Gràcies per tot...

Gràcies per haver-nos tornat la il·lusió quan l'havíem perdut, per haver-nos dut títols quan ja no en guanyàvem, per haver-nos tornat a fer un referent mundial quan ja ho havíem deixat de ser... n'hi ha molts per als que aquest món és negre o blanc, però el nostre simplement (o complexament) és blaugrana... la història us farà justícia.

Gràcies per tot... i molta sort.

Formentera, i més concretament les relacions entre les persones que hi vivim, servim com a exemple per a l'estudi del terme de consanguinitat a l'assignatura de Biologia Humana que s'imparteix a la Universitat de Barcelona.

En el tema de Genètica de les poblacions humanes s'explica com estudiar la consanguinitat a partir dels cognoms, i com a exemple s'il·lustra la freqüència dels cognoms que es presenten en quatre poblacions aïllades: dos valls pirenaics, una població aïllada socioeconomicament i una població insular (Formentera).

A Formentera, es ben conegut aquest tema... fins al punt que el Doctor Isidor Costa va detectar que la majoria dels que tenen cognom Ferrer tenen o són portadors de l'anèmia del mediterrani o Talassèmia, molt freqüent a les Balears i les poblacions costeres de la mediterrània.

El següest gràfic s'ha realitzat amb les dades que s'exposen a l'assignatura i representa la freqüència dels cognoms formenterers (no apareix l'any de l'estudi ni la font de les dades).

Pitja-hi a dalt per veure'l més gros.




El text de més abaix és un fragment de l'article publicat a l'EEIF sobre etnografia i cultura popular on s'explica la consanguinitat que es produeix a Formentera.

[...] el matrimoni entre parents a Formentera, tot i que el matrimoni entre consanguinis és estadísticament inevitable en una població petita que practica un alt percentatge d’endogàmia local, fins i tot al nivell de parròquia. No cal oblidar que l’Església ha modificat històricament els seus criteris sobre els graus de consanguinitat i que més de la meitat de les dispenses matrimonials sol·licitades pels formenterers cauen dins el darrer grau de prohibició. Aquest grau, cosí/-ina tercer/a, a Formentera és entès com un parent llunyà amb el qual ja no es tenen obligacions de parentiu, però se’l reconeix com a parent, és a dir, ni massa parents i vesins, ni massa estranys o allunyats. El control social que suposa el festeig amb la supervisió constant de la generació superior sobre els fadrins, introdueix les consideracions de tipus econòmic, on l’estatus de la casa dels contraents es té molt en compte per establir la compatibilitat matrimonial. Prova d’aquest pes, és que a les dispenses matrimonials, a més de l’“estretor de l’illa”, també s’expressaven criteris econòmics com ara la conservació del patrimoni i la falta de dot o pobresa. La rigidesa del sistema matrimonial tenia la seua contrapartida en les fuites, que permetien accelerar el procés de formació de la parella.

Font: LS.

Qui pot prescindir del flaó? (només algú a qui no li agradi)... postre típic de primavera a les Pitiüses... i conegut als millors indrets del País.

El tast és un petit moment de goig i remembrança. Quan el destí ens convida a fer un llarg viatge, el flaó ajuda a recordar que a "casa" sempre hi ha algú que pensa en nosaltres.

Bon viatge i bon profit.
Gute Reise und guter profit

Formentera presenta un clima mediterrani subtropical sec, que es caracteritza per un elevat número d'hores de sol, estius de temperatura i humitat elevades, i hiverns amb temperatures moderades. Les pluges són escasses i amb dos màxims al mes d'octubre. Formentera és l'illa més càlida i seca de les illes Balears, amb una mitjana anual superior als 18ºC i una precipitació total anual de al voltant de 450 mm, que pot arribar a ser de només 300 mm a la zona nord de Formentera.

Campanya contra el Sida (spot del dia mundial del SIDA 2006), promoguda per Metges sense Frontera... El SIDA és una bola!, que ho destrueix tot. Al món hi ha uns 30 milions d'infectats amb el VIH, 22 milions d'ells a l'Àfrica Subsahariana.

