Petita oda en dijous
Joan Brossa

Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bóta;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren
Que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.

Rondalla eivissenca
(Marià Villangómez)

Sense llibres ni dibuixos.
Però vells fulls es giraven,
invisibles, i es tenyien
els ulls encantats d'imatges.

«Això vol dir que era»... I és,
reviu en cada contança.
«Vol dir que era»... això -els infants
són tot orelles-: paraules.

Venien de lluny, prenien
color de la nostra parla,
les deia la majoreta,
ronda de ressons, rondalles.

Camps verds de la primavera,
racons de cuina fumada;
i evocant lladres i «moros
mulatos», prínceps i fades,
aquella veueta antiga
substituïa el paisatge.

Entremaliats i alegres,
els barruguets* s'acostaven:
fins quan semblen fer un favor,
sol ser una mala passada.

La «bruixa cisera»* duia
fosc el vestit, negra l’ànima,
i tot era esglai i por
amb la «cabra encabronada»*.

El Babaluet* terrible
per dins coves s'amagava
laberíntiques; prenia
formes d'un vell Minotaure.

El gegant deia, ensumant:
-« Sent olor de carn humana!»
«Conte fora, conte dins»,
un comença on l’altre acaba.

No el «conte de s'enfadós»,
sinó el que més desenfada.
Allá, amb les portes a coll,
en Pere Bambo passava.


* Barruguet: Personatge mitològic, molt emprenyo, que es fica per tot; Veu a EEIF.
* Bruixa Cisera: es suposa, bruixa que captiva la gent.
* Cabra encabronada: Cabra enfadada.
* Babaluet: Bou encantat que hi ha a dins una cova; Veu a EEIF. També sinònim de babau, llondro; veu a GREC.

Aquestes, les que adjunt en els següents enllaços, corresponen a una col·lecció que ja havia anomenat a Formentera 1975: En Pep es patró de la Dolores; Turistes mirant per la finestra.

* http://www.flickr.com/photos/rodolfoto/sets/72157611166463295/with/3159992627/

"La vida según Quino
… Pienso que la forma en que la vida fluye está mal. Debería ser al revés: Uno debería morir primero para salir de eso de una vez.

Luego, vivir en un asilo de ancianos hasta que te saquen cuando ya no eres tan viejo para estar ahí.

Entonces empiezas a trabajar, trabajar por cuarenta años hasta que eres lo suficientemente joven para disfrutar de tu jubilación. Luego fiestas, parrandas, drogas, alcohol. Diversión, amantes, novios, novias, todo, hasta que estés listo para entrar a la secundaria…

Después pasas a la primaria y eres un niño (a) que se la pasa jugando sin responsabiliddes de ningún tipo…

Luego pasas a ser un bebé, y vas de nuevo al vientre materno, y ahí pasas los mejores y últimos 9 meses de tu vida flotando en un líquido tibio, hasta que tu vida se apaga en un tremendo orgasmo…

¡¡¡ESO SÍ ES VIDA!!!"

Quino

Fa cosa de dos mesos,  una amistat va agafar un tovalló de paper (d'aquells que no eixuguen  que et posen a damunt les taules dels bars), i va fer la figura de dalt. Havíem d'endevinar que simbolitzava allò... i és que realment hi ha coses a la vida que cadascú ho veu com la seva imaginació li dibuixa. Després de molt sucar neurones i de no treure'n es suc clar ens va dir el que la seva imaginació li havia esbossat.

El primer escrit ha trigat en arribar, més d'un mes... Emperò permeteu-me que el primer després de l'últim serveixi per agraïr el favor que m'han fet durant tots aquests 30 anys totes les persones que estim.
Moltes Gràci_s són poques gràci_s per valtros.