi ha una bona tassa de Salsa de Nadal i coc per banyar-hi!...
La recepta... doncs cada casa té la seva, i en algunes tan ben guardades com el beuratge d'en Panoramix. Com a base de totes les salses de Nadal hi podrem trobar:
- Ametlles.
- Sucre.
- Ous.
- Caldo de carn (a casa pollastre o gallina).
- Tot espècie (barreja preparada a la botiga).
- Safrà.
- Canyella.
- Claus d'olor.
- Sal.
- Pebre.
La millor poció per passar el Nadal...
Finals de desembre, repòs illenc, companyia de la família, ses al·lotetes creixen, s'espavilen i em sorprenen cada dia... al patí el pi creix per cada dia més, i a primera hora de la tarda la seva ombra ja és allargassada... És Nadal, és Formentera.
En Josep Maria de Segarra creia que el Nadal és com un cant:
“Per esborrar la gran malenconia
del nostre món atabalat.
Del nostre món cansat i gris
de miserables coses velles
emmascarades de vernís”.
També per ell és un retorn al temps en què era un infant. Un retorn a un espai invisible, únic, on “la ciència i la paraula no descobreixen el llampec diví”.
Crec que el Nadal, igual com deia en Jordi Bilbeny amb paraules de JM. de Segarra:
"Ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai”.
Que passeu uns bon dies, avui demà i sempre!...
A partir d'una vinyeta den FER (publicada al diari AVUI 22/11/2008) creada a partir de la notícia sobre unes pintades aparegudes al mur de Montjuïc de BCN on els feixistes van assassinar al President de Catalunya Lluís Companys, escrites en contra del mateix President i segurament gargotejades per algun dels molts feixistes que encara queden vius d'aquella època, o potser per algun dels molts que han tornat a néixer, m'ha ajudat a indagar sobre la vida i obra de Bertolt Brecht ... i és a aquesta i gràcies a la web Magisteri Teatre que he trobat aquest text que adjunt més avall "Si els taurons fossin persones"... no explica res que no sapiguessim, el domini del peix gros sobre el petit, emperò aquesta metàfora sobre la vida del capital està prou bé, fotre!.
Tornant a la frase que m'ha permès connectar amb Brecht, aquesta no és cap altre que la que apareix a la vinyeta que us he comentat de FER: "HEM DERROTAT EL NAZISME, EL FEIXISME, EL FRANQUISME... PERÒ LA GOSSA QUE ELS VA PARIR SEGUEIX VIVA."
I ja es sap que les gosses poden tenir una gran llorigada de cadells... i ara pasturen i corren salvatges pel món!!...
SI ELS TAURONS FOSSIN PERSONES - Bertolt BrechtLa filla petita de la seva patrona va preguntar al senyor Keuner: "Si els taurons fossin persones, serien aleshores més amables amb els peixos petits?" "Evidentment ?va dir el senyor K.-. Si els taurons fossin persones, farien construir dins el mar unes caixes molt grosses per als peixos petits, i hi posarien tota mena d'aliments, tant vegetals com animals. Procurarien que l'aigua de les caixes sempre fos neta, i prendrien tota mena de mesures sanitàries. Per exemple, quan un peixet es fes mal en una aleta, li posarien de seguida una bena, perquè el peixet no se'ls morís abans d'hora, als taurons. Per tal que els peixets no s'ensopissin, hi hauria grans festes marines, perquè els peixets alegres són més gustosos que els tristos. Naturalment, també hi hauria escoles, dins les enormes caixes. En aquestes escoles els peixets aprendrien com cal nedar per ficar-se dins la gola dels taurons. Aprendrien, per exemple, geografia, perquè així poguessin trobar els grans taurons que jeuen mandrosos en algun indret. Com és lògic, res no hi hauria de més important que la formació moral dels peixets. Els peixets haurien d'evitar qualsevol inclinació baixa, egoista, materialista o marxista, i si algun d'ells demostrava tenir aquestes tendències, hauria de ser denunciat immediatament als taurons. Si els taurons fossin persones, es farien ? com és lògic- la guerra els uns als altres per tal de conquerir caixes i peixets estrangers. Aquestes guerres les farien fer als seus peixets. Ensenyarien als peixets que entre ells i els peixets dels altres taurons hi ha una diferència enorme. Els peixets, proclamarien, són muts, com tothom sap. Però callen en llengües diferents, i per aquesta raó no es poden entendre. A cada peixet que, durant la guerra, matés dos peixets enemics, dels que callen en una llengua estranya, li posarien una petita condecoració d'algues marines i li donarien el títol d'heroi. Si els taurons fossin persones, també tindrien un art, naturalment. Hi hauria boniques imatges on les dents dels taurons serien representades en colors esplèndids; les seves goles apareixerien com a jardins paradisíacs en els quals hom pot saltar i ballar. Els teatres del fons del mar mostrarien com uns peixets, plens d'un coratge heroic, neden amb entusiasme cap a les goles dels taurons, i la música seria tan bonica, que els peixets, al compàs de les seves notes, amb l'orquestra al davant i bressats pels pensaments més deliciosos, es llançarien dins la gola dels taurons. És evident que també hi hauria una religió, si els taurons fossin persones. Ensenyaria que els peixets només comencen a viure de debò dins la panxa dels taurons. A més, si els taurons fossin persones, els peixets deixarien de ser tots iguals, com ara. Alguns obtindrien càrrecs oficials i serien situats per damunt dels altres. Els qui fossin una mica més grossos serien fins i tot autoritzats a devorar els més petits. I això no seria altra cosa que un avantatge per als taurons, perquè així podrien menjar sovint unes peces més grosses. I els peixos més grossos, els qui tindrien un càrrec, serien els defensors de l'ordre entre els peixets: esdevindrien mestres, oficials, enginyers en la construcció de caixes, etc. En un mot, començaria a haver-hi una cultura dins el mar, si els taurons fossin persones."(Trad. Feliu Formosa)
Preguntes d´un treballador que llegeix:Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?Als llibres hi ha noms de reis.Van arrossegar els reis els blocs de pedra?I babilònia, tantes vegades destruïda...Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines casesDe la daurada Lima vivien els constructors?On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,Els paletes? La gran RomaÉs plena d´arcs de triomf. Qui els va alçar? Sobre quiVam triomfar els Cèsars? Tenia la tan cantada BizanciNomés palaus per als qui l´habitaven? Fins i tot a la llegendària Atlàntida,La nit en què el mar la va engolir, aquells que s´ofegavenCridaven els seus esclaus.El jove Alexandre va conquerir l´Índia.Ell tot sol?Cèsar va colpir els gals.No tenia almenys un cuiner al costat seu?Felip d´Espanya va plorar quan es va perdreLa seva flota. No va plorar ningú més?Frederic II va vèncer la Guerra dels Set Anys.Qui més la va vèncer?Cada pàgina, una victòria.Qui en va coure el festí?Cada deu anys, un gran home.Qui va pagar les despeses?Tantes històries.Tantes preguntes.