Article de X. Sala i Martin al seu web.
ct. "Por culpa de Joan Laporta"
La gent que demana als Països Catalans les classes en ecspanyol no es mereixen anar a classe. Si són incapaços d'aprendre la llengua del país que els acull seran igual d'incapaços d'aportar alguna cosa a la societat. Potser seria millor que es quedessin a casa seva amb els seus "papas" i es facin companyia... pobrets!!!...
La independència és la única via per sobreviure, creant així el nostre Estat propi... Podríem fer de la Península un bunyol, i després tot vindrà rodat!!!...
Visca els Països Catalans "ara i sempre"...
Una raó més per la independència. Titular diari ara:
El Suprem exigeix a la Generalitat que reintrodueixi el castellà com a llengua vehicular a l'escola
Els jutges apliquen la sentència del TC sobre l'Estatut en resposta a tres recursos presentats per pares d'alumnes que volen que els seus fills estudiïn en castellà
Text íntegre de la sentència (des del diari ARA.cat): http://www.ara.cat/societat/Text-Tribunal-Suprem-linguistica-reintroduir_ARAFIL20101222_0001.pdf
Abans de creuar
s'ha de mirar
(sobretot si no hi ha pas per vianants)
tant a la via
com a la vida.
La pregunta del diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà adreçada al Ministerio de Defensa per demanar informació sobre l'ús d'aeronaus de l'Exèrcit de l'Aire per al trasllat de personal civil a un casament que es celebrava a Formentera (Gecko - platja de Migjorn) ha estat premiada com la pregunta més enginyosa de l'any per l'APP (Asociación de periodistas parlamentarios).
"¿Incluye el Ejército del Aire entre sus objetivos el traslado de civiles y militares a bodas, comuniones y bautizos?"
Pixapins i almorrana no són necessàriament dos paraules que estiguin íntimament lligades més enllà del grup Pepet i Marieta. Fa uns quants mesos que els vaig descobrir (el grup, no les almorranes ni els pixapins que són bastant molestos) de la mà d'una ànima valenciana. I com que m'agraden els posc aximateix, ves per on !!!!... Gràcies a Pepet i Marieta per existir, gràcies a "l'ànima" per guiar-me musicalment.
Des de Vimeo no permeten incrustar els vídeo fora del seu web, si voleu veure els vídeo, ho podeu fer a:
Salut i alegria.
Hi ha coses que quan apareixen a davant nostre és perquè ens volen comunicar alguna cosa. Hi ha éssers que quan apareixen no volen dir res bo...
Tercera entrega de les filosofades.
Vídeo musical vist al web de Francesc Mompó -Uendos, Greixets i Maremortes- de la cançó popular "La cileta" interpretada per Miquel Gil amb la col·laboració de Bikimel, dirigit per Toni Canet i gravat en un pla seqüència a Ca les Senyoretes d'Otos (Vall d'Albaida). Genial...
INSTANT
Els moments d'inspiració oscil.len seguint la bellesa dels
fets més insignificants de la vida.
És a la saba del més pur dels garrovers
on s'atura el carrerany del temps que vendrà.
És mentre el rierol trascola la fullaca
quan surten els cargols a respirar la vida.
Solstici d'estiu 10. Fundació ACA, Búger, 2007
Esteve Portes
Trobat a Magisteri Teatre
Bona notícia pels paladars de Formentera. Ha nascut la societat gastronòmica de Formentera "Es Morter" amb l'afany de promoure i no deixar en l'oblit la nostra riquesa culinària de l'illa. Molta sort i que per molts d'anys puguem seure a taula amb un bon plat d'ensalada de peix sec amb bescuit i un bon bullit de peix.
Notícia la TEF: http://www.teftv.com/contents/product.php?id=319 (min, 8:13)
Notícia a IB3: http://ib3noticies.com/20101130_121756-es-morter-primera-associacio-gastronomica-de-formentera.html
Digitalització d'un disc (1968) d'homenatge a Pompeu Fabra. La digitalització dels arxius sonors són obra de l'autor del bloc "Cançons en català i més". A part d'oferir arxius per a ser escoltats, et permet baixar-los.
