No no!... no va de les rondalles d'abans que ens explicaven als formenterers els governants de l'antic Consell d'Eivissa... tot i que feien por, la bruixa cisera tenia el comandament, estava tot ple de fameliars que no feien feina i en Pere Bambo ens governava!...

Encara que, pensant-ho bé encara passa, les històries es repeteixen. Des del nou Consell d'Eivissa ens han explicat una història; diuen que volen abocar "la merda" del port d'Eivissa a les Aigües de Formentera i posar en perill el medi de la nostra illa... Lo fotut de la història és que no es cap rondalla que al final tingui alguna moralitat, és real... INDIGNAMENT REAL!... Des de la seu eivissenca es pensen que el formenterers hem de seguir claudicant als seus desitjos... i aquests són els progressistes!... que el Senyor els agafi confessats, si no és que abans el Senyor de baix se'ls acaba emportant.

Però bé... la història avui va d'un poema musicat (la música no l'he pogut trobar a la xarxa. La canta Josep Tero al seu disc Primeres Cançons) del gran poeta eivissenc Marià Villangómez, tot un referent de la cultura.

La Joven Dolores, va ser el correu entre Formentera i Eivissa durant 30 anys (veu a l'EEIF). Va néixer a unes drassanes de Tarragona, va viure tota la vida a Formentera i va anar a morir desballestada a un port valencià (article de premsa). No va tenir el final que es mereixia un buc com "la Dolores", passar l'eternitat envoltat de peixos al fons de la mar.

Va traginar molta gent i alguna persona, animals, aliments, cotxes... va servir d'ambulància, de improvisada sala de parts i de sala de concerts... amb ella també arribaven Ses Majestats d'Orient (els dels regals). Fins i tot el 28 de desembre de 1991 la van voler enviar a La guerra del Golf per ajudar a les tropes de la ONU. Per sort va ser només una innocentada.

L'olor al seu interior era penetrant, tot s'ha de dir (mescla de pell, gas-oil, salitre... ), i els dies de mal temps (en els que les finestres arribaven a "besar" l'aigua) més valia agafar-s'ho amb calma i tenir a mà una d'aquelles bosses blanques... emperò eren altres temps, no importava passar 1:10 h en cada trajecte (era l'únic que hi havia) i era de Formentera. Poc a poc li varen anar "fent el buit", noves embarcacions ràpides arribaren i vaixells de càrrega més grans... va passar a ocupar un lloc folklòric realitzant excursions per l'illa abans de retirar-se... El final que va tenir no se'l mereixia, emperò de res serveix plorar i sempre queda el record.

Quadre del buc; Proa de "na Dolores"; A port amb clapes de mini; Navegant; Perfil que ha servit per inspirar la primera imatge de l'escrit.

I una reflexió per acabar: 
Des de que Formentera està habitada (l'últim repoblament data del 1696), han estat molts els vaixells que han transportat persones i càrrega entre les Pitiüses. És un trajecte que molta gent fa per anar a treballar, intercanviar bens, visitar familiars, amics o metges.

"He de confessar que vaig néixer a una edat molt prematura."

Una de les millors pel·lícules del marxismes és la del Bullit d'Oca. La podeu veure, si en teniu el desig, en castellà, a Megavideo: ximateix...

Hi ha diàlegs tan vells... i a l'hora tan actuals!.. :
Ministre: "I si alcem els impostos?"
Groucho Marx: "I si alcem la catifa?"
Ministre: "Insisteixo que hem de alçar els impostos!"
Groucho Marx: "Té raó hem de alçar els impostos per poder pagar la catifa".

Ministre: "El ministeri de treball voldria informar que els empleats de Freedònia demanen treballar menys hores."
Groucho Marx: "Bé, els hi donarem menys hores. Començarem per treure'ls-hi l'hora de dinar".

La paraula donada constitueix una obligació moral... vaig prometre pesto, doncs avui recepta de pesto.

