El 10 de juliol del 2010 no sé si hi havia 1 milió de persones ò 100 mil manifestant-se a Barcelona, el que sí que hi havia era molta gent emprenyada. Molta més n'hi ha que no hi va poder ser i molta que hi va ser a diferents ciutats del món com Sant Sebastià, Tolosa, Brussel·les, Londres, Dublín, Washington i Nova York.

Estam jugant una partida contra un equip de ha comprat els àrbitres. Hem de triangulitzar per guanyar el partit i deixar d'estar emprenyats d'una vegada, però hem d'utilitzar el triangle de l'èxit (1). Només ens fa falta una idea i tenir-la clara (la independència és bona), bastant d'olfacte i molt coratge... molt coratge, només així podrem aspirar a l'èxit.

Ahir em vaig comprar la revista TimeOut-Barcelona on hi sortia un reportatge sobre la nova generació de músics que tenim a les terres catalanes. D'entre els grups i músics apareixen el grup mallorquí Oliva Trencada, que com diu la revista que edita el grupcultura03 és un grup entre el folk nord-americà i la música popular mallorquina...
...m'han agradat!

Aquí mateix us deix la seva cançó xoriguer mayday!

Durant aquesta setmana que ara entrarem he decidit fer una prova culinària, he decidit no cuinar i menjar bé (amb les calories contades)... he cridat a dietapack.com i m'he encarregat el menú de la setmana. Demà dissabte me'l duran a casa i començarà la setmana de la prova.

Per cert la imatge de l'home de bistecs
és obra dels germans mingarro (brosmind studio)
i portada de la revista étapes número 4.

Estirau de la cadena en acabar.

Les móres del patí, aquesta fruita formada per nombroses drupes petites, com les síl·labes formen les paraules, ja han madurat. La cianidina (colorant responsable del color morat de la fruita) ha aparegut, ja ens les podem menjar...

No són de l'espècie de morers que tenim per l'illa, però pertanyen a la família. No són tan bones com les que collíem a ca sa güela, però les drupes, la forma del fruit i el color morat em transporta a èpoques passades on de cada tres que collíem i posàvem al plat, una anava a la boca. I al final collíem les mores verdes (bé vermelles però encara no havien madurat) i ens les fregàvem a les mans per treure el color morat dels dits. Aquesta història és passat i del passat només en queda record, però a més és una grata vivència i per això l'he transformat en commemoració.

Cal que tornem a ser valents... com diu un conegut ens estant fotent amb el que volen i a més sense vaselina. Polítics corruptíssims, polítics que no aixequen dos pams de terra i s'han deixat el cervell a la sola de la sabata i que aspiren a convertir-se amb el patró del nostre vaixell... jutges injustos polititzats, personatges que es fan dir periodistes, botiflers...

Com es pot anar endavant si has de carregar amb una colla de xinxes, que a part de xuclar-te la sang t'obligen a anar descalç. Les xinxes són unes llondres ignorants (d'intel·ligència obtusa) i volen que ho siguem tots... -"La malatia de l'ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància"- diu Amos Bronson.

Si voleu baixar per un instant a l'infern i beure el pixum dels dimonis, anau a una terrassa a ple Sol (simularà l'escalfor de l'indret) i demanau una cervesa, esperau que perdi l'espuma i que el Sol hagi fet la seva feina escalfant i transformant el beuratge, aleshores posau en contacte el vostres llavis amb el líquid, assaboriu-lo i empassau-vos el "pixum de dimoni"... hi ha coses repugnants a la vida, i això és una d'elles... però tot té el seu perquè:

La pèrdua del gas de la cervesa és un mal col·lateral que ho fa més repugnant encara. Una solució que li trobo és quedar per fer una cervesa al solpost o a la nit, però també serveix beure ràpid i guanyar la partida al Sol. (3)

Les coses no són el que són,
sinó el que la gent pensa que són.

Una platja a l’agost pot ser un ideal de vacances
o una tortura per a la pau íntima.
“Piensa, es gratis”
Joaquín Lorente

Tenc ganes de tornar-me a submergir fins allà on pugui descobrir nous “peixos per menjar” o coses noves, i pensar el que són o deixen de ser. Això sí, fent cas a les regles dels bussejadors i mai emprendre el camí sol... algú més s'hi apunta?.

I si bé és cert que les coses no són el que són, no hem de faltar mai a la veritat, ni donar peu a la intoxicació de la realitat, doncs hi ha persones que tenen molta imaginació i no imaginen res de bó.

Salut,

Massa personatges ens impedeixen fer topless amb les nostres vides. Hauriem de prendre un poc d'Obladibladà per poder-nos divertir una mica. Avui és una nit per cremar mals esperits, jo en tenc una llista ben grossa, però crec que si els cremés tots la temperatura del planeta pujaria un bon parell de graus, així que els seguiré maleïnt.

Obladi Oblada (The Beatles)

Desmond has his barrow in the market place...
Molly is the singer in a band...
Desmond says to Molly "Girl, I like your face"
And Molly says this as she takes him by the hand...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on.