La direcció del web és: http://orio43musica.blogspot.com,
L'enllaç a l'article és: http://orio43musica.blogspot.com/2010/07/parla-pompeu-fabra.html
Filosofada: Explicar el que es pensa sobre alguna cosa fingint haver-ho meditat molt o creient que es molt profunt.
Notícia des de l'Ateneu Layret (C. Villarroel 49, Barcelona, [m] Urgell) i la Comissió de Festes de Santa Maria:
El proper dissabte 11 de desembre l’Ateneu Layret ens acostem a la realitat cultural, política i social de l’illa de Formentera de la mà de la Comissió de Festes de Santa Maria. Tots els actes tindran lloc al mateix Ateneu a partir de les sis de la tarda. Us hi esperem!
18h Presentació jornada : “5 cèntims de la Comissió de Festes de Santa Maria”
18:15h Passi del documental Formentera en les teues mans. Posteriorment debat amb n’Isidor Torres (mestre i polític formenterenc).
“Formentera en les teves mans” és una obra documental elaborat pel Grup d’Ornitologia Balear d’Eivissa i Formentera coordinat per Marià Marí. Fixa i transmet a través de les seves imatges la bellesa extraordinària de Formentera i ofereix abundant informació i motius de reflexió sobre el futur als formenterers i formentereres. El 2007 va rebre el Premi 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear
20h Tast Gastronòmic Formenterenc (2 €)
21h Música popular i acústic de noves fornades de músics formenterers amb la participació de joves sonadors i balladors
Durant tota la jornada hi haurà exposició dels 20 anys de la Comissió de Festes de Santa Maria
Abans a les èpoques de descontrol físic i emocional un TurVital* et "dopava" les activitats motrius i emotives, com si del beuratge den Panoramix es tractés. Ara el necessit per encarar els projectes que tenc sobre la taula. Si algú coneix algun remei similar, accepto provar-ho.
[*crec recordar que era la
Farmàcia Tur-Viñas la
que feia la fòrmula magistral]
És hora de començar a prescindir de persones irresponsables... hi ha solucions, segur!!
Aquí us direcciono a la crítica que en fa dels del seu bloc na "J": Diuen que tot és possible... quanta raó.
"La miranda. Un paratge que s'aixeca, des d'on esguardar els homes i les coses i veure passar el temps; on, en soledat, puguem també mirar dins nosaltres mateixos un no menys vast paisatge."
(Pròleg de Marià Villangómez La miranda, 1957)
Pitja sobre els següents enllaços per accedir (ep!, si vols) a les fotografies.
(http://www.360cities.net/image/calo-des-mort-beach-formentera)
Fotografia de Londres de 80 GigaPixels
(http://www.360cities.net/london-photo-en.html)
Aplicació web de www.360cities.net:
Quina incultura la meva!...
Aquella bestiola, a la que em referia a l'article:
No sé com es diu, i per això és estranyPublicat el 27.11.10
És una Plegamans o Pregadéu (sembla que estigui resant quan devora les seves preses) i rep el nom científic de Mantis Religiosa... resulta que em vaig "enamorar" de la seva bellesa (com molts d'altres) i ara he descobert que és agressiva fins a matar!* ... el nostre "amor" no té futur, així que... hem de separar definitivament els nostres camins!, pel meu bé.
És una bestiola que provoca admiració, curiositat i por... ho té tot per triomfar a la vida!.
[* diuen que es de profit pels humans
ja que devora gran quantitat d'insectes.]
 |
| Portada diari ara 30-11-2010 |
Una nit impressionant, quin recital, quin bany! [...]
- No importa "desir" nada más. -
[...] Tots els animals són iguals,
però alguns animals
són més iguals que d'altres. [...]