Spot 2007 - Un gol a la vida.

Estadístiques del SIDA.
Número de persones que viuen amb el VIH
Total: 33,2 milions [30,6 - 36,1 milions]
Adults: 30,8 millones [28,2 - 33,6 milions]
Boixos menors de 15 anys: 2,1 milions [1,9 - 2,4 milions]

Nous infectats pel VIH
Total: 2,5 milions [1,8 - 4,1 milions]
Adults: 2,1 milions [1,4 - 3,6 milions]
Boixos menors de 15 anys: 420.000 [350.000-540.000]

Morts a causa del SIDA
Total: 2,1 milions [1,9 - 2,4 milions]
Adults: 1,7 milions [1,6 - 2,1 milions]
Boixos menors de 15 anys: 290.000 [270.000-320.000]


Font UNAIDS, desembre 2007

Fotografia publicada al magazine Report, original de Juan Picca. Temps passat l'autor va descriure la dificultat per a obtenir aquesta instantània, fins arribar al punt d'haver de ruixar el card amb el suc d'una taronja per a seduir la sargantana.

L'apunt d'avui va dedicat a la Comissió de Festes de Santa Maria CFSM... Un any més ho han aconseguit, un any més la Diada de Formentera a Gràcia ha estat un èxit, un any més i ja en van tres s'han estret els llaços de la cultura d'arreu del País...

Tot començà el dissabte passat a les 17:00h a la seu del L'Ajuntament de Gràcia (seu del districte)... allà és va projectar el documental "Aigua Clara", que ens introduí a la història de mitjans del S.XX a Formentera, més concretament sobre a la història des Campament (sa colònia)... Fa ja un any que es va presentar el documental a la societat... però per jo fou la primera vegada que el vaig veure, impactant!!... El que allí s'explica ho hauria de conèixer tothom... tothom que vivim a Formentera i tothom que estimi Formentera...

En acabar el documental - col·loqui, les colles de cultura popular de Gràcia i de balladors de Balla Pagès, varen fer un cerca vila des de la Plaça Rius i Taulet fins a la Plaça de la Virreina, per en acabar dirigir-se a la Plaça de Nord, on hi havia muntant el necessari per donar de sopar (frita de porc, amanida de Bescuit i peix sec, pa amb sobrassada, flaó i herbes...) a 400 persones i per ballar un bon rato amb la música dels 4 de Copes i Pota Lait.

Un any més la CFSM va reunir (em consta) gent de diferents Comarques del Principat, gent d'arreu de les Illes i gent del País valencià... al bell mig del la Vila de Gràcia.

Un any més, enhorabona!

És primordial, avui en dia, conèixer algun idioma més a part del matern, és a dir ser un poliglot... per diverses raons, ja sigui per haver de mantenir una conversa amb una persona estrangera, haver de llegir un text en un altre idioma o voler mirar una pel·lícula d'algun país del món que no sigui el nostre... o simplement per buscar feina.

Actualment saber idiomes ja no és un valor afegit a l'hora de buscar feina, a l'actualitat els idiomes ja se't suposen...

L'anglès s'utilitza com a llengua comunicativa internacional... aquest factor és la raó d'aquest apunt d'avui... la xarxa es plena de llocs des d'on es pot "reciclar" el nostre anglès.

Un d'aquests enllaços me'l varen recomanar, el web és diu Mansión Inglès (no ho proveu de traduir a la llengua anglosaxona, ja que us endureu una sorpresa, i sinó prova-ho pel google)... hi ha diferents nivells des dels bàsics fins als més avançats... es poden fer escoltes de converses, fer exàmens... i consultar molts altres recursos.

L'altre és el portal AnglesOnline...

Ja no hi ha excusa... així que, a poliglotar-se !... anam a estendre la nostra cultura pel món i a aprendre el millor de les altres!...