Desmond takes a trolley to the jewelry store...
Buys a twenty carat golden ring...
Takes it back to Molly waiting at the door...
And as he gives it to her she begins to sing...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on.

In a couple of years they have built a home sweet home,
With a couple of kids running in the yard,
Of Desmond and Molly Jones... (Ha ha ha ha ha)

Happy ever after in the market place...
Desmond lets the children lend a hand...
Molly stays at home and does her pretty face...
And in the evening she still sings it with the band...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on.

In a couple of years they have built a home sweet home,
With a couple of kids running in the yard,
Of Desmond and Molly Jones...
Happy ever after in the market place...
Molly lets the children lend a hand...
Desmond stays at home and does his pretty face...
And in the evening she's a singer with the band...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on...
Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
Lala how the life goes on.


And if you want some fun...take Ob-la-di-bla-da (Thank you)

Obladí Obladà (en Català)

Desmond té una parada en el mercat
Molly és la cantant d'un grup
Desmond li diu a Molly, "Nena, m'agrada la teva cara"
I Molly li diu agafant de la mà
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida

Desmond agafa un tramvia i se'n va a la joieria
Compra un anell d'or de vint quirats
L'hi porta a Molly que l'espera a la porta
I al donar-li ella comença a cantar
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida

En un parell d'anys han format una llar dolça llar
Amb un parell de nois corrent pel pati
de'n Desmond i na Molly Jones
Des de llavors viuen feliços en el mercat
En Desmond deixa que els nens li donin un cop de mà
Na Molly es queda a casa maquillant-se la careta
I a la nit segueix cantant amb el grup
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida

En un parell d'anys han format una llar dolça llar
Amb un parell de nois corrent pel pati
de'n Desmond i na Molly Jones
Des de llavors viuen feliços en el mercat
En Desmond deixa que els nens li donin un cop de mà
Na Molly es queda a casa maquillant-se la careta
I a la nit segueix cantant amb el grup
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida
Obladi oblada, la vida va en sostenidors
Lala, així va la vida

I si vols divertir-te una mica
Pren Obladiblada
Gràcies.

L'any 1977 es va enviar a l'espai la sonda Voyager 2 per a connèixer l'Univers, l'any 1990, quan es trobava uns 4000 milions de quilometres de la Terra, va girar l'objectiu de la càmera (idea de Carl Sagan) cap a nosaltres i va fotografiar la terra... i es va constatar que no som més que una brosa de polç a la lent d'un objectiu, no som més grans que un pixel... avui la sonda es troba a més de 13000 milions de quilometres.

Diumenge passat feina de bon caminar per la tarda, que pel matí plovia... a aquella hora ja començava haver-hi moscards (i fotre quins analimalots!, si et piquen t'arranquen el braç) per devora sa Sagrada Familia (ò Holy Family en anglès).

Va ser una tarda avorridota... sort n'hi va haver de les fotos.

Aturau-lo!!!... No el deixeu saltar!!!...


Aquí teniu els soldats romans de Pilat en versió moderna, vigilant Jesús.


Passeig a 360º

Pel Passeig de Sant Joan hi havia coloms.




i en Clavé encara hi és també...

A vegades desitjaríem poder anar al cul de món i fer-hi un forat per saltar al nostre món paral·lel, i així poder refer algunes de les decisions que varem prendre aquell dia que perdérem el món de vista, potser també per crear-hi un nou lloc, on donar la benvinguda als bons i treure del món als dolents... deixar enrere el teatre de la vida humana del vell món (carregat de drama, intoxicat d'obres políciaques, de musicals polítics que ens entabanen i comèdies econòmiques que fan plorar) i crear-nos el nostre propi home-cinema (o món-cinema) on poder veure i viure el que desitgéssim i com volguéssim. Viure en una masia-món o en un edifici-món amb un sòl pis, sense primer ni tercer...

Tot això és una anada d'olla, doncs per ara els mons paral·lels només existeixen filosòficament, i ja sabem com són les coses filosòfiques, a tothom li agraden però ningú les aplica... però almenys durant el rato que hem estat creant-nos els nostre món paral·lel, hem estat fent els planells del nostre altre món... i perquè no, podem fer una requalificació de terrenys en aquest món que ja tenim i construir-hi la nostra vida futura...

Aturem el món!, mirem qui ens està dopant, expulsem-lo del "tour" i tornem a pedalejar tots junts...

Fotre, quanta filosofia, no?!

Aquest és la meva petita aportació per a la fixació del diòxid de darboni atomosfèric. Són les meves quatre plantes... que a part de reduir la quantitat de CO2 a l'aire que respiram fan polit, tu!!!!... i amb el romaní i els llimons, d'aquí un temps hi faré unes costelletes de cabrit, mmmm...

Ximateix fa pinta que'ls majorals fa dies que no passen per aquí i, com diria una bona amiga, el més calent és a l'aigüera... no hi ha res al seu lloc, tot està desendreçat... i tot està per fer!!... no hi ha dubte, Això és Ca'n Pixa!...