Va dir George Orwell a "La rebel·lió dels animals"
Versos elementals als catalans de 1969
Pere Quart
Via: UOC
Catalunya, València, les Illes,
la Gran Catalunya,
amb la gent i la terra i la llengua,
i el passat i el present
i el futur que ens espera,
bo o dolent, infal.lible!
Tot depèn, sapiguem-ho!
de la fe, de l'amor,
de les obres.
Tot depèn de nosaltres.
Tot depèn, sobretot, de vosaltres:
els joves!
Cap d'any 1969
Cap-baix i de camí cap a l'estació des d'on embarcaria cap a un nou indret, els meus ulls entrepussaren amb una bèstia, que per jo era estranya. Desconec com es diu, com viu, d'on vé i que feia enmig d'aquell camí que compartirem durant uns instants.
Com tot el que desconeixem i que surt dels marges estètics (i funcionals), que ens han ensenyat durant els anys que hem après, és estrany i per això m'hi vaig fixar. Varem creuar les nostres mirades, i després cadascú va seguir el seu camí.
Per evitar que seguim essent uns desconeguts, si algú l'ha vista abans i sap qui és per favor que m'ho digui... li vaig trobar un encant especial, lluny de pensar que es tractava d'una bèstia kafkiana angoixada per sobreviure en aquell panot de la vorera.
Sense por al desconegut serem lliures i per tant feliços.
Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre de 1975
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre de 1975
Faig salivera pensant amb el pa amb oli que vull. Fet, però, no amb un pa i oli qualsevol. El vull amb pa exquisit, com el d'abans, i amb oli de 24 quirats. Ja és hora de deixar de fer bombolles mastegant pa prefabricat d'ínfima qualitat.
Com diu Jaume Pubill al seu bloc, - demanar pa amb oli és no demanar res i demanar-ho tot. [...] les utopies s'aconsegueixen fent un primer pas. -
Com diu Jaume Pubill al seu bloc, - demanar pa amb oli és no demanar res i demanar-ho tot. [...] les utopies s'aconsegueixen fent un primer pas. -
La cançó popular diu així:
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens el donen ,
si no ens el donen
ens el prendrem!
"Els esquirols" l'allargaren a "Volem més pa amb oli" afegint-hi:
Si repasseu la història
ben clar comprovareu
que demanar pa amb oli
és més vell que anar peu.
Temps era temps cantàvem,
cantàvem xics i grans,
tot fent la botifarra
als exèrcits romans.
Omnes volumus
Oleum et panem (ter)
et si non dabunt, et si non dabunt
robatorem!
En temps del rei en Jaume
teníem pa al graner;
mai no ens faltava l'oli,
podíem fer i desfer.
Fins que el duc d'Olivares
va armar un sagramental
i els segadors cantaren
tot aixecant les falç.
Volem pa amb oli...
L’any mil set-cents catorze
Felip Cinquè el Borbó
que no estava per orgues
va vedar la cançó.
La gent, però no oblidava
les antigues cançons
i a can Felip cantava
baixant-se els pantalons:
Volem pa amb oli...
En lloc d'aquest Pa amb oli,
que tan hem mantingut,
que el Cara al sol cantéssim
volgué en Franco, orellut (cornut)!
I hi ha qui diu encara
que ens hem d’harmonitzar,
i és que no tenen barra.
Diguem clar i català:
Volem pa amb oli...
L'ésser humà lliure no és aquell que actua d'acord a les seves emocions, és aquell que decideix actuar d'una manera com ell ha elegit, independentment de com es senti.
Mario Alonso Puig
Que gros que en Pere Tàpies... (en els dos sentits de la paraula).
La moto
Pere Tàpies
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
Ai!, quan engego la moto,
quin orgasme constitucional!;
és com si d'un glop em fes
tota l'escala social.
Cum, cum, cum.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
"Gafat" a les seves banyes,
i "xafant" boles al seient,
amb tot ella sóc terrible,
sóc pitjor que en "Frankinstein".
Cum, cum, cum.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa.
