Des de l'agost (on ens fèiem ressò de l'avanç de les obres a l'escrit "No s'hi valen nyaps") fins a dia d'avui la bassa de reg de Formentera pareix que va en marxa, i al mateix ritme que avancen les obres va canviant la fesomia al voltant del Parc Natural, a on es pot observar un nou pujolet (el pujol de la bassa).
Cada dia, per aquestes dates, per postres a casa sempre hi ha una bona tassa de Salsa de Nadal i coc per banyar-hi!...
La recepta... doncs cada casa té la seva, i en algunes tan ben guardades com el beuratge d'en Panoramix. Com a base de totes les salses de Nadal hi podrem trobar:
- Ametlles. - Sucre. - Ous. - Caldo de carn (a casa pollastre o gallina). - Tot espècie (barreja preparada a la botiga). - Safrà. - Canyella. - Claus d'olor. - Sal. - Pebre.
Finals de desembre, repòs illenc, companyia de la família, ses al·lotetes creixen, s'espavilen i em sorprenen cada dia... al patí el pi creix per cada dia més, i a primera hora de la tarda la seva ombra ja és allargassada... És Nadal, és Formentera.
En Josep Maria de Segarra creia que el Nadal és com un cant:
“Per esborrar la gran malenconia
del nostre món atabalat.
Del nostre món cansat i gris
de miserables coses velles
emmascarades de vernís”.
També per ell és un retorn al temps en què era un infant. Un retorn a un espai invisible, únic, on “la ciència i la paraula no descobreixen el llampec diví”.
Crec que el Nadal, igual com deia en Jordi Bilbeny amb paraules de JM. de Segarra:
A partir d'una vinyeta den FER (publicada al diari AVUI 22/11/2008) creada a partir de la notícia sobre unes pintades aparegudes al mur de Montjuïc de BCN on els feixistes van assassinar al President de Catalunya LluísCompanys, escrites en contra del mateix President i segurament gargotejades per algun dels molts feixistes que encara queden vius d'aquella època, o potser per algun dels molts que han tornat a néixer, m'ha ajudat a indagar sobre la vida i obra de BertoltBrecht ... i és a aquesta i gràcies a la web Magisteri Teatre que he trobat aquest text que adjunt més avall "Si els taurons fossin persones"... no explica res que no sapiguessim, el domini del peix gros sobre el petit, emperò aquesta metàfora sobre la vida del capital està prou bé, fotre!.
Tornant a la frase que m'ha permès connectar amb Brecht, aquesta no és cap altre que la que apareix a la vinyeta que us he comentat de FER: "HEM DERROTAT EL NAZISME, EL FEIXISME, EL FRANQUISME... PERÒ LA GOSSA QUE ELS VA PARIR SEGUEIX VIVA."
I ja es sap que les gosses poden tenir una gran llorigada de cadells... i ara pasturen i corren salvatges pel món!!...
SI ELS TAURONS FOSSIN PERSONES - BertoltBrecht
La filla petita de la seva patrona va preguntar al senyor Keuner: "Si els taurons fossin persones, serien aleshores més amables amb els peixos petits?" "Evidentment ?va dir el senyor K.-. Si els taurons fossin persones, farien construir dins el mar unes caixes molt grosses per als peixos petits, i hi posarien tota mena d'aliments, tant vegetals com animals. Procurarien que l'aigua de les caixes sempre fos neta, i prendrien tota mena de mesures sanitàries. Per exemple, quan un peixet es fes mal en una aleta, li posarien de seguida una bena, perquè el peixet no se'ls morís abans d'hora, als taurons. Per tal que els peixets no s'ensopissin, hi hauria grans festes marines, perquè els peixets alegres són més gustosos que els tristos. Naturalment, també hi hauria escoles, dins les enormes caixes. En aquestes escoles els peixets aprendrien com cal nedar per ficar-se dins la gola dels taurons. Aprendrien, per exemple, geografia, perquè així poguessin trobar els grans taurons que jeuen mandrosos en algun indret. Com és lògic, res no hi hauria de més important que la formació moral dels peixets. Els peixets haurien d'evitar qualsevol inclinació baixa, egoista, materialista o marxista, i si algun d'ells demostrava tenir aquestes tendències, hauria de ser denunciat immediatament als taurons. Si els taurons fossin persones, es farien ? com és lògic- la guerra els uns als altres per tal de conquerir caixes i peixets estrangers. Aquestes guerres les farien fer als seus peixets. Ensenyarien als peixets que entre ells i els peixets dels altres taurons hi ha una diferència enorme. Els peixets, proclamarien, són