Gràcies pel remei en contra de les puterugues que han donat des del patriarcat i en Salvador intentaré salvar (eeee... curiosa combinació de subjecte i verb) l'aufàbeguera: ruixar la planta amb aigua on s'ha macerat tabac.. La pregunta que deixo caure és... amb qualsevol tabac?... serveix la mariajoana... El proper fumador que vingui a can pixa, per favor que deixi algo de tabac!...

Deixant la botànica i centrant-nos en la cuina... fa cosa d'una setmana vaig adquirir una màquina de fer pasta, només l'aplana i la talla però va molt bé, tant per fer les tallarines o per aplanar la pasta per fer cocarrois. Per tant us deixaré també la recepta de la pasta, per si voleu fer-la (originals de la Lu).

Doncs aquí va la recepta promesa de Pasta al Pesto, fumat o sense fumar.

Pesto:

30 g de pinyons torrats.

50 g de fulla aufàbega.

50 g de formatge parmesà.

1/2 gra d'all.

Oli d'oliva suau.

Rentar tota l'aufàbega i tapar-la amb paper de cuina. 

Blanquejar l'aufàfega amb aigua bullint i sal. Tenir preparat un bol amb aigua i gel:

- Posar l'aufàbega a l'aigua bullint amb sal durant 10 segons i treure ràpidament i posar-la en aigua amb gel. Deixar-ho uns 2 minuts. passat aquest temps treure-ho i assecar-les bé.

Posar les fulles d'aufàgbega blanquejades en un pot per picar-les (una Túrmix) juntament amb 100 g d'oli d'oliva, els pinyons picats, el mig gra d'all picat, un glaçó picat (per evitar que s'escalfi la mescla degut a la túrmix, si ho feu a mà, doncs sense gel) i el formatge parmesà ratllat. Afegir una mica de sal i pebre i barrejar-ho un altre cop.

Per a la Pasta:

500 g de farina passada per un sedàs.

5 ous.

Barrejar-ho bé, es pot posar oli d'oliva unes cullerades per fer l'amassada més suau.

Embolicar la pasta amb paper film i reservar-ho un dia (mínim 3 hores) a la nevera.

Quan estigui enllestida, tallar-ne un tros de pasta, tenint cura de protegir la que no utilitzen amb el paper film i aplanar-la. La pasta s'ha de fer ràpid perquè s'asseca.

Es bull la pasta 2-3 minuts, i es munta el plat amb la pasta i a salsa per sobre a gust.

Bon profit.

El tema de les erugues que es mengen les aufàbegueres continua. M'ha arribat un altre mètode , des del patriarcat, (a part del comentari de tractar la planta amb aigua i tabac) per lluitar contra aquests animalons. Segueix la guerra química!... ara es tracta de realitzar un beuratge i pulveritzar-lo a sobre les fulles.

La formulació és ben senzilla... a bell ull, un dit de detergent concentrat (fairy) i un dit de vinagre (no importa que sigui de Mòdena) i tot diluït amb 1 Litre d'aigua. Omplim un dispensador per a pulveritzar la mescla i ruixem les fulles.

Per veure fotos en blanc i negre de Formentera i la seva gent de l'any 1975, l'any que va néixer en "Brother gros". És una galeria de fotografies de Flickr (no us adjunt cap fotografia perquè tenen copyright). 

Accediu-hi aquí mateix: Rodolfoto* 

Gran Diada de Catalunya... i tot segueix igual, 296 anys d'ocupació i les hostilitats encara duren... Emperò nosaltres més convençuts encara, si es pot, del nostre convenciment, jejeje... i de que això algun dia fotrà un pet... que per cert bona actuació dels Pets, després de 20 anys segueixen musicant-nos la vida. I que dir dels Amics de les Arts... brutals, però he de confessar que m'agraden més en concerts de petit format, amb els seus diàlegs i introduccions de cançons... però brutals.

La millor manera d'envellir és embellir a cada instant. Imagina gaudir com un marrec els últims anys de l'existència i posar punt i final amb la dolça embranzida que avui marca l'inici de la vida.  Seria bó que la vida fos com el mestre Quino ens la dibuixa... difícil, però no es sap mai... la ciència avança que fa por.