Assegudes al darrere,
hi duc nenes de bandera
que s'arramben com llagostes,
pel Garraf, quan fem les costes
arribant al lloc precís;
i amb l'excusa de fer un pix,
rodolem tots dos per terra
i ens muntem la nostra guerra...
jo... jo... jo i la moto...
la moto... la moto... mmm... la moto...
la mo o o o o o o o toooooo...
la motomotomotomotomotmoto
la moooooooooo... la moooooo...
kyrieeee eleisooooooon...
la moto la moto motomoto
mo uau uau uau uauauauauau... Pink Floyd.
Passeu amb el meu funeral
si un bon dia me la foto;
a mi porteu-me a un forat,
però arregleu-me la moto.
Sí, sí, sí.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa.
Sóc pedal, jo sóc bugia,
sóc la roda i sóc pistó,
gruaaa m’accelero, corro i freno,
sóc la moto que duc jo.
Ah, ah, ah.
Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto... ai, ai, ai,
ai, que se "m’asselera" la màquina,
que se "m'as..." para, nena, para, para...
para que "ense" la fumerem...
però qui ha posat la paret aquesta?,
si no hi era! Ai, ai, ai , ai, ai...
Pgggggggggg.
Ramon Margalef és un dels científics més important del nostre País de tots els temps i una peça fonamental de l'ecologia (relació de l'ésser humà amb el medi) del segle XX a nivell mundial. Margalef ens deixà aquestes paraules.
Si una cosa ens distengeix als Homo Sapiens de la resta d'espècies de la Terra no es la capacitat de pensar, sinó la d'usar energia externa.
Dr. Ramon Margalef - Dr. Joandomènec Ros
La vida aprofita l’energia per funcionar i estructurar-se,tot i que les dosis excessives la desorganitzen. Una petita part circula per dins dels organismes (l’aliment), però la major part circula per fora (l’energia exosomàtica). Els sistemes humans destaquem per la gran quantitat d’energia exosomàtica que gestionem i dissipem, però també per les grans diferències d’accés a aquesta energia que entre rics i pobres. La dissipació d’energia té impacte social, però també ambiental, ... només cal veure la situació de canvi climàtic que ens recomana frenar les emissions de CO2 generades per l’ús de combustibles fòssils... però hi ha molta gana d’energia.
Extret del butlletí informatiu del
FÒRUM AMBIENTAL - Jornades sobre “L’energia com a recurs”
Barcelona, dies 18 i 19 de maig 2006,
Facultat de Biologia, UB
Fot bastant (com va dir Llach) que poemes i cançons de fa un grapat d'anys, encara avui siguin actuals!... D'una o altra forma el que era actual fa 40 anys ho és avui... Quin fred al cor!... Aquí us deix "Quin fred al cor, camarada!" de Pere Quart.
Si teniu Spotify hi podeu escoltar la versió de Loquillo i Maria del Mar Bonet. L'han versionada diferents artistes entre ells en Biel Majoral, publicada al disc Cançons Republicanes.
Si teniu Spotify hi podeu escoltar la versió de Loquillo i Maria del Mar Bonet. L'han versionada diferents artistes entre ells en Biel Majoral, publicada al disc Cançons Republicanes.
Quin fred al cor, camarada
Pere Quart - Gabriel Sopeña
Quin fred, reïra de bet!*,
quan bufa l´airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.
Doncs encara fa més fred
al parapet d´avançada!
Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.
Quin fred al sòl, la paret
d´oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.
Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d´avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!
Lletra aconseguida mitjaçant:cancioneros.com
En el llibre "Viatge a la Felicitat" d'Eduard Punset es pot llegir un precepte necessari per aconseguir arribar al final de qualsevol viatge ben satisfet. Si malament no record deia que - Al principi i al final d'un projecte sempre hi ha d'haver una il·lusió perquè en el cas contrari no es tractaria d'un projecte -.
