Petita oda en dijous
Joan Brossa

Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bóta;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren
Que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.