muts, com tothom sap. Però callen en llengües diferents, i per aquesta raó no es poden entendre. A cada peixet que, durant la guerra, matés dos peixets enemics, dels que callen en una llengua estranya, li posarien una petita condecoració d'algues marines i li donarien el títol d'heroi. Si els taurons fossin persones, també tindrien un art, naturalment. Hi hauria boniques imatges on les dents dels taurons serien representades en colors esplèndids; les seves goles apareixerien com a jardins paradisíacs en els quals hom pot saltar i ballar. Els teatres del fons del mar mostrarien com uns peixets, plens d'un coratge heroic, neden amb entusiasme cap a les goles dels taurons, i la música seria tan bonica, que els peixets, al compàs de les seves notes, amb l'orquestra al davant i bressats pels pensaments més deliciosos, es llançarien dins la gola dels taurons. És evident que també hi hauria una religió, si els taurons fossin persones. Ensenyaria que els peixets només comencen a viure de debò dins la panxa dels taurons. A més, si els taurons fossin persones, els peixets deixarien de ser tots iguals, com ara. Alguns obtindrien càrrecs oficials i serien situats per damunt dels altres. Els qui fossin una mica més grossos serien fins i tot autoritzats a devorar els més petits. I això no seria altra cosa que un avantatge per als taurons, perquè així podrien menjar sovint unes peces més grosses. I els peixos més grossos, els qui tindrien un càrrec, serien els defensors de l'ordre entre els peixets: esdevindrien mestres, oficials, enginyers en la construcció de caixes, etc. En un mot, començaria a haver-hi una cultura dins el mar, si els taurons fossin persones."
(Trad. Feliu Formosa)
A la webMagisteri teatre hi ha molts poemes i relats de l'autor...
Preguntes d´un treballador que llegeix:
Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?
Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?
I babilònia, tantes vegades destruïda...
Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases
De la daurada Lima vivien els constructors?
On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,
Els paletes? La gran Roma
És plena d´arcs de triomf. Qui els va alçar? Sobre qui
Vam triomfar els Cèsars? Tenia la tan cantada Bizanci
Només palaus per als qui l´habitaven? Fins i tot a la llegendària Atlàntida,
La nit en què el mar la va engolir, aquells que s´ofegaven
Aquest és el títol d'una cançó tan gran com actual!... una de les moltes d'en Quico Pi de la Serra. Un dels primers membres dels setze jutges, un dels històrics impulsors de la nova cançó, i un dels grans autors d'avui en dia... poc a poc l'estic redescobrint.
No reflexionaré sobre aquesta cançó (m'han encarregat una reflexió sobre un altre tema i ara estic saturat... ja vos la ensenyaré un altre dia), ara, podeu reflexionau-hi valtros mateixos, emperò si una cosa té Pi de la Serra és que diu les coses directament... clarament, Si els fills de puta volessin no veuriem mai el Sol.
Si algú se sent al•ludit i te ales, que no voli. el refra[ny] que cantaré es adagi de carrer, ja me’l deien al bressol: Si els fills de puta volessin no veurie[m] mai el sol.
Pot ser ens ajupim sovint; no és per hàbit ni caprici que es per esquivar el calbot i esperar el moment propici, no se si m’entens, Oriol: Si els fills de puta....
Al camp la fruïta es podreix, hi ha massa intermediaris, no hi ha planificació. Això diuen el diaris i així resa el camperol; Si els fills de puta....
A Suissa han ingressat mils de milions de cabaços, després diuen que és l’obrer el responsable dels fracasos i la manca de control: Si els fills de puta....
A ciutat anem de cul ningú s’aclareix, tot falla, ja no podem respirar. Tothom més o menys balla de l’agos fins al juliol: Si els fills de puta....
Surten al carrer, estan cansats de falses promeses, sona un tret con un fuet i cau mort, les mans esteses deixa dona fills i dol: Si els fills de puta....
Heu d'oblidar, si podeu, auests quaranta anys de glòria. A mi no em preocupa gens perquè tinc mala memòria i el cap dur com un pinyol: Si els fills de puta....
La unitat no té destí; l’univers no és cap llimona; tinc un passaport que diu: has nascut a Barcelona i per tant és espanyol: Si els fills de puta....
