Georges Moustaki
9.6.08Dos cançons d'aquest cantautor multicultural (entre francès, grec, arab...)
LE MÉTÈQUE
George Moustaki
Avec ma gueule de mètéque
De juif errant de pâtre Grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Avec mes yeux tout delavés
Qui me donnent l'air de rêver
Moi que ne rêve plus souvent
Avec mes mains de maraudeur
De musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins
Avec ma bouche qui a bu
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim
Avec ma gueule de mètéque
De juif errant de pâtre Grec
De voleur et de vagabond
Avec ma peau que s'est froteé
Au soleil de tous les étés
Et tout ce que portait jupon
Avec mon coeur que a su faire
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire
Avec ma gueule de météque
De juif errant de pàtre Grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Je viendrai ma douce captive
Mon âme soeur, ma source vivre
Je viendrai boire tes vingt an
Et je serais prince de sang
Rêveur ou bien adolescent
Comme il te plaire de choisir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons á en mourir.
EL FORASTER (Le Métèque)
Georges Moustaki.
Adaptació : Miquel Pujadó
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'un altre lloc, d'un altre temps;
amb una espurna de tristor
en aquests ulls de somniador,
jo que ja no somnio gens;
amb aquests dits tan llargs i fins,
uns dits de músic que els jardins
sovint saquegen pam a pam ;
amb una boca que ha menjat,
begut, besat i mossegat
i mai no ha sadollat la fam.
Amb el meu aire foraster,
de rodamón, d'aventurer,
de lladre i de jueu errant;
amb aquest cos que he refregat
amb cada estiu assolellat
i amb la pell de tantes amants;
amb el meu cor, que sempre ha fet
sofrir tant com ell ha sofert
sense queixar-se ni plorar;
amb la meva ànima, que no
pot esperar la salvació,
i al Purgatori acabarà.
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'algun país desconegut,
germana, amiga, arribaré
i et faré meva, i em beuré
d'un glop la teva joventut.
I seré un príncep insolent,
un trobador, un adolescent…
allò que vulguis, jo ho seré.
I així farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
I així farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
LA SOLITUD (Ma Solitude)
Georges Moustaki.
Adaptació: Roger Mas
Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una doça virtud
com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
i no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que jo reaccioni
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjat
Jamais elle ne désarme
s'ha quedat amb mi igualment
i encara que trobi l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà al darrer moment
ma última companya
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
Georges Moustaki.
Adaptació : Miquel Pujadó
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'un altre lloc, d'un altre temps;
amb una espurna de tristor
en aquests ulls de somniador,
jo que ja no somnio gens;
amb aquests dits tan llargs i fins,
uns dits de músic que els jardins
sovint saquegen pam a pam ;
amb una boca que ha menjat,
begut, besat i mossegat
i mai no ha sadollat la fam.
Amb el meu aire foraster,
de rodamón, d'aventurer,
de lladre i de jueu errant;
amb aquest cos que he refregat
amb cada estiu assolellat
i amb la pell de tantes amants;
amb el meu cor, que sempre ha fet
sofrir tant com ell ha sofert
sense queixar-se ni plorar;
amb la meva ànima, que no
pot esperar la salvació,
i al Purgatori acabarà.
Amb el meu aire foraster,
amb el posat d'aquell qui ve
d'algun país desconegut,
germana, amiga, arribaré
i et faré meva, i em beuré
d'un glop la teva joventut.
I seré un príncep insolent,
un trobador, un adolescent…
allò que vulguis, jo ho seré.
I així farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
I així farem cada segon
etern, i al cor del nostre món
la Mort no hi tindrà res a fer.
MA SOLITUDE
Georges Moustaki
Pour avoir si souvent dormi avec ma solitude,
Je m'en suis fait presque une amie, une douce habitude.
Elle ne me quitte pas d'un pas, fidle comme une ombre.
Elle m'a suivi a et l, aux quatres coins du monde.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Quand elle est au creux de mon lit, elle prend toute la place,
Et nous passons de longues nuits, tous les deux face face.
Je ne sais vraiment pas jusqu'o ira cette complice,
Faudra-t-il que j'y prenne got ou que je ragisse?
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Par elle, j'ai autant appris que j'ai vers de larmes.
Si parfois je la rpudie, jamais elle ne dsarme.
Et, si je prfre l'amour d'une autre courtisane,
Elle sera mon dernier jour, ma dernire compagne.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Georges Moustaki
Pour avoir si souvent dormi avec ma solitude,
Je m'en suis fait presque une amie, une douce habitude.
Elle ne me quitte pas d'un pas, fidle comme une ombre.
Elle m'a suivi a et l, aux quatres coins du monde.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Quand elle est au creux de mon lit, elle prend toute la place,
Et nous passons de longues nuits, tous les deux face face.
Je ne sais vraiment pas jusqu'o ira cette complice,
Faudra-t-il que j'y prenne got ou que je ragisse?
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Par elle, j'ai autant appris que j'ai vers de larmes.
Si parfois je la rpudie, jamais elle ne dsarme.
Et, si je prfre l'amour d'une autre courtisane,
Elle sera mon dernier jour, ma dernire compagne.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
Non, je ne suis jamais seul avec ma solitude.
LA SOLITUD (Ma Solitude)
Georges Moustaki.
Adaptació: Roger Mas
Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una doça virtud
com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
i no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que jo reaccioni
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjat
Jamais elle ne désarme
s'ha quedat amb mi igualment
i encara que trobi l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà al darrer moment
ma última companya
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
No, tot sol mai m'he quedat
jo tinc la soledat
0 comentaris