Llença't... "quan no trobis una planta enfiladissa per pujar... agafa una escala i salta més enllà.  Quan no trobis un tros de terra on aterrar...  posat el banyador i tirat al mar. Quan l'aigua estigui freda i no et deixi nedar... pixa al teu voltant, l'aigua s'escalfarà".

Simbolitza una cadena de DNA.

Cada persona a cada instant té el dret de crear el seu propi planeta, un aïllat però expectant satèl·lit o un asteroide viatger, al marge de l'Oficina de Nacions Unides per als Assumptes de l'Espai Ultra-terrestre, la NASA nord-americana, la ESA europea, Федеральное космическое агенство Rusa, JAXA japonesa, o qualsevol de les 44 agències espacials mundials.

Llegeix que des del partit popular volen esborrar del mapa formenterer les Festes de Santa Maria, "il·legalitzar" la festa de la terra, les del poble, perquè no combreguen amb les seves hòsties... 

Ara hauria de posar-los a parir però perdonau-me, no puc... perquè m'estic pixant de riure (duc quatre orinals i vaig per un cinquè) ... El president d'aquest eixam i tots els seus "obrers", amb la seva falera per hispanitzar-nos ens volen fer creure que ens podran esborrar del mapa. I es que cada vegada que obrin la boca només fan mosques, només molesten, cap de les seves propostes serveix per al bé de l'illa, cap de les seves paraules serveixen per duu Formentera cap al futur, cap dels seus pensament duu alguna cosa bona a darrera... ens volen fer creure que milions de mosques no poden estar equivocades i ens volen fer menjar merda a tots... només puc que aconsellar-lis, que respirin, respirau d'una vegada*!!!... que la anòxia no és gaire bona per a les neurones. 

Hi ha el proverbi que diu que "A l'home (dona o infant) que camina, no se li paren les mosques damunt", així que caminem, caminem endavant, i caminem endarrere viatjant per la nostra història, i gaudim de la nostra festa. I no parem el foc a l'olla, doncs "a l'olla que bull cap mosca s'hi atreveix".

Això és una prova (amb el software de prova també) d'un vídeo fet amb imatges capturades en un lapse de temps. Exactament de les 11:57'54'' a les 13:17'54'' , 1 hora i 20 minuts capturant imatges cada 10 segons amb una càmera web (barroera tot s'ha de dir, una Soyntec/Joinsee 100) i el programa d'avaluació Flix.

Hi ha històries que passen tan lentament per davant dels nostres ulls que fa que no les arribem a gaudir com una bona pel·lícula sinó que ens hem acostumat a veure fotogrames aïllats.

Aquesta és una petita seqüència d'uns 20 segons, a 25 imatges per segons (500 imatges) del cel un migdia del dia de Sant Jaume en algun indret de la mediterrània.

Esper poder explicar alguna història més interessant més endavant. Ara per ara aquesta història acaba de començar... gràcies al Sr.Vidal que em va obrir els ulls a les coses lentes (ja us l'enllaçaré quan es faci el seu racó d'imatges).

Juliol i agost són temps d'orelletes: és temps de festa.

A Formentera no hi pot haver celebració on no hi hagi orelletes, ja sigui una catòlica BBC o una festa pagana. Dolç identitari per excel·lència. Barreig de farina, greix, ous, sucre, aigua ... i batafaluga mesclat formant un tot aparentment homogeni picat per l'anís i fregits per commemorar la festa.

El 25 de juliol d'enguany es celebra la primera Diada de Formentera que organitza el Consell, la primera des de que som illa independent. Les coses no ens han anat malament, podríem dir que s'ha fet molta feina i s'han fet coses ben fetes i es fins un cert punt lògic que quedi molta feina per fer... Ho podríem entendre com un assaig d'independència a petita escala que algun dia ho traslladarem a l'escala industrial dels PPCC?...

