Passió per Formentera - any 2009

Fantàstic Anunci de Formentera, realitzat per n'Alfredo i Formedia... el de l'any passat estava molt bé... el d'aquest també... l'altre dia ja el vaig veure a la televisió.

Els Remots orígens d'una cançó

Avui no escric jo, sinó n'Isidor Marí... bé, aprofit per transcriure un article que va fer per fer-se ressó de l'enorme riquesa de la cultura popular... 

Estam equivocats del tot quan pensam que els mitjans d'expressió artística dels pagesos són sempre vulgars, grollers i sense interès. Es tracta d'un

prejudici injustificat i que convé oblidar.

Ja començam a reconèixer que l'arquitectura popular eivissenca és una manifestació important. A veure quan es manifesta pràcticament el bon gust que ja existeix en teoria.

En la consideració del valor de les cançons pageses anam més endarrerits. Els pagesos no les canten, perquè ha canviat el sistema de vida, i això ja no s'estila, i si no es fa aviat una recollida exhaustiva i metòdica, perdrem un dels magatzems més rics de la nostra cultura. Que no arribi massa tard la rectificació d'actitud.

És necessari que respectem i estudiem aquestes cançons nostres, perquè pot haver-n'hi de tan interessants com la que després veurem. Moltes cançons

pageses, i especialment els romanços, tenen un origen culte; el poble no ha fet més que de transmissor (poc o molt reformador) en aquests casos, que són

curiosos quan es pot reconstruir el procés seguit. Ara ho veurem.

La cançó que ens ocupa diu així:

Bona nit, blanca roseta,

plena de bones olors,

no hi ha al cel tantes estrelles

com vegades pens en vós;

5 que enc que la mar tornàs tinta

i el cel que de paper fos,

fossen es hòmens notaris

i de cada un n'hi hagués dos,

no bastarien a escriure,

10 ma vida, nostros amors,

es que hem passat finsus ara,

es que passarem es dos.

Aquesta cançó, d'acord amb la música que l'acompanya ara, té tres estrofes de quatre versos. Fixem-nos en les dues estrofes finals, que són les que ens interessen. La força poètica d'aquest fragment és notable, i el fet que aparegui en una altra cançó (Sa serena cau menuda) demostra que agradà i es difongué a la nostra illa.

Llegint la novel·la Tirant lo Blanc, em va sorprendre trobar aquest passatge:

«...e Diafebus féu principi a un tal parlar:

—Si la mar se tornava tinta e l'arena paper, jo pens no bastaria d'escriure l'amor, la voluntat, les

infinides recomandacions que aquell pròsper e virtuós

Tirant tramet a la majestat vostra,»...

Encara vaig quedar més admirat en llegir al Llibre de Fortuna e Prudència, de Bernat Metge, aquests versos:

e que sofir adversitats

pijors que ocells que em devoren,

los quals celis que Déus adoren

no podien imaginar

ne escriure, posat que la mar

fos tinta e lo cel paper.

Evidentment, amb el tema d'aquesta cançó passava una cosa rara. Vaig continuar buscant referències, i en el Cançoner Popular de Mallorca hi havia aquestes cançons:

Si la mar tornava tinta

i el cel paper daurat,

escriuria tot lo dia

cartes a s'enamorat.

Sí la mar tornava tinta

i la Ciutat paper hermós,

no em cansaria d'escriure

cartes per^enviar-vós.

Si la mar tornava tinta

i los peixos paper d'or,

escriuria una carteta

a la prenda del meu cor.

Si la mar tornava tinta

i les ones paper fos,

no en tendríem per escriure

s'amor que tenim jo i vós.

Les coincidències amb la cançó eivissenca, per bé que parcials, també són notables. Això demostrava que com a cançó popular també tenia parentela, i més quan a Menorca m'han dit que hi ha una cançó (no la recordaven literalment) que parla també de la mar que es torna tinta i les muntanyes paper fi. Però això no és tot. Un llibre de cançons del pla d'Urgell duu aquesta:

Si la mar se tornés tinta

i los peixos escrivans,

no abastarien a escriure

la virtut de vostres mans;

SI la mar se tornés tinta

i els peixos fulls de paper,

no s'abastaria a escriure

la virtut que vostè té.

I per si això fos poc, unes altres de recollides al peu de Montserrat diuen:

Si la mar se tornés tinta,

les muntanyes paper d'or,

bon amor, com hi vindrien

les cartes a vostre cor!

Si la mar se tornés tinta

i los peixos escrivans,

les cartes com hi vindrien,

bon amor, a vostres mans!

Si la mar se tornés tinta

i l'arena paper d'or,

n'escriuria una carteta

a l'estimat del meu cor.

Qualsevol veu clarament que la cançó està escampada en moltíssimes variants (pensem que no estan recollides totes les cançons) per la totalitat de les terres catalanes. És possible que n'hi hagi alguna versió al Rosselló o al País Valencià, cosa que no puc afirmar ara per ara, però ja és prou tot això que acabam de veure per a provar que és una de les peces més esteses en l'àmbit català.

Ara bé, quin és l'origen d'aquesta cançó catalana? Una nota del darrer llibre citat ens ho explica. A l'Edat Mitjana, s'atribuïa a un docte rabí, Johanan

ben Zachai, la frase: 

Si tot el cel fos pergamí i tots els fills dels homes escrivents, i tots els arbres

del camp plomes, no es podria abastar a transcriure tot allò que he après.

El Talmud, llibre sagrat dels jueus de després de Crist, també diu: 

Si tots els mars fossin tinta,

tots els joncs plomes, tot el cel un pergamí, i tots els

fills dels homes escrivents, no s'arribarien a assentar

els sentiments secrets del cor d'un rei.

Un altre rabí del segle xi, Mir ben Isaak, en un cant hebreu arameu, va dir una cosa molt semblant:

Si el firmament fos pergamí i tots els joncs

plomes, i tots els mars i tots els llacs tinta, i tots els

habitants de la terra escrivents llestos, no s'abastaria

a descriure la majestat del senyor del cel i del príncep

de la terra. 

No hi ha dubte que l'origen es jueu. El tema, amb diverses mutilacions, variants i reinterpretacions, apareix a l'Alcorà, en cançons populars  (gregues, sèrbies, italianes, alemanyes i angleses), i és adaptat per un escriptor italià i un d'alemany. Es tracta, per tant, d'una idea d'expansió gairebé mundial. Notem, però, que de totes les versions, la que sembla ajustar-se més a la frase repetida hebrea és la cançó eivissenca. Va ser que un poeta català conegué la idea jueva i la va adaptar a les seves experiències d'enamorat? 

Qui sap! De tota manera, ja veis si tenen importància o no les cançons

pageses.

ISIDOR MARÍ

pdf

Nou premi per a la CFSM

Enhorabona a la Comissió de Festes de Santa Maria per aquest nou premi l'any del seu 20è aniversari. Enhorabona als que varen començar la feina, als que la varen seguir i als que la continuen!!... Per molts anys i bons!!

La notícia surt al Diario de Ibiza.

Mención de honor para la comisión de fiestas de Santa María

L´Institut d´Estudis Eivissencs ha otorgado la mención de honor a esta asociación que será entregada en el transcurso de una cena el 25 de abril en el Hotel Argos, en Talamanca

Foto de grupo de algunos los miembros de la Comisión de fiestas de Santa María.  C. C.

