Vull pa amb oli

12.11.10


Faig salivera pensant amb el pa amb oli que vull. Fet, però, no amb un pa i oli qualsevol. El vull amb pa exquisit, com el d'abans, i amb oli de 24 quirats. Ja és hora de deixar de fer bombolles mastegant pa prefabricat d'ínfima qualitat.

Com diu Jaume Pubill al seu bloc, - demanar pa amb oli és no demanar res i demanar-ho tot. [...] les utopies s'aconsegueixen fent un primer pas. -

La cançó popular diu així:

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem, 
si no ens el donen ,
si no ens el donen
ens el prendrem!


"Els esquirols" l'allargaren a "Volem més pa amb oli" afegint-hi:

Si repasseu la història
ben clar comprovareu
que demanar pa amb oli
és més vell que anar peu.
Temps era temps cantàvem,
cantàvem xics i grans,
tot fent la botifarra
als exèrcits romans.

Omnes volumus
Oleum et panem (ter)
et si non dabunt, et si non dabunt
robatorem!

En temps del rei en Jaume
teníem pa al graner;
mai no ens faltava l'oli,
podíem fer i desfer.
Fins que el duc d'Olivares
va armar un sagramental
i els segadors cantaren
tot aixecant les falç.

Volem pa amb oli...

L’any mil set-cents catorze
Felip Cinquè el Borbó
que no estava per orgues
va vedar la cançó.
La gent, però no oblidava
les antigues cançons
i a can Felip cantava
baixant-se els pantalons:

Volem pa amb oli...

En lloc d'aquest Pa amb oli,
que tan hem mantingut,
que el Cara al sol cantéssim
volgué en Franco, orellut (cornut)!
I hi ha qui diu encara
que ens hem d’harmonitzar,
i és que no tenen barra.
Diguem clar i català:

Volem pa amb oli...

You Might Also Like

0 comentaris