A la revista National Geographic(ximateix)hi ha publicat un article sobre la cultura del "Tattoo", on s'explica l'ús d'aquest art sobre la pell que en fan diferents ètnies, cultures o tribus urbanes... és un bón documental per apendre unes quantes coses sobre els tatuatges d'arreu del mon.


Brasil

El tint de l'arbre Xingu, un arbre que creix a la Conca de l'Amazones, serveix per elaborar els tatuatges que llueixen les dones que viuen en el parc nacional del Xingu (Brasil). Aplicat amb un pal petit, les marques és fan en un disseny lineal, amb cada línia és representa l'estat de la noia i si compleix els requisits per casar-se. Els tatuatges duren 6 mesos.




Samoa

Samoa és considerada l'epicentre de la cultura del tatuatge tribal al Pacífic Sud. Al contrari que a la resta de la Polinèsia, aquí la cultura del tatuatge mai morirà. El tatuatge és. considerava una part integral a la iniciació a la cultura Samoa, principalment pels homes, però també per a les dones, les marques es fan a la pubertat. Els tatuatges dels homes representen sovint la canoa tradicional de Samoa.




Nova Zelanda

La cultura del tatuatge va ser proscrita en el passat, aquesta tradició tribal ha experimentat una renovació recent entre la gent maorí de Nova Zelanda i d'altres cultures de la polinèsia. Las marques facials completes, o el "moko", tal com mostra aquest Cap Maorí, és el més comú a Nova Zelanda.




Etiòpia.

Una dona Mursi de la vall de l'Omo (Etiòpia meridional) s'adorna amb marques a la cara i una placa al llavi, considerades les mostres de la bellesa entre els Mursi.




Burkina Faso

Per a molts homes de l'oest d'Àfrica, marcar-se amb una cicatriu és una forma d'iniciació tribal i d'una mostra de valor. Fet amb unes fulles d'afaitar, el dolorós procés comença a la pubertat i continua a l'edat adulta. Cada tribu té dissenys del tatuatge diferents i distintius; Les marques d'aquest home indiquen el seu llogaret i el seu clan, però també són símbols de màgia negra per protegir-se dels mals esperits.




Nova Zelanda

La cultura maorí té una llarga tradició de tatuatges, es va imposar durant segles fins que cap a l'any 1800 els europeus la van proscriure. Aquests homes de Auckland pertanyen al "Anti-European Black Power Group ". Els seus tatuatges són una combinació d'art maorí tradicional del tatuatge, anomenat "moko", i símbols escollits dels que utilitzaven el grup "U.S. Black Power movement " dels anys '60. A la foto, un membre de la brigada maorí.




Japó

Dins de la cultura dels mafiosos japonesos, els Yakuza s'omplen els seus cossos amb tatuatges amb motius mitològics. Els tatuatges també es consideren una mostra en la iniciació a la màfia. El procés (ara realitzat amb les tècniques més modernes del tatuatge) pot arribar a durar fins a dos anys abans no s'hagi completat. Els tatuatges s'admiren pel seu color i patrons.




USA (Califòrnia)

La tribu californiana, aquests homes (fotografiats sota el Golden Gate Bridge a San Francisco) son líders del moviment modern local de "Primitivism". La tribu té una sala de tatuatges que fa tan sols la marca tribal. Varis dels artistes del tatuatge han viatjat fins a Borneo i han après l'art dels Caps tribals.




Panamà (Illa de San Blas)

Els indis Cuna viuen aillats a les illes de San Blas, davant la costa panamenya. Coneixen a les dones de Cuna, com aquestes dues germanes albines, per les seves marques del coll i els anells del nas. En la fotografia les dos germanes van vestides amb les tradicionals " molas", teles decorades amb patrons vistosos, coneguts arreu del mon. Dins de la cultura Cuna, els albins, anomenats "fills de la lluna" són tractats com èssers sagrats.




