Les mans executores de les ments brillants (no per les idees, sinó per les gomines càustiques que usen) den Bauzá, Delgado i cía... dotats amb una intel·ligència artificial frondosa (doncs de natural no en té res) estan maquinant el desastre més gros que mai s'ha maquinat (en democràcia) contra la nostra llengua i cultura. 

Però també mos hem de manifestar en contra d'aquesta politica que lluny de construir, destrueix, que lluny de progressar, retrocedeix, que lluny d'alçar-nos com a poble, ens enfonsa, que lluny de treure'ns de la crisi social i finacera (que ells han ajudat a crear), ens hi deixa tirats... i mentre dieu que no hi ha sous pel poble, amb retallades, amb l'eliminació de cursos educatius i amb la denegació dels sous que deu a Formentera, que l'obliga a prendre mesures... ells van i creen una delegació a l'illa de Formentera, (diuen que hi destinen 90.000€/a) un invent inútil, sense cap raó i simplement perquè els ciutadans no els van votar i els van estotjar a l'oposició!... i com a premi hi posen a "Don" José Manuel Alcaraz (PP) amb un sou de Director General del Govern Balear (53.000€/a + el sou que es va posar com a conseller del CIF pactant amb le PSOE), una persona que no ha fet res per Formentera, tan sols seguir les directrius dels "Engominats"...

"És es colmo, se'n van de putes 

amb sos nostres doblers 

i encara mos renyen"

Fa molts d'anys dels poemes de
V.A. Estellés i les cançons de n'Ovidi
però potser ens donen força
i ens fan créixer l'esperança
de que tot millorarà.




M´aclame a tu
Lletra: Vicent Andrés Estellés
Música: Ovidi Montllor

M'aclame a tu mare de Terra sola,

Pierre Bayart acaba de publicar, en francès, un llibre que recull un episodi històric protagonitzat per una expedició científica francesa que va fixar a Eivissa i Formentera els observatoris de Camp Vell (Sant Mateu) i sa Talaiassa (la Mola) que van servir per establir la mesura universal del metro.
FORMENTERA | Carmelo Convalia Pierre Bayart és traductor i professor de francès a Formentera, on resideix des de fa més de 30 anys, també és col · laborador de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Fullejant una petita guia turística de l'illa, de principis dels seixanta, es va adonar que se citava a François Aragó al costat de Jean Baptiste Biot, José Chaix i José Rodríguez. Aquests quatre científics van formar l'expedició que a principis del segle XIX va enviar l'Acadèmia de les Ciències de França per acabar els mesuraments, sobre el meridià de Dunkerque, per fixar la milionèsima part de l'arc de l'esmentat meridià que finalment és la mesura universal del metre. Des d'aquell moment, Bayart va decidir investigar la presència d'aquests personatges a l'illa. Explica que es va sentir atret per Aragó, que "als seus 21 anys havia passat un hivern a Formentera, aquest va ser l'origen d'aquesta aventura».

Traducció al català
El resultat és la publicació del llibre `La méridienne de France 'per edicions L'Harmattan que, de moment, només es troba en francès. L'autor està treballant en la seva traducció al català, ja que considera que el seu treball pot ser d'interès per als amants de la història local del segle XIX, encara que de moment no té editor.
Per escriure el llibre, Pierre Bayart s'ha llegit tota l'obra d'Isidor Macabich i bona part de la de Joan Marí Cardona, a més d'aportar documents inèdits extrets de les cartes entre Biot i Aragó que descriuen l'evolució dels treballs de mesurament a Formentera .

L'arribada de Aragó a Formentera, jove, illustrat, republicà i científic, en una societat els habitants observaven entre la curiositat i la desconfiança a aquests científics armats d'artefactes mai vists, va ser un autèntic esdeveniment en una illa que llavors només portava cent anys repoblada . Quan fan referència en la seva correspondència a la població local, «parlen sempre de gent bona, tranquil que viu tranquil · la», a més, continua Bayart, «hi ha les visites que els feien els pagesos, acompanyats del capellà, els diumenges a la tarda». En les cartes es cita «el real interès del capellà en les operacions que estaven realitzant».

El llibre aporta detalls com el sistema de comunicació que tenien amb la resta dels observatoris a través d'uns enormes quinqués llocs en bateria la llum era concentrada i projectada per una òptica i podia ser vista des de Dénia Eivissa i Mallorca amb les lents apropiades. Per aquest motiu, l'expedició va situar seu observatori en el punt més alt de Formentera, a sa Talaiassa, la Mola, llogant la casa veïna per un any, on actualment se situa la fita geodèsic que va ser el lloc que va servir per concloure aquests treballs.
D'aquesta manera, Formentera va saltar a la fama entre la comunitat científica internacional com el lloc més austral on s'havien realitzat les triangulacions per comprovar la mesura. La resta dels punts es van establir a Castelló i Dénia, però també a la serra de Mallorca ia Eivissa, al Camp Vell, de Sant Mateu.

Jules Verne
La llegenda de l'aventura formenterera d'aquests científics va ser també aprofitada per Jules Verne a l'hora d'escriure dues de les seves novel · les on Formentera és esmentada. El motiu d'aquesta localització en l'obra del genial autor francès és senzillament la seva amistat amb el germà de François Arago, que li va aportar informació de primera mà sobre l'experiència que li havia transmès el seu germà.
Si bé la novel · la més coneguda de Jules Verne on es cita l'illa és `Hector Servadac 'és realment en` Aventures de tres russos i tres anglesos' on es descriuen amb detall les operacions de mesuraments de sis científics els països entren en conflicte, si bé Verne opta per canviar les nacionalitats.
Per celebrar el bicentenari d'aquesta expedició, l'Obra Cultural Balear, presenta el llibre, el 19 d'octubre a les 20 hores, a la seu del Consell de Formentera darrere del cinema, amb la presència de l'autor. L'endemà, a la mateixa hora, el professor de la Universitat de València Antoni Tingues oferirà una conferència titulada `Per què Formentera? Ciència i política en els orígens del metro 'i el 21 d'octubre l'OCB, organitza una excursió a sa Talaiassa





El 1807 arribaren a Formentera els astrònoms francesos Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó per continuar-hi els treballs d'amidament de l'arc del meridià de París iniciats per Méchain a final del segle anterior a partir del sistema de triangulacions successives. Amb grans dificultats, els científics transportaren tots els seus instruments i muntaren un observatori a sa Talaiassa (la Mola), en una casa que prèviament havien llogat. 

L'expedició va poder adonar-se de les difícils condicions de vida dels habitants de Formentera i Biot, particularment, va quedar sorprès pel primitivisme del seu folklore. A començament de 1808, Biot va retornar a París, mentre que Aragó continuà a l'illa treballant en una última triangulació que havia d'unir geodèsicament Eivissa, Formentera i Mallorca. [2] 

Quan es donen les situacions climàtiques favorables, es pot observar a l'horitzó el Montgó de Dénia i altres muntanyes peninsulars, així com les muntanyes eivissenques i les costes mallorquines, objectius dels científics.

Per cert, utilitzant les triangulacions fetes per a determinar la mesura del metre es trobà que la distància entre Dunkerque (punt més septentrional de la mesura) i Formentera (punt més meridional) era de 705202,2216521293 brasses (toises), mesura que traduïren com 1374439,14 metres.

[3] Astronomie populaire : oeuvre posthume. Tome 3 (pàgina 325)

[x] Diario de Ibiza - Entrevista Pierre Bayart - 09/10/2007

Any: 1971

Discogràfica: Edigsa

Cançons: