Les móres del patí, aquesta fruita formada per nombroses drupes petites, com les síl·labes formen les paraules, ja han madurat. La cianidina (colorant responsable del color morat de la fruita) ha aparegut, ja ens les podem menjar...

No són de l'espècie de morers que tenim per l'illa, però pertanyen a la família. No són tan bones com les que collíem a ca sa güela, però les drupes, la forma del fruit i el color morat em transporta a èpoques passades on de cada tres que collíem i posàvem al plat, una anava a la boca. I al final collíem les mores verdes (bé vermelles però encara no havien madurat) i ens les fregàvem a les mans per treure el color morat dels dits. Aquesta història és passat i del passat només en queda record, però a més és una grata vivència i per això l'he transformat en commemoració.