I el dia 05 d'agost Santa Maria, patrona cultural de Formentera. I la Comissió de Festes de Santa Maria segueix preparant les activitats des de fa 21 anys. Especialistes en deixatar la vida amb la consciència, la música amb la llengua i el paisatge amb la cultura. La setmana que ve treuran el programa d'actes. Estarem expectants esperant les propostes d'enguany.

Dugueu orelletes, i que continuí la festa...

Avui m'han enviat un correu-e sobre la decisió de diferents parlamentaris britànics de presentar una moció (moció 509 del dia), a la seva cambra de representants, sobre la independència d'aquest territòri que temps enrere es governava tot sòl, és a dir casa nostra.

Ara es desperten, 300 anys després... però bé, s'ha de ser positiu, i entendre que els representants britànics que hi ha ara, no hi eren quan ens varen servir amb patates als Borbons (aquests sí que encara hi són!).

Us adjunt el text del correu-electrònic.

Salut,

British MPs for Catalan Independence

Nine members of Parliament in London have tabled an Early Day Motion in support of a referendum of independence for Catalonia. The occupation of Catalonia in 1714 by French and Spanish absolutists was made possible by the betrayal of the English Parliament, at the time, of their allies in Catalonia in return for the right to sell slaves in the Spanish Empire among other baubles (Search How England betrayed the Catalans):

“That this House notes that more than one million people attended the 10 July 2010 protest in Barcelona in favour of proper powers for Catalonia; welcomes the continuing debate over the constitution of Catalonia; believes Catalonia to be a nation; recognises that independently organised votes on independence have shown a majority in favour; expresses concern that the democratic will of the people of Catalonia as shown in the 2006 referendum on the Statute of Autonomy should be over-ruled by the judiciary of Madrid in its ruling of June 2010; expresses further concern that future constitutional developments in Catalonia which take place with the support of the government and people of Catalonia may face judicial review by organisations which are not neutral or independent in this matter; and calls for the 2006 statute to be carried out in the form which was supported at the ballot box and that the residents of Catalonia should be allowed the right to determine democratically their own future.” Signed by Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, MPs.

(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 July 2010) http://www.publications.parliament.uk/pa/cm/cmedm/100714e01.htm

Traducció al català.

Diputats britànics per la independència catalana

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d’un referèndum per la independència de Catalunya. L’ocupació de Catalunya el 1714 pels absolutistes francesos i castellans fou possible per la traició del Parlament anglès d’aquell temps dels seus aliats a Catalunya a canvi del dret de vendre esclaus a l’Imperi Espanyol entre d’altra bijuteria (Veure search Com Anglaterra va trair els catalans):

“Que aquesta Cambra observa que més d’un milió de persones han participat en la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya; creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l’Estatut d’Autonomia ha estat violada per la justicia de Madrid en el seu fallo de juny 2010; expressa una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retallades judicials d’organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria; i crida perquè l’Estatut de 2006 s’apliqui tal com s’ha votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur.” Signat per Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, diputats del Parlament de Londres.

(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 juliol 2010) http://www.publications.parliament.uk/pa/cm/cmedm/100714e01.htm

Find your rhythm enjoy your run. Aquest lema podria servir ben bé per anunciar qualsevol producte per a les relacions sexuals. Emperò és un eslògan d'una marca de vambes.

Avui ho he fet i he suat com feia temps que no ho feia... he tret la pols a la roba esportiva i he anat a suar-la com un porc (amb la calor que fa no ha estat difícil) i m'he trobat aquest missatge que teòricament l'han posat allí per animar-me a córrer. Estic acostumat a anar amb espardenyes o vambes que no serveixen per córrer (traslladant-ho al terreny sexual vindria a ser un calçat amb retardador) i quan m'he calçat aquests artefactes he arribat més ràpid i molt més lleuger allà on anava. A veure quan s'inventa una vamba per a l'empenta dels nostres governants... encara que els mindundis recalcitrats poden seguir anant amb mocassins...

Els vins catalans tenen gran sortida, es venen bé... hi ha bodegues que en tenen un gran assortiment, proveeixen vins de les terres de Salses [ ... ] a les de Maó. Per desgràcia el que no té gaire bona sortida és la nostra llengua i això que està molt ben assortida de paraules.