Ara ve quan us fixeu de reüll amb el títol, el rellegiu i pensau que cony tenen a veure les figues amb tot això!... doncs veritablement poca cosa... però ho podria lligar dient-vos que vaig comprar unes figues amb molta il·lusió pensant que me les menjaria (havia de fer figues amb nata) i al final s'han fet malbé cobrint-se de floridura. La il·lusió final ha vingut quan he contemplat que el vestit florit era molt fotogènic... al final la figa vestida de mort ha servit per quedar immortalitzada.
La moralitat d'aquest fet ens duria a pensar que hauria de fer un curs per aprendre a triar aliments que al final serveixin per menjar i no només per fotografiar.
A cada alenada d'aire que aspiro hi ha difosa una voluntat de independència cada cop més concentrada... que lluny de sortir i esfumar-se, es queda impertèrritament a dins, on roman esperant la següent alenada.
Cada dia hi ha més sentències que justifiquen la nostra voluntat sobiranista. Cada dia hi ha més persones curtes de mires, que menyspreen el que ignoren, que gosen assenyalar-nos amb el dit i intenten fer-nos a miques... Arredecony... que estem fent aquí!!
Corrandes colonials
Mesclat - Cròniques colonials (2007)
Amb la mateixa sonsònia,
tres segles anar-nos queixant,
però hem acabat resultant
ser la darrera colònia.
De Flandes a la Patagònia
tots han anat esquitllant,
i amb tota la parsimònia
aquí nosaltres anar badant.
No resolc pas cap misteri
si dic que no és cap honor
ser la darrera nació
que fot el camp de l’imperi.
Sembla un grotesc encanteri
i una vil humiliació
que el qui mena el captiveri
sigui un pobre beneitó.
Aviat alçarem el vol,
ara ja fem les maletes,
que l’imperi espanyol
per fi se’n va a fer punyetes.
Més que una gran aventura
ha estat un joc d’acrobàcia,
però dintre de la desgràcia
hem mantingut la cultura:
ho hem fet en la dictadura
i ara en aquesta fal·làcia
que amb tota la cara dura
anomenen democràcia.
Mentre, dins de la caverna,
creuen les ombres del foc,
sotmeses al tripijoc
dels demòcrates de caserna,
ara és qüestió de saber-ne
i no fer més el badoc:
deien que Espanya era eterna
però ara ja li queda poc.
Ai adéu, Espanya, adéu,
ja marxem, fotem el camp,
que ara és hora de ser lliures,
de trencar el darrer lligam.
Lletra: Francesc Ribera 'Titot; Música (original):
Es temps de castanyes...
Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc,
ja li’n peta una als morros,
ja en teniu Marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort!
Marrameu i Marrameua,
s’embolica amb el llençol!
Feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort!
Marrameu ja no s’enfila
pels terrats ni pels balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort!
Via el bloc Diccitionari he trobat aquesta cita de Martí i Pol... L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica; és una actitud física.
M'atreveixo a fer un afegitó: Si ens quedem quiets tenim el perill de que ens coguin... això serveix també pels caragols. Que per cert no varen quedar gaire ben estofats... hauré de buscar una nova recepta.
Per cert, les cavil·lacions a altes hores de la matinada m'han permès observar que el sostre comença a cedir. No hi límits que durin per sempre, ni tan sols aquells que ens protegeixen mentre insomniem o ensomniem, (és tot filosòfic!).
Fotografia de la passionera blava del tancó de Ca'n Pixa. Les parts aèries de la planta assecades van "estupendu" com a sedant i hipnòtic, i per a les molèsties gastrointestinals nervioses... Ideal per no posar-se nerviós i no cagar-se als calçons blancs...