Jo cada cop veig més clar que el poble diu el que pensa, d’ell he apres aquest proverbi, i amb mútua complaença cantem com un home sol: Si els fills de puta....
Passa-ho bé... i si veieu en algún moment que el cel s'amaga, mirau cap amunt per veure si cap d'ells ha emprès el vol. Si és així apartau-vos no sigui que es pixi a sobre valtros (tot i que aquí sigui ca'n pixa, aquest tipus de miccions no mos agraden).
Aquest dies són dies de Panellets i moniatos, en algunes contrades també castanyes. Emperó hi ha gent que s'entesten a "tastar només les carabasses".
Em va agardar ahir atansar-me fins a una pizzeria (a uns 300km de l'Illa) i veure com els amos oferien als seus clients panellets i moniatos!.
Hauré d'encoratjar-me i provar de fer-ne... ja que amb això que en diuen crisi, recessió o creixent negatiu de l'economia costa bastant de provar-los si aquests els fan els professionals que en saben. No sabria dir-vos si aquest preu ve per culpa de "l'or negre" (que tot ho a(in)fecta) o per "l'or blau" (que per tot falta quan fa falta). Sigui com sigui... això és el que hi ha...
Fa anys que per arreu sona la música dels Aires (Aires Formenterencs)... ens van començar a cantar cançons l'any 1989 i un any més tard van gravar el seu primer disc... va ser en aquell que van gravar una cançó que va ser emblematica del grup durant els seus inicis (Visc a Formentera)... més tard en vengueren d'altres que han esdevingut himne de la cultura de l'illa (com ho és "Pàgines enrera").
Aquell primer disc "Aires Formentrencs" és va editar amb la tecnologia més utilitzada en aquell moment, o sigui casset. Emperò el temps fa "estragus", les coses es perden i les tecnologies es canvien... Allò que semblava perdut en la memòria passada ha resurgit gracis al YouTube i a la persona que s'ha dedicat a adequar aquells sons perquè es tornin a escoltar amb les orelles del present... uff!!... Bé res, que m'ha agradat tornar a escoltar aquesta cançó.
Com diu en Victorí - "Villangómez era poc amic dels homenatges..."-, des de la meva més humil opinió em donaré el luxe de creure que el vertader homenatge és aquell que fa el poble recordant l'obra i figura d'un autor.
Tanmateix, l'any 1983 el Govern Balear concedí la medalla d'Or de Balears (juntament a Francesc de Borja Moll) a l'escriptor i referent cultural a les Pitiüses, Marià Villangómez...
Degut a aquest esdeveniment Victorí Planells (UC) va publicar un escrit referit a la vida obra de Villangómez al Diari Última Hora. Uns anys més tard la revista Eivissa va publicar aquest escrit, que és el que us adjunt més avall.
La figura de Villangómez, lloada amb les paraules d'un altre referent cultural com és Victorí Planells, em serveix per guiar-vos fins a un lloc a la xarxa des del que he pogut descarregar aquest escrit... potser ja el coneixíeu, o potser no!... des d'aquí he pogut consultar nombrosos articles publicats a la nostra terra... n'hi ha, i no pocs, que fan esment a la geografia, antropologia, biologia i cultura en general de les nostres illes, i com no, de les nostres terres a la península. Són articles que han estat publicats arreu, en revistes dels Països Catalans (des de fa molts anys). Aquest indret és el Raco.cat i hi trobareu, com diu el títol, Revistes Catalanes amb Accés Obert... val la pena navegar fins aquí i atracar-hi un rato.
El text que segueix el firmà en Victorí l'any 1983, com he dit abans, referenciant Villangómez.
Teníem la boca closa de por, naixíem orfes de terra, i la nit portava mots i ombres estranyes. Llavors tinguérem els versos d'en Marià Villangómez, clarianes que ens descobrireu l'illa: Eivissa:
«D'ara endavant, sota un cel variable,
veuràs muntanyes i petites valls, dins un anell d'escuma;
veuràs camins i cases perdudes, i els arbres i els sembrats,
i les herbes i mates que no sembra ningú».
Versos que ens feren estimar amb tendresa el pi, les margalides i roselles, l'oratge d'una tardor i un tany de romaní. També amb Villangómez, a la vora de la mar, descobrirem els somnis:
«Aquesta lluna pagesa
aquí es més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa:
ara ha pres un color groc».
I ja llavors exclamàrem amb ell:
«Bé comprenc que això és tota la meva vida».
