En el llibre "Viatge a la Felicitat" d'Eduard Punset es pot llegir un precepte necessari per aconseguir arribar al final de qualsevol viatge ben satisfet. Si malament no record deia que - Al principi i al final d'un projecte sempre hi ha d'haver una il·lusió perquè en el cas contrari no es tractaria d'un projecte -.

Ara ve quan us fixeu de reüll amb el títol, el rellegiu i pensau que cony tenen a veure les figues amb tot això!... doncs veritablement poca cosa... però ho podria lligar dient-vos que vaig comprar unes figues amb molta il·lusió pensant que me les menjaria (havia de fer figues amb nata) i al final s'han fet malbé cobrint-se de floridura. La il·lusió final ha vingut quan he contemplat que el vestit florit era molt fotogènic... al final la figa vestida de mort ha servit per quedar immortalitzada.

La moralitat d'aquest fet ens duria a pensar que hauria de fer un curs per aprendre a triar aliments que al final serveixin per menjar i no només per fotografiar.