Poema dels oprimits – Ken Zazpi
Zapalduen Olerkia
En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà…
Tot allò que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
l’alba és ben a prop,
la sento,em va envoltant…
La història ja se sap,
no tothom l’explica igual;
es difícil d’empassar,
la veritat del del costat…
Ara a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota l’amargor,
que volen amagar…
I canto als llits buits,
a la mare, al seu patir;
a tot el temps fugaç,
de que ens van desposseint…
Al ferro, al seu crit
al pare atemorit
a tothom que ho patim…
Escoltem des de petits,
tot allò que hem d’estimar,
tot allò que hem de ser,
a la força imposat…
ara, prop dels oprimits,
cantaré una cançó,
coberta tenen ja,
tota l’amargor…
A la soledat,
als íntims i als amics,
a cada instant del viure,
que de les mans, ha fugit
Als qui van ser ahir,
als qui son ara aquí,
als que encara han de venir…
Estimada vull sentir,
que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,
el dia de demà…
I que els que vindran després,
ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran…
Diga’m per favor,
ara amiga ja,
allò que vull escoltar,
estimada, amor…
En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres fins la vida han donat…
Als que de camí,
mai no han arribat,
als que lluitem,
i al vent de…
llibertat.”
Els espanyolistes continuen, tretze són tretze, amb la seva absurda idea... tornen altra vegada a atacar la cultura i la llengua de les Illes Balears. Ara a vomitat les paraules un nou cabellut-greixós que li diuen Bauzá, ja que tenen en Jaime Matas amb un peu a la presó i més de la meitat dels col·legues encausats per ser uns màfies (no deixa de ser un fatxa com tots els altres, però molt més). Ha dit que a les Illes no deim got sinó tassó, i per això ha d'abolir la llei de normalització (més o menys va anar així)... quin poc coneixement del territori, llondret... si vas a les Pitiüses i demanes un tassó d'aigua te'l donarem, perquè varem estudiar que el català és una de les llengües més riques que existeix, doncs tenim moltes paraules per anomenar una mateixa cosa. I potser si em caiguessis bé et convidaria a un got de vi que varem fonyar a casa, però com que no és així!, et fas fotre!...
És el conte de l'enfadós... És vergonyós que aquesta colla pugui arribar algun dia al "Consolat de Mar" (que curiosament va ser un organisme que controlava el dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó en un temps passat... aquest passat del que reneguen). En 35 anys no han mogut ni una coma de les normes que el seu Caudillo els hi va deixar escrites... aquest gonellistes no avancen i lo pitjor de tot... ens fan anar endarrere...
Visca els Països Catalans, abaix els Gonelles (col·lectiu que va tenir l'honor de ser protagonistes d'una lletra del grup mallorquí Oprimits).
Gonelles
Oprimits
Encara hi ha, hi ha molta gent
que no sap ben bé el que es fa
defensant el que no els hi pertany
una cultura s´han inventat.
I no em quadra, a dins del cap
la Plataforma Báléà
en "Martorel" és el cap
la hipocresia no guanyarà.
L´amo en Biel es un puta cabró,
un puta gonellista
i un troç d´albercoc, bossot!!
El tio Kaimé pirómano de antenas,
el terror de las nenas,
la fallera mayor, bossot!!
I com diria en Biel Majoral:
més val un foraster integrat
que un mallorquí renegat
Què, què, què!!!
Què un mallorquí renegat
L´amo...
El disc, per si el voleu escoltar, es troba a Rapidshare
He fet una reflexió bàrbara, amb una temeritat extraordinària m'he atrevit a pensar que els nostres governants (representants de la llei) són uns bàrbars: són incivils, rudes, descortesos i poc delicats. Tot això mentre meditava per el Cap de Barbaria (Formentera), un indret idoni per filosofar.
Ara que s'ha acabat l'estiu... us recomano una delícia de l'estació passada... proveu un canari: mitja dosi d'orxata per una de granissat de llimona, tot ben barrejat ... al Bar del Centro [Republicano i Social] de Sant Francesc de Formentera els fan molt bons.
Salut.
Ens ho mirem com ens ho mirem això només té una solució: Català a l'atac!... La defensora del pueblo ha sortit altra vegada a escena, la **** del Llano, de família feixista de tota la vida (feixistes de la definició enciclopèdica) es creu que pot defensar algú, sempre i quan aquest algú sigui ella mateixa o les rates que l'acompanyen. Ataca una llei (la de acollida dels immigrants al Principat de Catalunya) perquè els acullen primer en català. Una llei que els mateixos col·lectius d'immigrants va acollir com a bona. Potser ho fa per ella, tristament (molt tristament) està censada a Eivissa i encara no sap parlar català. I en comptes de pujar el seu intel·lecte fa baixar els dels altres.