En Josep Maria Llompart, parlant de la poesia d'en Marià Villangómez, diu que no hi ha «compromís» però tampoc cap «deserció». Cert. No hi havia temps per a panflets: l'illa volia «ésser dita», i el treball dels seus homes:
«Contempleu el paisatge estès per llargues línies,
solcs, camins, horitzons, el torrent i la mar,
i alceu-vos cap als núvols que a dalt s'esfilagarsen.
Esguardeu el treball petit, constant, de l'home,
i el mateix home mut que es perd enmig dels camps».
No hi ha deserció, ho diu la «Cançó pensarosa»:
«i eb altres de la humanitat...
Ja no sé si sóc jo mateix
o aquesta gent i aquests vells camps».
Però també és cert que la poesia d'en Villangómez ens va empènyer al compromís. Hores i hores amb n'Isidor i en Joan cercàrem «dir l'illa» amb la poesia d'en Villangómez tot repicant les castanyoles i fent sonar la flauta. A més, l'illa era i vol ésser dita en una llengua:
«Amb la terra rebien uns costums i una parla;
aquesta parla pròpia per la qual eren ells,
no uns altres; una parla de terrassans, de mariners,
que conformava el seu pensar,
no estranya als puigs, ais camps,
a l'ona repetida que els cenyia».
Record l'estiu eivissenc del 73, es volia tergiversar el nom dels mots que retrobàvem (a Mallorca parlen de gonellisme) i en Villangómez al mig d'una viva polèmica escriu un article memorable: «Macabich i la llengua de la terra»:
«Els eivissencs, gent de parla catalana com els lleidatans,
empordanesos, tarragonins o mallorquins, poden considerar
com a propi el català en completa extensió i riquesa».
Així s'acabà la polèmica. Ningú podia negar l'eivissenquisme d'en Villangómez:
«Però no renuncio —massa amples són els braços—
a tot aquest paisatge esdevingut paraules,
i el faig i el roure estimaré amb els pins».
«Puc dir terra, camí o núvol com vosaltres
puc dir germà i sentir-me entre germans
i quan dic pàtria dic els vostres somnis».
«Ens entendrem amb llengua que serà feix d'espigues,
i dins la nostra veu es gronxarà la pàtria».
Ara que en Marià Villangómez, enemic d'homenatges, rep el reconeixement de la Comunitat Autònoma, amb ell i per ell l'olor de bosc i la salabror marina estan de festa:
«El tambor ja fan sonar,
laflaütajasesent».
Sobreviurem amb els versos d'en Villangómez:
«Voler l'impossible ens cal
i no que mori el desig».
VICTORÍ PLANELLS
Última Hora, 6-XII-83
Serveixin (com diu l'escrit publicat a la revista) aquestes ratlles per testimoniar el record i l'admiració en vers a aquelles dues medalles (ments) d'Or de les Illes... i a tots aquells que d'una manera o altra fan de la cultura una eina esmolada que ens perfila el nostre temps i dona sentit a la nostra realitat.
Aquesta és una cançó del cantautor del Solsonès, d'en Roger Mas... en aquest tema ajunta passat i present, mesclant la seva tonada amb la de Pau Riba i Sisa... Un bon tema del personalissim cantautor.
El vídeo té uns quants anys... i com no, ha emergit des del youtube.
Quin botifler que està fet en Pau!... el vídeo pertany a una campanya de Nike on aquest jugador deixa clar que estima el País del costat esquerra... no em creuré que el que diu sigui fruit d'un guió escrit, crec que realment percep com a seva la propaganda d'aquest missatge retrògrad...
Copiaré un fragment d'un post del Blog L'Illa dels Déus Morts (blog que us recomano)... on ja va incidir en aquest fet.
Pau Gasol és català com jo, però quan juga amb la selecció espanyola de bàsquet s'esforça d'allò més a dissimular-ho, amb força èxit, fins al punt que ha esdevingut un ídol de l'espanyolam. Un perfecte botifler...
Emperò no oblidem que en temes importants Espanya està al final de totes les llistes!...
Com diu el Blog on he trobat aquest vídeo; De tant en tant va bé no oblidar del que som capaços.
Aquest és un vídeo d'una recopilació d'explosions de bombes nuclears... una autèntica barbaritat.