Etiòpia (cristians)

Encara que els tatuatges són considerats primitius per la majoria del etíops, mols cristians " Coptic", com aquesta dona Lalibela, es tatuen creus per demostrar la seva fe forta. Aplicat amb agulles, les marques s'estenen voltant el coll i poden arribar fins al pit.




A algun lloc del món

Sense comentaris...


© National Geographic (menys les últimes)

Aquest dissabte, 26 d'abril, es celebrarà la tercera diada de Formentera a la vila de Gràcia de Barcelona i organitzada per la Comissió de Festes de Santa Maria.

Reproduiexo el programa que la CFSM ha publicat a la xarxa.

III Diada de Formentera a la Vila de Gràcia

Per tercer any consecutiu la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM) organitza aquest proper dissabte 26 d'abril la seva III Diada de Formentera a la Vila de Gràcia amb l'ajuda de la coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia i amb la col·laboració del Consell de Formentera i de l'Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia.


Com en els darrers anys, la III Diada de Formentera a la Vila de Gràcia adopta el mateix format que les dues edicions anteriors. Aquest dissabte 26 d'abril a partir de les 17:00 hores es té previst que s'iniciïn les seves activitats amb la projecció del documental Aigua Clara amb la presència del seu director, Carmelo Convalia i de l'historiador formenterer Santiago Colomar a la capella de Lluïsos de Gràcia, a la plaça del Nord (canvi respecte al cartell d'abaix). Es tracta d'un documental que segueix la línia temporal de la vida d'un mariner anarquista, Joan Colomar Torres, per fer un recorregut històric des de l'any 1913 fins la mort del dictador, posant especial atenció a la colònia penitenciària que va haver-hi durant els anys 1940 i 1942 a l'illa de Formentera, coneguda amb el nom de Sa Colònia o Es Campament, on arribaren a haver uns 1500 presoners republicans de tot arreu. A més a més el documental visualitza la Formentera rural i l'emigració de principis del segle XX i repassa els seus progressos, l'arribada de la II República i els esdeveniments que es varen viure a l'illa durant la Guerra Civil.


A partir de les 19:00 hores s'iniciarà la Cercavila a la plaça Rius i Taulet i des d'on partirà el seu recorregut pels carrers més emblemàtics de la Vila de Gràcia amb la presència de les diferents colles de cultura de Gràcia i les colles de ball popular de Formentera, que realitzaran una mostra del seu ball típic al final de la Cercavila, a la plaça de la Virreina, on al mateix temps hi haurà el típic convit d'orelletes (pasta dolça) que es fa durant una ballada popular formenterera.


A les 21:00 hores a la plaça del Nord es realitzarà un tast de la gastronomia típica de les Pitiüses realitzada amb productes locals de l'illa, que fan d'ella una gastronomia peculiar marcada pel seu aïllament temps enrera. Acte seguit es podrà gaudir a la mateixa plaça del Nord d'un concert de Rock Illenc amb l'actuació del grup formenterer 4 de Copes i de l'eivissenc Pota Lait, aquest últim mític durant els dos anys anteriors de la Diada.


En les dues edicions anteriors, la Diada es va convertir en un punt de trobada que va tenir la sort d'aplegar a un gran nombre de gent, la majoria d'ella estudiants pitiüsos a Barcelona i molts d'illencs que resideixen durant tot l'any a Catalunya, així com també amics amants de l'illa. Per això mateix, la Comissió de Festes de Santa Maria us vol convidar un any més a la tercera edició de la Diada, per tal de fer d'aquesta la consolidació d'un punt d'encontre entre tots els illencs i Catalunya per tal de fer més fort el vincle que tenim entre la cultura, la llengua i la identitat que ens uneix.


Comissió de Festes de Santa Maria

Fantàstic curt del dibuixant italià Bruno Bozzetto on explica l'història de les civilitzacions. Sigui quin sigui el nostre final... en acabar l'herba ho cobrirà tot!... us recoman que mireu les històrietes de Bozzetto realitzades en flash (ximateix).