Ara es vol col·locar com a presidenciable al Consell d'Eivissa pel PP. Quan l'únic lloc que li escau és la presó i de vestit un de ratlles. Doncs la seva etapa a l'antic Consell Insular de les Pitiüses, no hi ha res que sigui net i clar!...
Una merda només pot fer pudor!...
Des de l'Espai... molt molt amunt (més amunt de La Mola) just sembla que Formentera plora... motius no n'hi falten, doncs la tensió a la que està sotmesa és digne de ser considerada.
A l'Estany Pudent li cau una llàgrima, o això sembla. Una llàgrima amb forma de bassa de reg de pixum ("Eau de Pisse Purifié"). Per ara està buida (87.000 metres cúbics buits), a veure quan l'ompliran, ja tinc ganes de menjar escarxofes regades amb "Eau de Pisse". Recomanaria que es prohibís menjar espàrrecs a tots ciutadans que aporten els seus orins a la bassa... us imagineu un melicotó amb la fortor dels espàrrecs?...
Extret de la revista "Investigación y Ciencia" de l'octubre 2010.
Nombrosos trencaclosques visuals han demostrat ser artificis del sistema visual humà. [...] Las dos imatges (de dalt) presenten el que s'ha anomenat "L'Efecte Thatcher": el rostre modificat apareix molt més natural quan es troba invertit.
Arrrrgggg quin monstre!... per mi que fa més por la de l'esquerra que la de la dreta.
Petita oda en dijous
Joan Brossa / Els Amics de les Arts
Petita oda en dijous
Joan Brossa
Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bóta;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren
Que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.
No no!... no va de les rondalles d'abans que ens explicaven als formenterers els governants de l'antic Consell d'Eivissa... tot i que feien por, la bruixa cisera tenia el comandament, estava tot ple de fameliars que no feien feina i en Pere Bambo ens governava!...
Encara que, pensant-ho bé encara passa, les històries es repeteixen. Des del nou Consell d'Eivissa ens han explicat una història; diuen que volen abocar "la merda" del port d'Eivissa a les Aigües de Formentera i posar en perill el medi de la nostra illa... Lo fotut de la història és que no es cap rondalla que al final tingui alguna moralitat, és real... INDIGNAMENT REAL!... Des de la seu eivissenca es pensen que el formenterers hem de seguir claudicant als seus desitjos... i aquests són els progressistes!... que el Senyor els agafi confessats, si no és que abans el Senyor de baix se'ls acaba emportant.
Encara que, pensant-ho bé encara passa, les històries es repeteixen. Des del nou Consell d'Eivissa ens han explicat una història; diuen que volen abocar "la merda" del port d'Eivissa a les Aigües de Formentera i posar en perill el medi de la nostra illa... Lo fotut de la història és que no es cap rondalla que al final tingui alguna moralitat, és real... INDIGNAMENT REAL!... Des de la seu eivissenca es pensen que el formenterers hem de seguir claudicant als seus desitjos... i aquests són els progressistes!... que el Senyor els agafi confessats, si no és que abans el Senyor de baix se'ls acaba emportant.
Però bé... la història avui va d'un poema musicat (la música no l'he pogut trobar a la xarxa. La canta Josep Tero al seu disc Primeres Cançons) del gran poeta eivissenc Marià Villangómez, tot un referent de la cultura.
Rondalla eivissenca
(Marià Villangómez)
Sense llibres ni dibuixos.
Però vells fulls es giraven,
invisibles, i es tenyien
els ulls encantats d'imatges.
«Això vol dir que era»... I és,
reviu en cada contança.
«Vol dir que era»... això -els infants
són tot orelles-: paraules.
Venien de lluny, prenien
color de la nostra parla,
les deia la majoreta,
ronda de ressons, rondalles.
