Finals de desembre, repòs illenc, companyia de la família, ses al·lotetes creixen, s'espavilen i em sorprenen cada dia... al patí el pi creix per cada dia més, i a primera hora de la tarda la seva ombra ja és allargassada... És Nadal, és Formentera.

En Josep Maria de Segarra creia que el Nadal és com un cant:

“Per esborrar la gran malenconia

del nostre món atabalat.

Del nostre món cansat i gris

de miserables coses velles

emmascarades de vernís”.

També per ell és un retorn al temps en què era un infant. Un retorn a un espai invisible, únic, on “la ciència i la paraula no descobreixen el llampec diví”.

Crec que el Nadal, igual com deia en Jordi Bilbeny amb paraules de JM. de Segarra:

"Ens dóna un sentiment de llar, de sostre,

de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra

per estimar un racó dintre l’espai”.

Que passeu uns bon dies, avui demà i sempre!...