La ciència nuclear pot ser de gran utilitat, tot depèn quines mans (i quin "cervell", o cap sense ell) la fa funcionar... emperò aquest us només busca la destrucció (de vides i de llocs). Molts països han declarat tenir armes de destrucció nuclears: els Estats Units, Regne Unit, França, Xina, Índia, Pakistan... i d'altres en poden tenir i no ho han declarat: Israel, Corea del Nord...
L'energia alliberada en una explosió nuclear és de quatre tipus,
- Explosió (ona expansiva i ona tèrmica), cap a 40-60% de l'energia total. - Radiació tèrmica, cap a 30-50% de l'energia total. - Radiació ionitzant, cap a 5% de l'energia total. - Radiació residual, cap a 5-10% de l'energia total.
Els efectes de l'explosió i de la radiació tèrmica són immediats i devastadors, i s'espera que causin el major nombre de víctimes (85% dels morts atribuïts a la bomba d'Hiroshima). Però els efectes de la radiació també són molt importants, i poden manifestar-se durant un període de temps molt més llarg i afectar fins i tot a la descendència de les persones exposades a aquestes.
En Quino s'està convertint, sense demanar-ho ni potser voler-ho, en l'humorista de ca'n Pixa... i la veritat és que reflexa com ningú aquelles situacions quotidianes que vindrien acompanyades d'un - això és ca'n pixa! -.
Fa uns dies vaig aconseguir un nou llibre de vinyetes de'n Quino... Aquest nou llibre duu per títol "¡Que presente impresentable!" de l'editorial Lumen. Te vinyetes molt subtils: molt bones... aquí baix en teniu un parell (aquesta vegada no és un parell de Formentera).
D'un temps ençà, els ciutadans de Formentera podem observar les obres que s'estan duent a terme al costat de la depuradora, realitzades dins un pla de xoc per a millorar els recursos hídrics de Formentera. Aquestes passen per a construir les infraestructures necessàries per a realitzar el tractament terciari a les aigües residuals urbanes de l'Illa.
Totes aquestes noves instal·lacions es situen en els terrenys contigus a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR), adquirits pel Govern de les Illes segons indica el BOIB.
Resolució de la directora general de Patrimoni d’adscripció a la Conselleria d’Agricultura i Pesca [Govern Illes Balears] d’una porció de la finca registral de Formentera número 12.421 (parcel·la 141 del polígon 7), per a la construcció d’una bassa de regulació i emmagatzematge d’aigua residual depurada procedent de l’EDAR de Formentera, pel regadiu de la zona.
La finca de 48.053 m2 donarà cabuda a la planta potabilitzadora, a la bassa de reg (amb capacitat per a 87.000 m3 d'aigua) i l'estació de bombeig que permetrà fer arribar l'aigua als regants.
L'objectiu del tractament terciari sobre les aigües residuals urbanes és l'eliminació dels contaminants romanents que no hagin estat depurats eficaçment en els tractaments previs. És una etapa més intensiva i en alguns casos implica l'aplicació de determinats processos d'un elevat cost econòmic.
La manca de recursos hídrics, la necessitat de reutilitzar les aigües residuals, les exigències legals cada vegada més estrictes i la major consciència ecològica fan que, l'elevat cost no sigui un impediment tan gran a l'hora d'aplicar el tractament terciari a les EDAR. S'ha d'assenyalar en aquest punt que fins ara les aigües procedents del tractament secundari s'abocaven al mar, davant el Port de la Savina, dins la Reserva Marina d'Es Freus.
Abans emperò, com s'ha indicat a dalt, s'han d'haver aplicat un Pretactament: Homogeneïtzació, filtrat, eliminació d'arenes, eliminació de matèria insoluble de menor densitat; el tractament Primari: Eliminació per mètodes físics, dels sòlids en suspensió més fins; i el Secundari: Depuració aeròbia, anaeròbia i decantació.
En el tractament Terciari de les aigües procedents d'EDAR hi intervenen diferents processos fisicoquímics com són:
L'eliminació de sòlids en suspensió i matèries orgàniques biodegradables: (s'aconsegueix amb la coagulació, filtració i decantació en estanys).
Eliminació de compostos dissolts no biodegradables: (adsorció sobre carbó actiu, o reacció química amb ozó).
Eliminació del nitrogen i fosfor dissolt.
Eliminació de les salts dissoltes, (com es fa en una planta potabilitzadora).
Desinfecció de les aigües, ja que alguns patògens poden haver saltat els passos de tractament previs.