FORMENTERA| C. CONVALIA El Institut d´Estudis Eivissencs (IEE) ha otorgado este año su mención de honor a a la Comisión de fiestas de Santa María de Formentera, que desde 1989 da contenido cultural y reivindicativo a la fiesta del 5 de agosto. De esta forma, el IEE hace un reconocimiento público al trabajo realizado por este colectivo, que se ha caracterizado por esfuerzo en reivindicar el valor de la lengua y la cultura de la isla.
Este colectivo se caracteriza por su capacidad de mantenerse activo en el tiempo, con jóvenes miembros que se van renovando de forma periódica. Este detalle hace que los organizadores siempre sean jóvenes. Su entusiasmo, capacidad y compromiso a la hora de organizar esta fiesta ha quedado largamente demostrado, tanto por sus aciertos como por sus escándalos. Incluso, el Ayuntamiento de Formentera que gobernaba el PP les retiró la subvención a la que tenían derecho cuando leyeron un pregón de fiestas en el que incluyeron una leve crítica a la Monarquía. 
Todo empezó en 1989, cuando el autoproclamado Kol·lectiu Bassetja transformó la celebración religiosa en un día de reivindicación. Entonces y ahora la comisión de fiestas considerarque la advocación a Santa María va íntimamente ligada a la conquista catalana de las Pitiüses de 1235. Con esa excusa convirtieron la fiesta en un referente para reivindicar la cultura, el medio ambiente, la identidad, la lengua y otros aspectos sociales propios de la cultura local.
Al año siguiente ese colectivo de jóvenes estudiantes, algunos de los cuales ocupan cargos de dirección en entidades públicas y empresas, se convierten en la Comisión de Fiestas de Santa María, que se inscribe oficialmente en el registro de asociaciones de la Comunidad Autónoma en el año 2000 como un colectivo juvenil. 
La protección del territorio, la defensa de los valores culturales e históricos, con el foco puesto en el patrimonio y estableciendo la relación directa con la lengua catalana, son los principios que alumbran y motivan a los miembros de esta comisión.
Además de la fiesta del mes de agosto organizan conjuntamente con la coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, la Diada de Formentera en la Vila de Gràcia, que comenzó a celebrarse en 2004 y que se ha convertido en una muestra de la cultura que se hace en la isla en Barcelona. 
De esa colaboración nació una estrecha relación con las diferentes colles de Gràcia. Desde entonces, los colectivos culturales del barrio barcelonés han participado en las Festes de la Terra de Formentera en los últimos 4 años.

Across the Universe

Post dedicat a "dues" persones que han decidit corre món per anar a aprendre, i aprendre dels que saben... ser que allà (que a més no és le mateix indret) no és Ítaca, per és un bon port per explorar i "enriquir-se"... Que tingueu una estada plena d'aventures i que prompte ens ho poguem explicar.

Across the Universe, és una canço dels Beatles i aquesta versió està cantada pel Cor Kennedy de Buenos Aires. Bon viatge...

Across the universe

Words are flying out like

endless rain into a paper cup

They slither while they pass

They slip away across the universe

Pools of sorrow waves of joy

are drifting thorough my open mind

Possessing and caressing me

Jai guru deva om

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Images of broken light which

dance before me like a million eyes

That call me on and on across the universe

Thoughts meander like a

restless wind inside a letter box

they tumble blindly as

they make their way across the universe

Jai guru deva om

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Sounds of laughter shades of life

are ringing through my open ears

exciting and inviting me

Limitless undying love which

shines around me like a million suns

It calls me on and on across the universe

Jai guru deva om

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Nothing's gonna change my world

Jai guru deva

Jai guru deva

Bocins de Cultura

El títol es d'un espai radiofònic que es difonia per les ones de Radio Illa fa uns anys, però també és el que han pogut tastar els habitants i visitants de Formentera, entre una mossegada de flaó i una altra. 

Aquest cap de setmana d'Abril, coincidint amb la Setmana Santa, s'ha programat una agenda cultural molt interessant. D'una banda la presentació del llibre "El Silenci" de Gaspar Hernàndez a Formentera, a on s'ambienta la història. El llibre presentat per l'autor, a la sala de plens del Consell, és el guanyador de l'últim premi "Josep Pla". El llibre es va esgotar la les llibreries de l'illa... estic esperant que sigui dia feiner per anar-lo a comprar.

A la sala de Cultura de Sant Francesc es va presentar el documental "La Sal", realitzat pel mateix grup que ens va ensenyar els horrors des campament de La Savina. Aquesta vegada no s'allunya gaire d'aquell indret (a Formentera les distàncies són curtes), en aquest documental s'explica com era la vida a les salines de Formentera anys endarrere. Les Salines foren durant anys la principal, per no dir l'única, indústria de l'illa, de la que vivien moltes famílies abans de l'arribada del turisme... estic esperant que ben prompte surti el DVD per poder-lo gaudir.

Per una altra banda, aquesta vegada a Eivissa és va fer el concert dels Ressonadors, cançons de les Pitiüses d'abans, amb tonades actuals. Dels Ressonadors ja tenc el CD... ja els estic gaudint...