“Imatges per la dignitat” és el nom d'una exposició impulsada per l’entitat Fotógrafos por un Mundo sin Guerras y sin Violencia que s'ha vist a Formentera, Barcelona... i d'altres ciutats, a on s'exhibiren més de vuitanta imatges realitzades per una quarantena de fotògrafs professionals d’arreu del món, sovint en països en guerra o amb problemes socials extrems, deixant de banda paternalismes i actituds compassives.


El cartell que es va poder veure a Formentera fou el que hi ha més avall, amb la fotografia de Fernando Moleres.

Worlds apart: aquest és el títol de la cançó que va fer Bruce Springsteen i que va versionar Maria del Mar Bonet amb el títol Mons a part i que reflexa la història d'una trobada entre civilitzacions, personificada en el món de la parella.


Amb aquesta aplicació podreu escoltar la cançó del Boss. La versió de la nostra "Boss" la podreu trobar en aquest enllaç de youtube (aximateix)

Ja fa alguns anys que varen aparèixer els resultats d’un estudi oceanogràfic dut a terme en el buc Hespèrides i realitzat en el mar catalano-balear per a investigar el fons marí amb les noves tècniques que es disposaven en aquell dia, cap allà l’any 2000.

El resultats foren en el seu dia sorprenents degut a les noves dades que es revelaren sobre la superfície marina. Sense ànims de reproduir tots els resultats de l’estudi, m’agradaria destacar-ne alguns dels que es varen aconseguir doncs no deixen de ser sorprenent avui encara... no tan sols pel que signifiquen (que fotre!... prou important és), sinó per la proximitat en que es troben de casa nostra (el més proper 8,5 milles nàutiques des del far de la Mola) i per l’enorme desconeixença que en tenim d’ells. Ja ho diuen alguns científics, coneixem més detalls de l’univers, de les galàxies i els sistemes planetaris a anys llum de distància, que sobre els oceans i els fons que els sostenen que tenim al nostre costat.

Una de les finalitats de l’estudi fou crear un nou mapa batimètric del fons marí, fent una cartografia en 3D de la superfície del fons de la mar. En aquest estudi es desvetllar l’existència de tres illes submergides entre les illes de Formentera, Eivissa i Cabrera, aquestes illes es troben a poc menys de 200 metres de profunditat. Fa 18.000 anys, durant l’ultima glaciació, quan el nivell de la mar baixà fins a 200 metres aquestes illes es trobaven emergides, juntament amb una gran illa formada per les Pitiüses i una altra més grossa encara per les Gimnèsies, la més gran de “les noves illes” formaria una superfície més extensa que la que forma Formentera avui dia, de 85 kilòmetres quadrats.



A la imatge es pot observar una vista d’aquest estudi batimètric del fons marí on s’observa la situació geogràfica d’aquestes illes. Els monts (ara submergits) reben el nom d’Emile Baudot (a 42,5 milles nàutiques des del far de la Mola), de Mont Ausias March (a 8,5 milles nàutiques des del far) i de Mont dels Oliva (més proper a Eivissa i a 23,6 milles de la Mola).

Un altre resultat de l’estudi fou la descoberta de l’existència d’una regió d’uns 500 Km2 d’origen volcànic al sud de l’Illa de Mallorca, al voltant del mont Emile Baudot, amb la presència d’uns 118 cons volcànics (adormits!). Tanmateix al seu voltant existeix una zona on s’ha detectat la fuita de gasos (metà, diòxid de carboni), petroli... a la superfície.



Un altre punt és la descoberta de que els sediments marins dipositats als marges continentals es podrien desestabilitzar (per terratrèmols, sobre-excavacions, ràpides descomposicions...) produint lliscaments marins cap al fons de les enormes parets verticals (de fins 3000 metres) i ocasionar la destrucció de cablejats, canonades submarines, així com produir grans onades (tsunamis!)...

Així que... ximateix tenim illes del passat, volcans adormits... i tsunamis pels que resarem perquè no es produeixin.

