Rondalla Eivissenca...
24.9.10
No no!... no va de les rondalles d'abans que ens explicaven als formenterers els governants de l'antic Consell d'Eivissa... tot i que feien por, la bruixa cisera tenia el comandament, estava tot ple de fameliars que no feien feina i en Pere Bambo ens governava!...
Encara que, pensant-ho bé encara passa, les històries es repeteixen. Des del nou Consell d'Eivissa ens han explicat una història; diuen que volen abocar "la merda" del port d'Eivissa a les Aigües de Formentera i posar en perill el medi de la nostra illa... Lo fotut de la història és que no es cap rondalla que al final tingui alguna moralitat, és real... INDIGNAMENT REAL!... Des de la seu eivissenca es pensen que el formenterers hem de seguir claudicant als seus desitjos... i aquests són els progressistes!... que el Senyor els agafi confessats, si no és que abans el Senyor de baix se'ls acaba emportant.
Encara que, pensant-ho bé encara passa, les històries es repeteixen. Des del nou Consell d'Eivissa ens han explicat una història; diuen que volen abocar "la merda" del port d'Eivissa a les Aigües de Formentera i posar en perill el medi de la nostra illa... Lo fotut de la història és que no es cap rondalla que al final tingui alguna moralitat, és real... INDIGNAMENT REAL!... Des de la seu eivissenca es pensen que el formenterers hem de seguir claudicant als seus desitjos... i aquests són els progressistes!... que el Senyor els agafi confessats, si no és que abans el Senyor de baix se'ls acaba emportant.
Però bé... la història avui va d'un poema musicat (la música no l'he pogut trobar a la xarxa. La canta Josep Tero al seu disc Primeres Cançons) del gran poeta eivissenc Marià Villangómez, tot un referent de la cultura.
Rondalla eivissenca
(Marià Villangómez)
Sense llibres ni dibuixos.
Però vells fulls es giraven,
invisibles, i es tenyien
els ulls encantats d'imatges.
«Això vol dir que era»... I és,
reviu en cada contança.
«Vol dir que era»... això -els infants
són tot orelles-: paraules.
Venien de lluny, prenien
color de la nostra parla,
les deia la majoreta,
ronda de ressons, rondalles.
Camps verds de la primavera,
racons de cuina fumada;
i evocant lladres i «moros
mulatos», prínceps i fades,
aquella veueta antiga
substituïa el paisatge.
Entremaliats i alegres,
els barruguets* s'acostaven:
fins quan semblen fer un favor,
sol ser una mala passada.
La «bruixa cisera»* duia
fosc el vestit, negra l’ànima,
i tot era esglai i por
amb la «cabra encabronada»*.
El Babaluet* terrible
per dins coves s'amagava
laberíntiques; prenia
formes d'un vell Minotaure.
El gegant deia, ensumant:
-« Sent olor de carn humana!»
«Conte fora, conte dins»,
un comença on l’altre acaba.
No el «conte de s'enfadós»,
sinó el que més desenfada.
Allá, amb les portes a coll,
en Pere Bambo passava.
* Barruguet: Personatge mitològic, molt emprenyo, que es fica per tot; Veu a EEIF.
* Bruixa Cisera: es suposa, bruixa que captiva la gent.
* Cabra encabronada: Cabra enfadada.
* Babaluet: Bou encantat que hi ha a dins una cova; Veu a EEIF. També sinònim de babau, llondro; veu a GREC.
0 comentaris