Va de cul

1.3.08

Perdonau-me primer de tot si a aquest escrit d'avui es sobrepassen els límits escatològics permesos, però avui la cosa va de culs... el mot forma part de diferents entrades a l'enciclopèdia catalana, per exemple amb cul hi trobam:

Cul
1. En l'home, part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan seu
2. Racó, part extrema on es considera que acaba un lloc, un espai
3. Part que resta d'una cosa quan s'ha acabat o consumit gairebé totalment

Ull del cul
4. Anus

Cul de gallina
5. Defecte produït en els teixits com a conseqüència de fils fluixos que s'arrufen

Cul d'ou
6. Concavitat practicada en la superfície d'una peça, definida per una superfície de revolució, no cilíndrica i, en general, de profunditat menor que el diàmetre en la superfície de la peça

Cul de got
7. Pedra falsa o d'escàs valor


També hi ha topònims amb la paraula cul.

Es Cul de sa Ferrada
8. Badia de la costa septentrional de Menorca (Ciutadella), a l'oest de cala Morell

Serra de Cul de Portadora
9. Serra dels municipis de Monistrol de Montserrat (Bages) i Vacarisses (Vallès Occidental)

Però el cul (entès com a marc del seu ull) és aquella part del cos que difícilment ens la veiem, que poc cas li fem i que tanta utilitat ens fa. En general si està al seu lloc no és perillós, tan sols incomodós quan té ganes de batalla. El problema ve quan la batalla la provoquen culs que no estan al seu lloc, aquells que estan situats allà on l'esquena comença i llencen els seus raonaments a l'aire que respirem. Ovidi Montllor amb la seva cançó "Culminació" ja va posar de manifest la revolució d'aquests últims...




Gràcies al cul podem fer allò tan saludable que es diu cagar.

Fa algun temps, passejant per un carrer (a uns 300Km de l'illa) vaig trobar a una parada de llibreters antics un fulletó en to humorístic que descrivia les "Virtuts del Cagar" (no us sabria dir les dades d'aquest fulletó escrit en català anterior a la normalització perquè el poguéssiu adquirir, doncs solament surt "Es ven en casa Joan Grau - Reus").

Llegint-lo et dones compte d'allò que ja sabíem... Realment el cagar ens governa!... a vegades no deixem res per qualsevol cosa, però ho deixem tot perquè "el senyor Roca ens crida", perquè "hem d'anar a evacuar un dubte", perquè "hem d'anar a externalitzar el nostre malestar" o potser perquè "hem d'anar a desestimar una hipòtesi"... sigui com sigui la raó és només una, i en acabar 12L d'aigua s'encarreguen de fer desaparèixer els dubtes, malestars i hipòtesis...

El fet d'evacuar és llei de vida i ens hi va la salut, aquell qui no caga malalt segur que es posa. El cagar no té avui dia (i no el tindrà) el reconeixement que es mereix, s'utilitza la paraula per expresar quan una cosa ens ha anat malament (l'hem cagada...), per quan tenim por (estar cagat...), per descriure menyspreu cap algú (cagar-se en... ). No sé si és hora, però potser sí el moment de lloar el cagar, així doncs...

"Caguem tots com es just
que cagant es troba gust
descans, repòs i alegria"

Us transcric algunes paraules amb les que aquell autor representa les virtuts, perquè no, d'aquest vuitè art que és el cagar...

"Si una dama està en visita
i de galans obsequiada
quan la caguera la excita
deixa a tots per la cagada:
no hi ha cosa més honrada
ni tampoc més obeïda,
tot es deixa de seguida
i se'n va a tota estesa
a cagar en gran prestesa,
i moltes voltes correns
deixan amics i parens
i si es troba de camí
los rastre ja es fa sentir


[...]


Altres homes opulents
forts de bossa i de talents
si els demanen a la nit
en lo temps que son al llit
per diners no es llevaran
i per lo cagar ho fan.


[...]

Quan equivocats anaven
el filòsofs d'altre temps,
doncs de molts gustos parlaven
però de merda i fems
en tal cosa no pensaven;
be que ells no exsems:
uns deien que lo menjar
altres que lo beure i dormir
mes jo m'atreveixo a dir
que el millor gust es cagar.


I així amats oients
perquè feu servir los bens
per regalar vostre cos
que aquest és un sac tan fastigós
tan brut, tan ple d'inmundícia
que no atrau sinó brutícia
per tots los forats que té,
i amb brevetat conclouré
de la boca i genives
surten gargalls i salives,
surten moquells per lo nas
i pe lo forat de detràs
no surt sinó merda.


[...]

En certa ocasió em trobava
de viatge, i al torna, mon cul retrona
i es que la merda trucava. [...]
La caguera m'apretava
i dins la pantxa hi tenia
set canons d'artilleria
que la merda els governava.

[...]

Així és amic lector
que quan truqui el cagar
ja et pots ben espavilar
si no vols quedar-te mort.

Us he de deixar ja, doncs la naturalesa es sàbia i em crida a consultes.
Salut,

You Might Also Like

2 comentaris