Doncs ja podem cuidar aquesta mar, tan “nostrum” que ens la creiem, tan tranquil•la que mos pareix... perquè si mai s’enfada, de ben segur tenim les de perdre.

M’agradaria indicar-vos un lloc web (aquí mateix) des d’on es pot abaixar un mapa 3D (per obrir amb el Google Earth) des d’on es pot consultar la toponímia del mar catalano-balear... no tan sols el que emergeix de les aigües té nom... tenim un fons marí ple de topònims.

Navegant per la xarxa he trobat un blog on hi havia aquesta fotografia d'una pintada en un mur de l'autopista d'Eivissa (a l'alçada de Sant Rafel)...

Ben bé pareix que a ses nostres illes ses pageses han canviat es senalló per sa pastera.

A n'aquesta adreça (Prinsengracht 263) d'Amsterdam va ser on la família Frank es va refugiar i amagar dels nazis mentre durava la II Guerra Mundial, van aguantar amagats durant dos anys, fins qua algú (hi ha sospitosos, però encara no es sap qui) els va delatar.

Anna Frank va ser una de les nombroses víctimes de la persecució als jueus per Hitler. Quan Hitler va arribar al poder l'any 1933, els Frank decideixen anar a viure a Holanda. L'any 1940 els nazis alemanys ocupen el país, els Frank intenten esquivar-los amagant-se. L'any 1942 Otto Frank, la seva dona Edith Holländer i les seves filles Margot i Anna es van refugiar en aquesta casa del carrer Prinsengracht. Més tard s'unirien a ells Hermann i Auguste van Pels, el seu fill Peter i Fritz Pfeffer.

La casa on es van amagar és ara el museu "Anne Frank Huis" (La casa d'Anna Frank). Realment la visita a la casa és captivadora, i contemplar com aquella pobra gent s'amaga dels nazis és impactant... crec que una visita a Amsterdam és mereix una ullada a n'aquest indret.

L'edifici consta de dos parts; una "casa de davant" i una "casa del darrera". Al davant funcionava l'empresa d'Otto Ftank, que incluia un magatzem a la planta baixa i a les plantes superiors, les oficines i un dipòsit. A la casa del darrera hi vivien els 8 amagats.

Durant la seva estada a la casa del darrera, Anna Frank escriu el seu diari en el que descriu la vida cotidiana de la seva família i companys d'amagatall, l'aïllament i la por a ser descoberts.

Allò que els hi feia tanta por al final va passar, algú els va delatar, els alemanys els van raptar i els van tancar en camps de concentració. Anna Frank va morir de tifus al Camp de concentració Bergen-Belsen el març de 1945 (fa 63 anys).

L'unic que sobreviurà serà el pare, Otto Frank, que va sobreviure al camp d'extermini d'Auschwitz. I serà qui s'encarregarà de donar a coneixer al mon la seva història amb el diari de la seva filla. El diari es publicarà per primera vegada a Holanda l'any 1947 i serà traduït a més de 60 idiomes.

Us recomano la web de l' 'Anne Frank Huis' http://www.annefrank.org/ per si voleu coneixer tot de detalls de la història que en aquell lloc va passar.

Dimarts passat va fer 7 anys que ens va deixar Eugeni Jofra Bafarull "Eugenio", va morir l'11 de març del 2001. Però ens va deixar un bon llegat: un munt d'acudits.

Encara està present a la meua memòria quan durant un viatge amb la família pel nord de la península ibèrica, varem parar a una benzinera i compràrem un casset d'acudits de n'Eugenio... crec al final es va ratllar la cinta de tant escoltar-la. Potser era una cinta de benzinera però era realment bona.

A la xarxa hi ha molts dels acudits que contava amb els seu estil singular, el seu posat característic, la seva cigarreta i el seu combinat!... You tube n'és una font "inesgotable". Hi ha molta gent que li ha fet tributs a Internet, com per exemple el que es troba a eugenioforever, i al portal d'humor en català "acudit".

Vos adjunt l'enllaç a alguns vídeos dels que ronden per YouTube.