Camps verds de la primavera,
racons de cuina fumada;
i evocant lladres i «moros
mulatos», prínceps i fades,
aquella veueta antiga
substituïa el paisatge.
Entremaliats i alegres,
els barruguets* s'acostaven:
fins quan semblen fer un favor,
sol ser una mala passada.
La «bruixa cisera»* duia
fosc el vestit, negra l’ànima,
i tot era esglai i por
amb la «cabra encabronada»*.
El Babaluet* terrible
per dins coves s'amagava
laberíntiques; prenia
formes d'un vell Minotaure.
El gegant deia, ensumant:
-« Sent olor de carn humana!»
«Conte fora, conte dins»,
un comença on l’altre acaba.
No el «conte de s'enfadós»,
sinó el que més desenfada.
Allá, amb les portes a coll,
en Pere Bambo passava.
* Barruguet: Personatge mitològic, molt emprenyo, que es fica per tot; Veu a EEIF.
* Bruixa Cisera: es suposa, bruixa que captiva la gent.
* Cabra encabronada: Cabra enfadada.
* Babaluet: Bou encantat que hi ha a dins una cova; Veu a EEIF. També sinònim de babau, llondro; veu a GREC.
La Joven Dolores, va ser el correu entre Formentera i Eivissa durant 30 anys (veu a l'EEIF). Va néixer a unes drassanes de Tarragona, va viure tota la vida a Formentera i va anar a morir desballestada a un port valencià (article de premsa). No va tenir el final que es mereixia un buc com "la Dolores", passar l'eternitat envoltat de peixos al fons de la mar.
Va traginar molta gent i alguna persona, animals, aliments, cotxes... va servir d'ambulància, de improvisada sala de parts i de sala de concerts... amb ella també arribaven Ses Majestats d'Orient (els dels regals). Fins i tot el 28 de desembre de 1991 la van voler enviar a La guerra del Golf per ajudar a les tropes de la ONU. Per sort va ser només una innocentada.
L'olor al seu interior era penetrant, tot s'ha de dir (mescla de pell, gas-oil, salitre... ), i els dies de mal temps (en els que les finestres arribaven a "besar" l'aigua) més valia agafar-s'ho amb calma i tenir a mà una d'aquelles bosses blanques... emperò eren altres temps, no importava passar 1:10 h en cada trajecte (era l'únic que hi havia) i era de Formentera. Poc a poc li varen anar "fent el buit", noves embarcacions ràpides arribaren i vaixells de càrrega més grans... va passar a ocupar un lloc folklòric realitzant excursions per l'illa abans de retirar-se... El final que va tenir no se'l mereixia, emperò de res serveix plorar i sempre queda el record.
Aquí us deixo algunes imatges de la "Joven Dolores". Aquestes tres imatges han estat extretes d'un vídeo digitalitzat per M.Castelló original den "Pitet" de l'any 1965, segurament seria un dels primers trajectes de la "Joven Dolores".
Aquestes, les que adjunt en els següents enllaços, corresponen a una col·lecció que ja havia anomenat a Formentera 1975: En Pep es patró de la Dolores; Turistes mirant per la finestra.
I una reflexió per acabar:
Des de que Formentera està habitada (l'últim repoblament data del 1696), han estat molts els vaixells que han transportat persones i càrrega entre les Pitiüses. És un trajecte que molta gent fa per anar a treballar, intercanviar bens, visitar familiars, amics o metges.
El que és curiós és que en tot aquest temps no s'ha aconseguit declarar el trajecte entre illes com a servei públic (els amos d'alguns vaixells manen molt encara). És un luxe viatjar entre illes, els preus així ho demostren (abusius!), emperò desconec si es podrien tocar molt, doncs les despeses per trajecte són grans. El que es podria evitar, declarant SP, és que les navilieres fessin el que volguessin amb els horaris de les barques com passa ara, deixant moltes vegades gent a terra perquè els hi surt dels co***ns!...
Salut!...