Abans que les coses fossin com ara era comú, i necessari, que devora de "ses cases" hi hagués un tancó de figueres de pic. Aquest lloc ha servit tradicionalment per abocar deixalles - objectes trencats, sabates velles -, com excusat de la casa i com a joquer de les gallines. Aquest indret complia la important funció de concentrar en un sol lloc els materials no degradables, que quedaven ocults entre les figueres i les parets del tancó (per altra banda les restes de menjar anaven als corrals) (1) .

Ara podria fer un símil amb la situació que ens toca pair a ca nostra a causes del triomf en matèria de futbol de la selecció de l'estat del costat. Han aparegut banderes de tres franges i dos colors arreu (algunes amb pollastres pintats), la gent ha expressat el seu nacionalisme (aquells que diuen que no ho són) arran d'una victòria esportiva gràcies a jugadors estatals i molts de nacionals (però no de la nació que es pensen). Quan tot això no és més que una capa de colradura tenyint d'or el que no ho és, o un tancó de figueres de pic estatal, que de lluny sembla polit i de prop no és més que un munt de gallines bequejant merda, des de la gallina Lissavetzky a la quica Villar passant per tot l'entramat de xinxes, escurçons i rates que atrau (premsa manipuladora ...)

S'ha de reconèixer que varen jugar bé, i que lo més segur és que siguin mereixedors del títol mundial... però també s'ha de dir que en sortir de la gespa els peus es troben a dins el tancó de figueres de pic.

Bibliografia.
(1) Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i FORMENTERA. ISBN 84-00-04963-2

El 10 de juliol del 2010 no sé si hi havia 1 milió de persones ò 100 mil manifestant-se a Barcelona, el que sí que hi havia era molta gent emprenyada. Molta més n'hi ha que no hi va poder ser i molta que hi va ser a diferents ciutats del món com Sant Sebastià, Tolosa, Brussel·les, Londres, Dublín, Washington i Nova York.

Estam jugant una partida contra un equip de ha comprat els àrbitres. Hem de triangulitzar per guanyar el partit i deixar d'estar emprenyats d'una vegada, però hem d'utilitzar el triangle de l'èxit (1). Només ens fa falta una idea i tenir-la clara (la independència és bona), bastant d'olfacte i molt coratge... molt coratge, només així podrem aspirar a l'èxit.

Ahir em vaig comprar la revista TimeOut-Barcelona on hi sortia un reportatge sobre la nova generació de músics que tenim a les terres catalanes. D'entre els grups i músics apareixen el grup mallorquí Oliva Trencada, que com diu la revista que edita el grupcultura03 és un grup entre el folk nord-americà i la música popular mallorquina...
...m'han agradat!

Aquí mateix us deix la seva cançó xoriguer mayday!

Durant aquesta setmana que ara entrarem he decidit fer una prova culinària, he decidit no cuinar i menjar bé (amb les calories contades)... he cridat a dietapack.com i m'he encarregat el menú de la setmana. Demà dissabte me'l duran a casa i començarà la setmana de la prova.

Per cert la imatge de l'home de bistecs
és obra dels germans mingarro (brosmind studio)
i portada de la revista étapes número 4.

Estirau de la cadena en acabar.

Les móres del patí, aquesta fruita formada per nombroses drupes petites, com les síl·labes formen les paraules, ja han madurat. La cianidina (colorant responsable del color morat de la fruita) ha aparegut, ja ens les podem menjar...

No són de l'espècie de morers que tenim per l'illa, però pertanyen a la família. No són tan bones com les que collíem a ca sa güela, però les drupes, la forma del fruit i el color morat em transporta a èpoques passades on de cada tres que collíem i posàvem al plat, una anava a la boca. I al final collíem les mores verdes (bé vermelles però encara no havien madurat) i ens les fregàvem a les mans per treure el color morat dels dits. Aquesta història és passat i del passat només en queda record, però a més és una grata vivència i per això l'he transformat en commemoració.