Cada un d'aquests passos individuals són tan importants com el seu conjunt. I tenen un elevat cost econòmic. Un cop s'hagi realitzat tot l'esforç de la construcció d'aquestes infraestructures és necessari que l'administració la mantingui dins els criteris de màxima operativitat, i qualitat, pel bé dels regants que utilitzin aquestes aigües i per la gent de Formentera en general.
És necessari que no s'escatimi res per fer que tot això funcioni (i funcioni bé), recordem que actualment (i des de que es va posar en marxa) viure al costat de la EDAR de Formentera és sinònim d'haver de viure amb una pinça al nas. L'olor que es desprèn durant els tractaments de les AR és a vegades insofrible pels veïns i per tota la gent que circula per la carretera a l'alçada de la Zona Industrial.
L'emissió de males olors a l'atmosfera mostra un punt on s'escatima per part dels gestors de l'EDAR doncs existeixen al mercat sistemes que fan que els compostos responsables de les males olors no siguin emesos al medi ambient... per solucionar aquest problema també és necessària una actuació.
Arribats a aquest punt només queda esperar (tenim de temps fins al 2010) que no facin potineries ni nyaps, que les coses funcionin, que els 8.000.000 € que costa aquesta infraestructura serveixi d'alguna cosa (sobretot als conreus a la que va destinada) i que la societat en surti beneficiada.
Salut i que prompte puguem veure els fruits (dels arbres regats) de l'aigua que he enviat canonada avall des de l'excusat.
Ara us vull recomanar que aneu a llegir un altre blog... Us vull recomanar el blog d'en Titot: el mestre Francesc Ribera (que aquest estiu va actuar per les festes de Santa Maria amb Mesclat)...
M'ha agradat la "classe" magistral sobre el nomenclator de la Plaça de Sant Francesc, també conegut com a patí de s'Església i batejada per imposició com a Plaça de Sa Constitució... la conclusió a la que arriba està molt ben trobada.
El text fa esment a unes de les plaques que indiquen els noms dels carrers a Formentera que va crear l'artista Gabrielet.
Text inicial del Blog d'en Titot.
Em vaig quedar mirant una estona aquesta placa [fotografia]. N'hi ha un parell a la plaça de l'església de Sant Francesc Xavier de Formentera.
A primera vista pot semblar una imatge ingrata. Però si en fem una lectura acurada i exhaustiva comprovarem que no.
Les imatges que us enseny tot i ser d'avui el seu contingut fa temps que és va crear (va per la pintada a sobre l'asfalt), emperò el missatge segueix essent actual: Prou d'asfalt allà on no fa falta. Van convertir els camins verds en camins negres, incoherència al Poder! (com sempre!)...
Des de que el Consell Insular de Formentera és una realitat s'observen algunes millores pel que fa als punts que afecten al territori, als recursos, i a les persones. No sé si és fruit de que mos gestionam nosaltres mateixos els recursos, tampoc vull dir que l'antic Consell d'Eivissa i Formentera ens tingues abandonats (ens van restaurar unes cisternes i van construir la Creu del Pære Palau) o potser és perquè abans no podíem o no sabíem demanar les coses...
Un dels punts als que em refereix és la regularització de trànsit per les platges d'illetes i llevant (al parc natural de ses salines de Formentera), i la implantació d'un servei públic d'autobusos que permet arribar a les platges (i a molts altres llocs) sense haver d'arribar-hi amb transport privat. És la manera de cuidar els nostres paisatges i recursos.
Ara emperò, de cara a properes temporades, és necessari un segon pas i apostar per la regulació del trànsit marítim i dels barcos que fondegen per la costa de manera descontrolada, dins el parc majoritariament. Impacta la pressió marítima de la zona, a on cada any allò pareix una lluita de veure qui el té més gros... n'hi ha de 6, 7, 12, 20, 120... 200 metres d'eslora...
Aquest any n'ha aparegut un d'extrany, una espècie de vaixell amb silueta de submarí dissenyat pel dissenyador (que estiueja a Formentera) Philippe Starck (molt polit s'ha de dir)...
A la nit quan tots els vaixells "encenen" els llums de posicionament, s'il·lumina tota la mar. Els barcos produeixen residus (que molts aboquen directament a la mar), i necessiten àncores per fondejar a la zona (molts arrenquen grans extensions de posidònia, que manté la platja allà on és)... la regularització és un tema que se n'ha parlat sempre, ara és el moment de trobar la formula de la regularització... i aplicar-la.
Tens paper de water enganxat al cul de l'última cagada tens caca entre les cames tens sang incrustada entre els cabells del cony menstruació coagulada tens regla entre les cames i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt però haurem de resignar'n-se a no poder rentar'n-se hi ha "sequia" hi ha "sequia" a la comarca un tràgic racionament d'aigua i els porcs moren a les granjes i els iaios se'ns deshidraten s'empastifen les sabates de ciment per les aceres i ara haurem de resignar'n-se a sofrir la cara bruta de l'amor i ho sento molt
Potser ara sabràs que jo t'estimo igual pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames necessito tant el teu cos com tu el meu som com dos cagaradates tu i jo som com cul i merda i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt però així són i estan les coses un dia fresques i un dia seques
hi ha "sequia" hi ha "sequia" a la comarca hi ha amors que són com waters embussats per falta d'aigua vine acosta't i ara abraça'm obrim entre els dos la tapa mira al fondo hi ha una caca la gran cagada de l'amor i ho sento molt.
El Barça cancel·la un viatge amb Air Berlin degut a l'escandol produït per l'aerolínia, arran de la petició del Govern de les Illes per a que utilitzara el català en els seus vols a les Illes.
La premsa espanyola carrega contra el barça... sempre igua, tu!... que els feixistes espanyols i la feixista companyia aerea no ens doblegui.
El Futbol Club Barcelona ha cancel·lat el contracte que tenia amb Air Berlin per traslladar l'equip aquest estiu a conseqüència del rebuig de l'aerolínia a fer servir el català. Segons han informat fonts de la companyia aèria, el Barça va contractar un vol xàrter amb un avió de la marca LTU, propietat d'Air Berlin, que havia de dur els blaugrana des de Palma a Itàlia i d'aquí als Estats Units. Air Berlin s'ha mostrat "perplexa" per la cancel·lació i ha justificat que, per una companyia alemanya, "fomentar el castellà ja ens suposa un gran esforç". Fa uns mesos va saltar la polèmica quan Air Berlin es va negar a promoure el català en la informació de la companyia i va denunciar la discriminació del castellà a les illes Balears.
Des del Pol Sud terrestre es pot observar com l'Univers gira al voltant de la Terra... bé, simplement és un efecte producte del punt de vista des d'on ho miram (com moltes coses a la vida)...
Aquest vídeo extret del YouTube, està erregistrat des d'una estació científica del Pol Sud... en aquest vídeo es poden observar les aurores australs a la primera llum del dia.
Navegant és poden trobar moltes coses, fins i tot a un mateix... emperò aquesta vegada navegant he trobat el nou disc de Jordi Batiste "L'Arbre Blanc"... I a dins ell una cançó que us voldria recomanar (vos la enllaç a un vídeo de Youtube), es troba al "bonus" del disc, duu per títol Catalunya, i ve a ser una imatge cantada dels valors actuals... en aquest tema hi col·laboren artistes com Névoa, Roger Mas, Titot, Joan Reig, Miquel Gil o la violinista Simone Lambreghts (Les Violines).
Els temps estan canviant... i tot segueix igual... !
Els feixistes espanyols ens volen imposar la seva llengua vomitant un "manifiesto por la lengua común", per començar si és a nosaltres a qui ens volen imposar la "lengua" hi ha una paraula que falla, vindria a ser això de común, jo crec que no tenim res en comú amb aquesta colla de llondrus... pobrets, a més els anomenen intel·lectuals, però la seva intel·ligència no dona per aprendre noves llengües i cultures, i per això ens volen imposar una llengua i una cultura que no és ni serà mai la nostra.
Potser els hi dol que en 300 anys no hagin pogut eradicar el català dels Països Catalans. Perquè no ho aconsegueixin ara ni mai... hem de defensar el que és nostre, hem de sortir al món sense mirar a Espanya, reconvertim el nostre bilingüisme al català i anglès.
La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup """"d'intel·lectuals"""" a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup """"d'intel·lectuals"""", entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco. Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem! Telecinco mai més!
Aquest text pertany a un correu electrònic... Passa-ho.
Avui comença l'estiu... n'hi ha que encara mos queda un mes de feina, però hi ha afortunats que ja comencen les vacances un dia d'aquests o ja hi estan. Sigui com sigui es barco es comença a omplir... emperò no el balandrejem gaire, que amb la gentada que arribarem a ser l'estabilitat pot perillar...